Entrades

Aurora Bertrana a la premsa gironina: un recorregut per la seva trajectòria literària i vital

Imatge
Gisela Vicens Aurora Bertrana (Girona 1892-1974), va ser una figura clau en la cultura catalana del segle XX, amb una vida marcada per l’experiència de la guerra i l’exili i la passió per la música, la literatura i els viatges. La seva obra literària inclou novel·les, memòries, cròniques viatgeres, conferències i articles. Al llarg de la seva vida la premsa gironina va seguir la seva evolució com a escriptora i com a dona compromesa amb la cultura i la societat del moment. La premsa local, especialment diaris com el Diari de Girona d’Avisos i notícies , L’Autonomista , i Los Sitios de Gerona , va ser testimonis i difusors de l’evolució de Bertrana, des dels inicis fins a la seva maduresa literària, així com de la seva implicació en els esdeveniments socials i culturals del moment. Barceló / El Punt. Aurora Bertrana, 1969 Joventut i primers passos artístics La primera aparició d’Aurora Bertrana a la premsa gironina es produeix quan, amb tan sols 15 anys, va ser proclamada Reina dels Joc...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Els autocroms de Joan Masó i Valentí

Imatge
Fina Navarrete (edició) El dia 17 de març de l’any 1995, avui fa 30 anys, van ingressar a l’Ajuntament de Girona 12 autocroms de Joan Masó i Valentí procedents de la donació que el senyor Josep Fontanet i Masó va fer al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), i que se sumaven als 6 que ja havia donat l’any 1993 i a la donació de plaques estereoscòpiques en blanc i negre que havia efectuat l’any 1988. Aquests 18 autocroms es consideren, a hores d’ara, les primeres fotografies en color de Girona i son un testimoni excepcional per a documentar com es vivia i com era la ciutat a principi dels anys 20 del segle passat. Retrat de Paula Masó Valentí llegint en un balcó de la Casa Masó al carrer Ballesteries de Girona. 1923 (detall) Joan Masó i Valentí (Girona, 1883-1973) va ser farmacèutic de professió i va regentar una farmàcia durant un temps fins què, en morir el seu pare, va passar a dirigir la impremta familiar del carrer de les Ballesteries de Girona. Vinculat als cercles cu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Voz de Gerona: del Banco de Dios al Radio Festival

Imatge
Pau Saavedra. El 22 de gener de 1965 s’inaugurà oficialment l’emissora La Voz de Gerona a l’edifici dels sindicats de la Gran Via de Jaume I. La inauguració comptà amb l’escenografia característica d’aquests tipus d’actes en època franquista: una entrega de medalles al Mèrit al Treball presidida per les autoritats de visita oficial a la província, Pedro Lamata Megías, Secretari General de Sindicats, i José María Gutiérrez del Castillo, Cap Nacional de la l’Obra Sindical "Educación y Descanso”, així com la preceptiva benedicció de les instal·lacions a càrrec del bisbe Narcís Jubany. La nova emissora de ràdio depenia del Sindicat Vertical i la “Secretaría General del Movimiento”, i formava part de la Cadena d’Emissores Sindicals (CES), una xarxa d’emissores de titularitat pública repartides per tota la geografia espanyola. A l’emissora gironina li corresponia el número 14.  Diari Los Sitios de Gerona, 23/01/1965 Retrat de la locutora Montserrat Juvanteny davant d'un micròfon de ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Kinema Grup (1970-1985): El precedent de la televisió local a Girona

Imatge
Pau Saavedra. El 13 de desembre de 1970 es constituí l’associació Kinema Grup gràcies a la iniciativa de tres joves aficionats al cinema: Joan Roura i Fernández (que va idear-ne el nom), Joan Boadas i Busquets, i Josep Maria Planas i Gifreu  [1] . L’acta fundacional de l’agrupació posava el focus en la necessitat de produir i promocionar el cinema com a part del teixit cultural de la ciutat. Amb aquest objectiu, Kinema Grup es proposava funcionar com a productora cinematogràfica i al mateix temps organitzar diverses activitats culturals com la realització de xerrades, cursos i sessions de cinema. Des de ben aviat es va vincular amb l’AFIC (Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona) i va esdevenir una filial d’aquesta que donava cabuda als joves interessats en el setè art. Autor desconegut. Joan Roura, 1986 En el document de constitució de l’entitat s’especificava aquesta dualitat entre companyia productora i associació cultural: Kinema Grup és un grup constituït per produ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

REW, PLAY, FWD, STOP. La irrupció del vídeo domèstic a les nostres contrades

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1981 el transbordador espacial Columbia culminava amb èxit el seu primer vol espacial, es creava el canal MTV de vídeos musicals i s’estrenava als cinemes la pel·lícula A la recerca de l’arca perduda . Aquell mateix any també arribaven a les botigues del nostre país els primers aparells de vídeo domèstic en formats Betamax i VHS que permetien veure pel·lícules i programes de televisió gravats prèviament en una cinta de casset. Televisió de Girona. Anunci de Videoson, 1986 La tecnologia del vídeo havia començat, però, uns anys abans, motivada per la necessitat d’enregistrar de forma electrònica les emissions de televisió. Durant els primers anys de la televisió, si es volia enregistrar un programa emès en directe per emetre’l en diferit, l’única manera era copiar-lo en pel·lícula cinematogràfica de 35 o 16mm a través dels aparells coneguts com a kinescopis. Aquest era un procés costós i la qualitat resultant deixava molt a desitjar. Als anys 50 del segle XX es va...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació