El blog de l'AMGi

Lluís-Esteve Casellas. Sí, l’Ajuntament de Girona també té aniversari, perquè en una data tan reculada com el 25 de gener de 1284 el rei Pere II concedí a la ciutat l’anomenat Privilegi d’en Provençal i fou l’origen del Consell de la Ciutat. Malauradament, no sabem qui era en Provençal, potser el ciutadà encarregat de demanar per a la ciutat allò que Barcelona ja tenia? Podria ser, tot i que a hores d’ara només són especulacions. AMGi, Fons Ajuntament de Girona, Pergamins, registre específic 9, 25 de gener de 1284. Però per què és tant important aquest privilegi de tan sols vint-i-un articles? Doncs perquè entre altres coses establia que cada any s’escollissin sis persones, els prohoms, per a governar la ciutat: dos per la mà major (oligarquia urbana), dos més per la mà mitjana (mercaders, artistes i professions liberals) i també dos per la mà menor (artesans). No cal dir que, jornalers, peons i dones quedaven fora de tota elecció i participació en aquella època. Tot sigui dit, però

Pau Saavedra. El 18 de gener de 1998, tot just fa 25 anys, va morir Josep Bosch i Puy, més conegut com a Piculives, un artista singular de formació autodidacta, destacat sobretot per la seva creació escultòrica en pedra. La seva obra, fortament vinculada a la natura, la terra i la cultura popular, es caracteritza pels cossos voluminosos, les formes arrodonides i un primitivisme naïf. Narcís Sans Prats. L'escultor Piculives amb la seva escultura, la Dama de la Garrotxa, situada a la Serra de Finestres. 20/10/1978. Fons Narcís Sans Prats. L’any 2018, coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort, Pau Lanao destacava en un article el fet que la seva obra encara no ha estat estudiada com es mereix: “ aquell fill del Montseny i la Selva, que es va iniciar com a carrossaire i es va fer soldador, ha estat un dels talents artístics més potents, singulars i oblidats de les nostres comarques ” ( El Punt Avui, 19/11/2018 ). Certament, les referències a Piculives són escasses, tot i que