El blog de l'AMGi

Pau Saavedra. El 21 de març de 1996, ara fa 25 anys, unes enormes grues col·locaven les dues peces de ferro de 30 tones cadascuna que formen l’arc del pont de Sant Feliu, davant l’atenta mirada de les desenes de curiosos que s’aplegaven a banda i banda de l’Onyar. El pont, obra dels arquitectes Antoni Blázquez i Boya, Lluís Guanter i Feixas i Pere Solà i Busquets era (i encara és) el més nou dels que travessen el riu Onyar al seu pas per Girona, i havia de servir per connectar el passeig de la Copa amb la plaça de Sant Feliu, és a dir, per donar accés al barri Vell als visitants que entraven pel nord de la ciutat. Si ens remuntem un any enrere, just abans de la pandèmia, recordarem que aquest pont era travessat diàriament per nombrosos grups de turistes arribats en autobusos, que s’aturaven breument a petonejar el Cul de la Lleona abans de visitar la Girona monumental. Jordi Ribot Puntí. Instal·lació del Pont de Sant Feliu, 1996. En un article publicat al Diari de Girona el 12 de m

Fina Navarrete. El mes de novembre de 2020 va morir a Girona el fotògraf amateur Marcel Prat Prat . Mesos abans, ell mateix havia donat el seu fons fotogràfic al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), que avui l’homenatja amb la presentació d’un volum dedicat a la seva obra dins la col·lecció Girona Fotògrafs de l'Ajuntament de Girona i Rigau Editors. Ritmo deportivo. 1965 ca. La seva trajectòria i el valor artístic de la seva obra queden ben explicats en el text introductori a la publicació que ha fet Violeta Cañigueral i que exposem a continuació de forma resumida. Marcel Prat, mecànic de professió, es va iniciar a la fotografia l’any 1961 inscrivint-se a un curs de fotografia d’AFHA, Institut Internacional d’Ensenyança per Correspondència, entitat que oferia cursos a distància de temàtica diversa. Tot sembla apuntar que l’experiència amb l’AFHA hauria acabat d’animar i just a la meitat del curs, el gener de 1962, es feu soci de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfic

Anna Gironella. El dia 8 de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora , per reivindicar els drets de les dones en tots els àmbits, no només el laboral, i denunciar el sexisme. Documents i imatges de l’Arxiu Municipal de Girona i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge evidencien els múltiples i diversos treballs que han realitzat les dones al llarg dels segles. Imatge 1 El treball a la llar El treball a la llar implica totes aquelles tasques vinculades a la cura de les persones i l’espai domèstic. Tradicionalment aquestes feines han estat assignades a les dones, fossin de la família o fossin serventes, treballadores o, en alguns casos, esclaves. Dins les cases populars les gironines dedicaven gran part de les seves jornades a les tasques d’atenció de la llar i la família, és a dir a activitats relacionades amb el manteniment de la vida: procurar aliment, vestit, llit i confort als membres de la família. Elles anaven a buscar l’aigua i a comprar al mercat; mantenien el foc

Anna Gironella. El 6 de març de 2020 morí Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la ciutat de Girona des de l’any 1987. També fou historiador, bibliotecari i arxiver. “ Observador callat, de presència discreta i viva mirada ”. Un home amb una memòria prodigiosa, que tenia la ciutat i la seva història al cap i al cor, i la vida del qual va “ transcórrer íntegrament entre els papers i les pedres ”. Retrat d’Enric Mirambell, 1960-1970 (Autor desconegut) Biografia Enric Mirambell i Belloc va néixer a Girona l’any 1922. Els seus pares tenien botiga a la plaça del Molí. Ell estudià al col·legi dels Maristes de la Mercè fins als tretze anys i el batxillerat a l’Insitut de Girona, al carrer de la Força. Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d’Història, l’any 1945 a la Universitat de Barcelona, el 1954 entrà al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs . Fou director de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), de l’Arxiu Històric de Girona (1952-1985), del Centre