Entrades

Kinema Grup (1970-1985): El precedent de la televisió local a Girona

Imatge
Pau Saavedra. El 13 de desembre de 1970 es constituí l’associació Kinema Grup gràcies a la iniciativa de tres joves aficionats al cinema: Joan Roura i Fernández (que va idear-ne el nom), Joan Boadas i Busquets, i Josep Maria Planas i Gifreu  [1] . L’acta fundacional de l’agrupació posava el focus en la necessitat de produir i promocionar el cinema com a part del teixit cultural de la ciutat. Amb aquest objectiu, Kinema Grup es proposava funcionar com a productora cinematogràfica i al mateix temps organitzar diverses activitats culturals com la realització de xerrades, cursos i sessions de cinema. Des de ben aviat es va vincular amb l’AFIC (Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona) i va esdevenir una filial d’aquesta que donava cabuda als joves interessats en el setè art. Autor desconegut. Joan Roura, 1986 En el document de constitució de l’entitat s’especificava aquesta dualitat entre companyia productora i associació cultural: Kinema Grup és un grup constituït per produir,

REW, PLAY, FWD, STOP. La irrupció del vídeo domèstic a les nostres contrades

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1981 el transbordador espacial Columbia culminava amb èxit el seu primer vol espacial, es creava el canal MTV de vídeos musicals i s’estrenava als cinemes la pel·lícula A la recerca de l’arca perduda . Aquell mateix any també arribaven a les botigues del nostre país els primers aparells de vídeo domèstic en formats Betamax i VHS que permetien veure pel·lícules i programes de televisió gravats prèviament en una cinta de casset. Televisió de Girona. Anunci de Videoson, 1986 La tecnologia del vídeo havia començat, però, uns anys abans, motivada per la necessitat d’enregistrar de forma electrònica les emissions de televisió. Durant els primers anys de la televisió, si es volia enregistrar un programa emès en directe per emetre’l en diferit, l’única manera era copiar-lo en pel·lícula cinematogràfica de 35 o 16mm a través dels aparells coneguts com a kinescopis. Aquest era un procés costós i la qualitat resultant deixava molt a desitjar. Als anys 50 del segle XX es va

L’estació de França. 50 anys de l’enderrocament de l’antiga estació de trens de la plaça Poeta Marquina

Imatge
Pau Saavedra. Aquests dies es compleixen cinquanta anys de les obres d’enderrocament de l’antiga estació de trens de Girona, la que donava servei a la línia que arribava de Barcelona i es dirigia cap a la frontera francesa. Era el mateix edifici que va veure l’arribada del primer ferrocarril a la ciutat un 3 de març de 1862 i estava ubicat a la plaça Poeta Marquina, abans dita plaça del Carril. Les obres d’enderrocament van començar el 19 d’abril de 1974, pocs mesos després de la inauguració de la nova estació de RENFE amb el viaducte elevat del tren, que va tenir lloc el 7 de juliol de 1973. Narcís Sans Prats. Obres d'enderrocament de l'antiga estació de la RENFE, a la plaça Poeta Marquina. 19/04/1974 Però anem a pams. Com hem dit, el 3 de març de 1862 va arribar a Girona el primer tren procedent de Barcelona. Per celebrar-ho es van programar diversos actes festius que van ser seguits per una multitud de ciutadans, entre els quals música de xarangues, gegants i capgrossos, r

100 anys de cinema familiar

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1923 (enguany fa 100 anys) van aparèixer al mercat dos nous formats cinematogràfics que obriren la possibilitat de fer cinema en l'àmbit domèstic: el Pathé Baby en format de 9,5 mm i el Cine-Kodak en format de 16 mm . Tots dos sistemes funcionaven amb càmeres i projectors més lleugers i manejables que els equips professionals en 35 mm, i feien servir pel·lícula en base d’acetat de cel·lulosa, un material més segur que l'altament inflamable nitrat de cel·lulosa. Cartell publicitari Pathé Baby. [1923-1930]. Col·lecció Museu del Cinema En l’àmbit europeu va ser molt més popular el sistema Pathé Baby, amb el format de pel·lícula de 9,5 mm, que alhora era més barat que el 16 mm de Kodak. Les primeres càmeres Pathé Baby eren de proporcions petites i funcionaven amb una manovella que arrossegava la pel·lícula, tot i que pocs anys després s'incorporaria un motor. El projector permetia veure a casa les pel·lícules filmades per un mateix en pel·lícula verge, pe