Entrades

100 anys de cinema familiar

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1923 (enguany fa 100 anys) van aparèixer al mercat dos nous formats cinematogràfics que obriren la possibilitat de fer cinema en l'àmbit domèstic: el Pathé Baby en format de 9,5 mm i el Cine-Kodak en format de 16 mm . Tots dos sistemes funcionaven amb càmeres i projectors més lleugers i manejables que els equips professionals en 35 mm, i feien servir pel·lícula en base d’acetat de cel·lulosa, un material més segur que l'altament inflamable nitrat de cel·lulosa. Cartell publicitari Pathé Baby. [1923-1930]. Col·lecció Museu del Cinema En l’àmbit europeu va ser molt més popular el sistema Pathé Baby, amb el format de pel·lícula de 9,5 mm, que alhora era més barat que el 16 mm de Kodak. Les primeres càmeres Pathé Baby eren de proporcions petites i funcionaven amb una manovella que arrossegava la pel·lícula, tot i que pocs anys després s'incorporaria un motor. El projector permetia veure a casa les pel·lícules filmades per un mateix en pel·lícula verge, pe

La passió pels segells de Julià Maroto Molleda

Imatge
Sebastià Villalón. Coincidint amb l’aniversari de l’establiment de la Unió Postal Universal a Berna el 1874, cada 9 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Correu. Per commemorar aquest fet, des de 1969 molts països organitzen exposicions filatèliques i emeten nous segells. Enguany, l’Arxiu Municipal de Girona vol contribuir-hi parlant de la col·lecció filatèlica de Julià Maroto Molleda, ingressada el 10 de gener de 2023, que ja es troba a disposició de totes aquelles persones interessades en consultar-la. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Marisa Morillo). Julià Maroto consultant a casa seva un llibre sobre rellotges de butxaca (1990). El doctor de la filatèlia gironina Julià Maroto Molleda és una de les figures més importants de la filatèlia gironina, com ho acredita el seu palmarès de premis, amb quatre medalles d’or nacionals, la Medalla de Plata del Mèrit Filatèlic a la millor trajectòria com a col·leccionista de l’Estat espanyol de 2001 i altres guardons aconseg

El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur

Imatge
Pau Saavedra. Antoni Varés i Martinell està considerat com el pioner del cinema amateur a Girona. Els seus films documentals i de ficció  - que es remunten a principis dels anys 30 del segle passat -  eren ben coneguts pel públic gironí, ja que es podien veure amb assiduïtat en les sessions cinematogràfiques que es feien a les seus del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província (AFIC), així com en bona part dels cineclubs de l’entorn i en diversos concursos de cinema amateur. Algunes de les seves pel·lícules com Niños , Roc o L’home del sac van resultar premiades en aquests mateixos certàmens. Antoni Varés. Niños , 1951-1953 Antoni Varés va morir prematurament el 2 de març de 1966, als 56 anys, quan estava treballant en la seva pel·lícula més ambiciosa, una adaptació de la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. Els seus companys del GEiEG i l’AFIC (entitats de les quals havia format part des dels seus inicis) plorav

Fotografia de carrer a Girona

Imatge
David Iglésias. El desenvolupament de la fotografia en els seus inicis es produeix principalment a través de l'estudi i la pràctica del retrat. El retrat va esdevenir ràpidament un bon negoci i a la segona meitat del segle XIX es va popularitzar arreu del món. D'una banda, hi havia una demanda molt gran, i de l'altra, la tècnica fotogràfica havia evolucionat prou per oferir captures i impressions ràpides a un preu raonable. La combinació del negatiu de col·lodió amb les impressions de paper a l'albúmina va permetre la pràctica del retrat d'estudi. Però sortir de l'estudi comportava haver de superar moltes dificultats. En aquest sentit, podem dir que fins que es va descobrir i consolidar el procés del gelatinobromur i, en conseqüència, de la instantània, fotografiar a l'exterior fou complicat. Gràcies a aquests avenços, a partir del 1880, la fotografia agafaria una nova dimensió i la presència del fotògraf al carrer es faria cada cop més habitual. Tanmateix,