El blog de l'AMGi

Fina Navarrete. La ciutat de Girona, per la seva complexa configuració hidrogràfica, és una de les àrees de Catalunya on històricament el risc d’inundacions ha tingut una incidència més negativa. Tot i això, la ciutat dels quatre rius ha aprés a conviure amb aquest risc recurrent, i encara ben present a l’actualitat, malgrat la desmemoria col·lectiva d’aquells que no ho han viscut en primera persona. El primer episodi d’inundacions del qual tenim constància en documents data de 1193. Hi ha documentat prop de 150 episodis més, de diversa intensitat i amb afectacions en diferents àrees de la ciutat, però sempre amb importants pèrdues econòmiques, i en alguns casos, fins i tot víctimes humanes. Les darreres grans inundacions de la ciutat de Girona van tenir lloc els dies 12 i 13 d’octubre de 1970. Des d’aleshores, i de forma periòdica, diferents episodis de menys intensitat han fet evident el risc de viure entre rius. Com la del 20 de setembre de 1971, avui fa 50 anys, quan es va produir

Sebastià Villalón. Les crisis de mortalitat degudes a la pesta van quedar enrere al segle XIX. Després de la Guerra del Francès, la ciutat va recuperar amb força el creixement demogràfic setcentista. Els avenços mèdics van contribuir-hi des de dues vessants. D’una banda, el corrent higienista va millorar la prevenció de les malalties; i, de l’altra, el descobriment de les primeres vacunes va reduir la incidència de malalties com la verola. Per exemple, Catalunya i en concret la regió de Girona van ser pioneres a Espanya en la introducció del vaccí de la verola, gràcies a l’actuació de metges com el gironí Narcís Porcalla Cros. No obstant això, va seguir havent-hi brots de verola, hepatitis, xarampió o còlera. Especialment greus foren els brots de còlera dels anys 1854, 1863 i 1884. Bona prova d’això és el notable volum documental generat per l’Ajuntament de Girona durant els episodis de 1854 i 1884. Ban municipal de 1854 La documentació relativa a “Epidèmies i contagis” dipositada a