El blog de l'AMGi

Fina Navarrete. La fàbrica Grober va ser fundada el 1890 per part de l’empresari piemontès Cristòfor Grober Viotti, i fins al tancament definitiu a finals dels anys 70 del segle passat va ser la principal indústria de la ciutat de Girona. Instal·lada al barri del Mercadal, entre el carrer Nou i el carrer de la Premsa, compartia espai amb altres empreses com la paperera La Gerundense, la fundició Planas, o la fàbrica de gas Barrau. Es dedicava a la fabricació de trenyelles i cordons de seda, llana i cotó, així com altres elements de passamaneria com els botons de nou d’ivori, amb un domini total del marcat nacional i una forta presència al mercat internacional. Treballadores a l’interior de la fàbrica Grober. 1930. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut). Fons Fàbrica Grober Amb l’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, l’empresa va ser intervinguda pels Comitès de Control obrers i posteriorment es col·lectivitza. Un cop superat el desordre inicial, i amb la voluntat d’inten

Anna Gironella. Els incunables són els llibres impresos entre que Gutenberg va inventar la impremta i l’any 1500. El mot prové del llatí incunabulum , de cuna o bressol.  La impremta havia de facilitar i abaratir la realització de les còpies dels llibres i, així, afavorir la seva difusió. Els primers llibres impresos però havien d’assemblar-se al màxim als llibres manuscrits per tal que la gent no els considerés un objecte diferent o estrany, per aquest motiu els caràcters o lletres copiaven l’escriptura que s’usava en els llibres manuscrits, és a dir la gòtica. També es deixaven espais en blanc perquè posteriorment s’il·luminessin a mà les caplletres o es dibuixessin altres ornaments.   Una altra de les característiques que els llibres impresos compartien amb els manuscrits és el tipus de paper que s’utilitzava. Aquest es fabricava en molins paperers on es trituraven draps o teixits i les làmines resultants es marcaven amb una filigrana o marca d’aigua que permetia identificar la p

Anna Gironella. D’entre els fons personals custodiats a l’Arxiu Municipal de Girona us volem proposar acostar-nos al de Guillem Soler i Gatvillaró, un artista que va néixer a Tarragona, va viure esporàdicament a Girona i va morir a Barcelona. En podríem dir un artista en majúscula, perquè era pintor professional, pianista vocacional i poeta i traductor ocasional. Apunts biogràfics Guillem Soler i Gatvillaró va néixer a Tarragona el 5 de maig de 1905, però va viure i treballar principalment a Barcelona, on va morir el 31 d’octubre de 1971. Al llarg de la seva vida també va residir puntualment a Girona, on l’any 1922 s’havia instal·lat la seva família i on va viure el pas d’estudiant a artista professional. Aquí va realitzar la seva primera exposició de pintures, entre el 25 de desembre de 1926 i el 7 de gener de 1927 al Saló de Descans del Teatre Municipal; i també hi feu alguns concerts, com a pianista, per exemple el març de 1929 a l’Ateneu de Girona. L’any 1932, quan es casà amb Ass

Anna Gironella. El subsòl gironí guarda nombroses i antigues necròpolis; durant segles, els principals llocs de sepultura de gironins i gironines foren les parròquies i convents de la ciutat. El 1787 una cèdula reial va prohibir els enterraments dins les àrees urbanes i va ordenar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis habitats. Després de descartar moltes propostes d’emplaçament i la necessitat de construir algun fossar provisional, el cementiri general de Girona fou construït el 1829, sota el fort dels Caputxins, dins el terme municipal de Sant Daniel. També es va constituir una junta encarregada de la seva administració, presidida pel bisbe i amb la participació d’un regidor de l’Ajuntament de Girona com a vocal municipal. El 1850 s’erigí la capella neoclàssica i entre el 1917 i 1919 una façana projectada per Rafael Masó que havia de limitar el nou perímetre del recinte, que ja havia superat l’original i encara seria ampliat repetides vegades. Imatge 1