Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2022

Un mercat que es va fer esperar

Imatge
Anna Gironella. Assegurar el proveïment d’aliments bàsics, amb suficient quantitat, qualitat i bon preu, ha estat una de les principals funcions del regiment de les ciutats, especialment en moments de carestia i amb l’objectiu darrer d’evitar o reduir possibles aldarulls socials. Bona part dels privilegis concedits a la ciutat de Girona al llarg de les èpoques medievals i modernes serviren per dotar a la ciutat de suficients mecanismes per garantir la presència de productes bàsics al mercat i a un preu raonable, especialment de pa i carn, però també de vi i altres queviures. Vista del mercat, a la rambla de la Llibertat cap al 1910. Ajuntament de Girona. CRDI (J.V.) A més, d’ençà dels seus orígens el govern municipal es va encarregar del control dels intercanvis al mercat, centralitzat en la figura del mostassaf, i també de l’arrendament dels llocs de venda. Senyals del mostassaf que, com a encarregat de supervisar els mercats, marcava les mercaderies que examinava. Fragment del Llibr

Recordant Jaume Marquès i Casanovas

Imatge
Gisela Vicenç. Jaume Marquès i Casanovas, el Doctor Marquès, va morir l’11 de setembre de 1992, fa exactament 30 anys. És bo de recordar el perfil intel·lectual i humà d’un home que va deixar un llegat important a la ciutat i a les comarques gironines. Joan Comalat Vila. Mossèn Jaume Marquès Casanovas. Novembre 1984. Fons El Punt. Va néixer en una casa pairal de Madremanya, municipi del Gironès, el 24 de juliol de 1906, en una família de fortes conviccions cristianes. De ben jove ja destacava en els estudis i així, de la mà del seu oncle sacerdot, es preparà per entrar al Seminari Menor de Girona. Hi estudià Filosofia i Teologia i més tard es llicencià i doctorà en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Tota la vida es dedicà a l’estudi però no en l’àmbit del dret canònic sinó en el de la història i en el de l’art, sobre els quals va deixar una ingent quantitat d’escrits. Morí a Girona el mateix any que l’Institut d’Estudis Gironins es plantejava retre-li un homenatge