La Voz de Gerona: del Banco de Dios al Radio Festival

Pau Saavedra.

El 22 de gener de 1965 s’inaugurà oficialment l’emissora La Voz de Gerona a l’edifici dels sindicats de la Gran Via de Jaume I. La inauguració comptà amb l’escenografia característica d’aquests tipus d’actes en època franquista: una entrega de medalles al Mèrit al Treball presidida per les autoritats de visita oficial a la província, Pedro Lamata Megías, Secretari General de Sindicats, i José María Gutiérrez del Castillo, Cap Nacional de la l’Obra Sindical "Educación y Descanso”, així com la preceptiva benedicció de les instal·lacions a càrrec del bisbe Narcís Jubany. La nova emissora de ràdio depenia del Sindicat Vertical i la “Secretaría General del Movimiento”, i formava part de la Cadena d’Emissores Sindicals (CES), una xarxa d’emissores de titularitat pública repartides per tota la geografia espanyola. A l’emissora gironina li corresponia el número 14. Diari Los Sitios de Gerona, 23/01/1965

Retrat de la locutora Montserrat Juvanteny davant d'un micròfon de La voz de Gerona. [1965-1970]. Fons Foto Lux

Tot i que la inauguració oficial va ser el gener de 1965, l’emissora ja portava funcionant uns mesos, des del novembre de 1964. La programació era principalment musical, però també comptava amb flaixos informatius i programes culturals i religiosos. Entre aquests últims destacava El Banco de Dios un programa realitzat pel novel·lista Eleuterio Paniagua (també director de l’emissora) que tenia com a objectiu fomentar les obres de caritat i que anava dirigit “al corazón de los oyentes que creen en el amor al prójimo”. Los Sitios de Gerona, 31/05/1973

Retrat d’Eleuterio Paniagua, director de La Voz de Gerona, 1983. Dani Duch Dausà / El Punt. 

Cada dia s’iniciava la programació amb una salutació en català: “Bon dia. Girona” tot i que la resta de la graella en aquesta primera època era íntegrament en castellà. L’article del  Diari Los Sitios de Gerona de 20/11/1964 la descrivia d’aquesta manera: “la mañana estará dedicada casi exclusivamente a la mujer, al Trabajo y a la música. Las tardes y principalmente en los programes nocturnos, a los conciertos de música española, clásica, jazz “negros espirituales”, así como en lo cultural a las artes y a las letras. Por encima de todo a la historia catalana y específicamente gerundense”. Un dels aspectes més característics de l’emissora —també segons el diari— era la seva contribució al món del treball, ja que comptava amb la col·laboració d’advocats, graduats socials o economistes, entre altres, amb l’objectiu d’assessorar els directius i treballadors de les empreses.

Estudi de la cadena d'emissores sindicals La Voz de Gerona.
Jaume Teixidor Cuyàs amb un altre home i la locutora Mary Gisbert. 1966. 
Narcís Sans Prats.

Les emissions de ràdio es rebien pràcticament en tota la província, des de la Jonquera a Blanes i des de Sant Feliu de Guíxols a Ripoll, i també en algunes localitats osonenques com ara Torelló. El seu centre emissor es trobava al Puig d’en Roca, davant de la Llar Infantil. El mes de gener de 1966, aprofitant la visita del ministre i Delegat Nacional de Sindicats, José Solís Ruiz, es va inaugurar l’estació de freqüència modulada.

Visita a l'antena de l'emissora La Voz de Gerona, situada al Puig d'en Roca. 16/11/1964. Narcís Sans Prats

Un dels presentadors estrella de la cadena era Jaume Teixidor i Cuyàs que, a més dels programes musicals de discos dedicats i d’entrevistes, presentava el Radio Festival, un espai que servia per a la promoció de joves conjunts i cantants, principalment de la província, tot i que també hi actuaven com a convidats artistes de moda procedents d’altres contrades. En la presentació del programa també hi col·laborava Mary Gisbert, que combinava la seva faceta de locutora amb la de cantant, amb el nom artístic de Mònica [1]. El programa es feia en directe cada diumenge al matí, sota la direcció musical de Josep Maria Sabench, a la sala d’actes de l’emissora i en ocasions especials al Teatre Municipal de Girona. Va gaudir de molta popularitat i es va allargar fins al mes de febrer de 1971.

Radio Festival: programa de ràdio de la Voz de Gerona des de la Delegació Provincial de Sindicats.
Actuació del grup musical Los No. 24/01/1971. 
Narcís Sans Prats.

Entre els professionals que van passar per la ràdio, hem de destacar la figura de Miquel Diumé, un dels noms propis de la radiodifusió a Girona. Es va incorporar a la cadena l’any 1966, primer com a tècnic i poc després com a locutor. Anys després arribaria a ser-ne el director, quan La Voz de Gerona ja s’havia integrat a Radiocadena Española, i ho seria també durant l’etapa en què aquesta va passar a formar part de Radio Nacional de España. Miquel Diumé va estar vinculat a la ràdio durant més de quaranta anys i es va convertir en un referent del periodisme radiofònic a la ciutat fins a la seva jubilació l’any 2006. La sala de premsa de l’Ajuntament de Girona du el seu nom des de l’any 2012[2].

Retrat de Miquel Diumé, director de RNE. 21/10/1993. Lluís Serrat Masferrer / El Punt

L'any 1981 La Voz de Gerona s’integrà a Radiocadena Española (RCE) que formava part de l’ens públic de RTVE. Radiocadena fusionà les emissores de ràdio de l’antiga Cadena d’Emissores Sindicals, com ja ho havia fet abans amb la Red de Emisoras del Movimiento (REM) i la Cadena Azul de Radiodifusión (CAR). Finalment, l'any 1989, totes les emissores de Radiocadena van passar a formar part de Radio Nacional de España.

Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. La Voz de Gerona. Mundo musical (amb Jaume Teixidor) 26/02/1980. https://arxiuradio.uab.cat/s/arxiusonor/item/140111

El juny de 1991 Radio Nacional de España va fer donació del fons documental de La Voz de Gerona / Radiocadena Española a l'Ajuntament de Girona. Aquell any va ingressar a l’Arxiu Municipal diversa documentació, principalment textual, relativa a la gestió, administració i activitat de l’empresa: documents sobre el personal que hi treballava, correspondència, fulls de programació, falques publicitàries o guions de programes, entre altres. Pel que fa a la documentació sonora, només es conserven les gravacions en cinta de bobina oberta de les falques publicitàries.

La Voz de Gerona. Programació. 20/05/1980. Paper, 2 f. 32 x 22 cm.



[1] Espinosa, Sílvia. Locutora i dona. Les locutores de ràdio de la ciutat de Girona 1930-1975. Girona: Ajuntament, 2012 https://web.girona.cat/documents/20147/10240114/2010-Locutoresidones-Silvia-Espinosa.pdf


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Kinema Grup (1970-1985): El precedent de la televisió local a Girona

REW, PLAY, FWD, STOP. La irrupció del vídeo domèstic a les nostres contrades