Kinema Grup (1970-1985): El precedent de la televisió local a Girona
Pau Saavedra.
El 13 de desembre de 1970 es constituí l’associació Kinema Grup gràcies a la iniciativa de tres joves aficionats al cinema: Joan Roura i Fernández (que va idear-ne el nom), Joan Boadas i Busquets, i Josep Maria Planas i Gifreu [1]. L’acta fundacional de l’agrupació posava el focus en la necessitat de produir i promocionar el cinema com a part del teixit cultural de la ciutat. Amb aquest objectiu, Kinema Grup es proposava funcionar com a productora cinematogràfica i al mateix temps organitzar diverses activitats culturals com la realització de xerrades, cursos i sessions de cinema. Des de ben aviat es va vincular amb l’AFIC (Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona) i va esdevenir una filial d’aquesta que donava cabuda als joves interessats en el setè art.
En el document de
constitució de l’entitat s’especificava aquesta dualitat entre companyia
productora i associació cultural:
- Kinema Grup és un grup constituït per produir, distribuir, exhibir i promocionar el cinema i les obres més representatives de la cinematografia, entenent la personalitat del cinema com a art i com a mitjà de comunicació i d’expressió social, dins les coordenades culturals de la nostra societat i el nostre país.
- Kinema Grup es constitueix com a productora de films independents; en distribuïdora de films que s’acostin al concepte de cinema –com a art recollit en el primer punt-; es constitueix com a cinemateca –col·lecció cinematogràfica-, ja que disposarà d’una sèrie de films a disposició dels afeccionats; es constitueix com a grup de promoció cultural-cinematogràfica, per la qual activitat assistirà o convocarà cursets, concursos, sessions, xerrades i tota mena d’actes públics o privats per promocionar el concepte de cinema i cultura; es constitueix en equip tècnic de producció cinematogràfica per tots aquells afeccionats que el demanin. [2]
Els tres fundadors
de Kinema Grup tenien una certa experiència prèvia en la realització
cinematogràfica i havien col·laborat en algunes produccions. És el cas del
curtmetratge satíric sobre l’adulació i el tràfic d’influències titulat De profesión sus enchufes [3],
dirigit per Joan Boadas i presentat al Trofeu Antoni Varés de cinema amateur de
1970, o el documental Girona, aigua i foc [4],
realitzat per Joan Roura amb la col·laboració de Joan Boadas, un documental
sobre les inundacions de l’any 1970 a Girona, que es va presentar al Trofeu
Antoni Varés de l’any següent. Pel que fa a Josep Maria Planas, aquest ja havia
realitzat un bon nombre de curtmetratges la dècada anterior com El atardecer de la vida, Odio entre hermanos, L’espantaocells que no espantava o Patufet a la panxa del bou [5].
Dos mesos després de la seva fundació, el 21 de febrer de 1971, el diari Los Sitios de Gerona publicava una entrevista als organitzadors d’un curs de fotografia i cinema que es feia a la Casa de Cultura, entre els quals figuraven dos dels membres de Kinema Grup: Joan Boadas i Joan Roura. Un breu extracte de l’entrevista (firmada per JAGASAR) ens revela quines eren les seves inquetuts:
Periodista: ¿De qué has hablado en el cursillo?
J. Boadas: Mis charlas versaron sobre la técnica
cinematográfica, centrándolas en el funcionamiento de la cámara y el proyector,
y la realización de una película, tanto en sus aspectos técnicos, como
artísticos.
Periodista: ¿Qué opinas respecto a la asistencia al Cursillo
de los jóvenes?
J. Boadas: Creo que el grupo que asistió, demostró un gran
interés, haciendo interesantes preguntas a lo largo de las charlas. Eso
demuestra interés, y por consiguiente la necesidad de promocionar todas las
actividades de tipo cultural, y en este caso especial las relacionadas con el
cine "amateur".
Periodista: Ya que hablas de cine "amateur".
¿Existen grupos de jóvenes en Gerona que se dediquen a esta actividad?
J. Boadas: Sí. Pero están desconectados entre sí. Sería
interesante que se ayudaran mutuamente. Con relación a esto he de decir que se
ha formado el KINEMA-GRUP, al que pueden acudir los cineastas que lo deseen.
Periodista: Tú, particularmente, ¿has realizado algunas
películas?
J. Boadas: Sí.
Llevo realizadas y dirigidas varias de tipo documental y algunas con argumento.
Aquell mateix any,
Joan Roura duria a terme el seu projecte cinematogràfic més ambiciós, el
rodatge del curtmetratge (gairebé migmetratge) Cero punto cero, el qual seria reeditat més endavant sota el títol
en català Zero punt zero i amb alguns
subtítols afegits. Es tracta d’un film rodat en 16 mm amb una complexa posada
en escena i un nombrós grup d’actors, molts dels quals procedien de la
companyia de teatre Grup Màscares, com ara Ramon Casellas i Moner, fundador i
director de la companyia, i altres de Kinema Grup com el mateix Joan Boadas. Al
repartiment hi figuren també Pitu Caicedo, Anna Font, Ramon Garcia, Pere Josep
Llauger, Dolors Mascuñán, Josep Roura, Pilar Rodríguez, Juan José Rodríguez,
Joan Vendrell i Manoli Zamora.
El rodatge es va
allargar durant més d’un any a diverses localitzacions de les comarques
gironines, com la ciutat de Girona, Begur, Cadaqués, Sant Pere Pescador i
l’aeroport de Vilobí d’Onyar, entre altres. (Los
Sitios de Gerona el 14/11/1971). El guió i la direcció del film cal
atribuir-lo a Joan Roura, mentre que la resta de l’equip humà, segons l’ordre
d’aparició en els crèdits del film original, estava format per: Soledat
Fernández i Alfonso Moreno (vestuari), Maria Teresa Sureda (maquillatge), Maria
Jesús Vendrell (script), Jordi Colomer i Joaquim Boadas (fotografia), Joan
Rodríguez, Enric Prat i Rossend Crous (tècnics de rodatge), Joan Boadas i Joan
Roura (muntatge) i Anna Maria Bordas (secretària de muntatge). També s’esmenta
la intervenció en el film com a col·laboradors de Lluís Sureda, Josep Gironell,
Antonio Eslava, Josep Planas, Ramon Garcia, Miquel Garcia, Antoni Clos, Pere
Hugas, Eugeni Alcalde, Miquel Sans, Josep Maria Amargant, Josep Casals i Anna
Bordas, molts d’ells membres de l’AFIC.
L’argument del film
situa un grup de persones en un escenari postapocalíptic que lluiten per la
supervivència. La seva pèrdua d’humanitat, però, els durà a la violència, la
bogeria i l’autodestrucció.
La pel·lícula va
guanyar el Premi d’Honor (màxim guardó) al VI Trofeu Antoni Varés de Cinema
Amateur que s’entregava durant les Fires i festes de Sant Narcís. Segons la
crònica del diari Los
Sitios de Gerona de 05/11/1972 Cero
punto cero era un “film lleno de
excelentes aciertos, especialmente técnicos, como pocas veces podemos saborear
con tanta inquietud y expresividad unida en el cine amateur”. La crònica
comparava la qualitat de la pel·lícula amb la guanyadora de l’any anterior, Es ben difícil de matar el petit monstre que
tots portem a dintre, de Jordi Lladó, però diu del film de Joan Roura que
era “mucho más ambicioso, y más amplio”. L’obra
de Joan Roura va guanyar anys després el premi especial Josep Ricart al IX
Trofeu Mans, concurs de Cinema Amateur del Poble Nou de Barcelona (Los
Sitios de Gerona, 14/04/1974) i va ser presentat a les IV Jornades de
Cinema Independent de Madrid l’any 1976 on va guanyar ex aequo l’Antena de
Bronze (Los
Sitios de Gerona, 22/05/1976).
El mateix article
abans esmentat de 05/11/1972 descriu l’argument del film amb aquestes paraules:
“La
Sociedad ha llegado a su máximo esplendor social y económico pero,
paralelamente, a su caos político. Estalla la guerra, la hecatombe se avecina,
el mundo finaliza ¿Qué ocurre después de este final? Llega el cero-punto-cero,
cuando los últimos supervivientes de la calcinada Tierra, como primitivos
pobladores de nuestro planeta, divagan y deambulan por entre montañas y valles
desiertos, quemados por la lucha atómica, por la destrucción humana. Pero esta
destrucción no es solo exterior, sino que les persigue incluso a ellos mismos.
Les atosiga, les corroe, les destroza. Es un proceso de auto-destrucción
permanente. Las pasiones, la lucha por la supervivencia, el deseo, la
violencia, la muerte... les harán autodestruirse poco a poco (por eso no
llegará a vivir el recién nacido bebé y deberá ser destruido al instante); es
el fin del mundo por sí mismo, por su propio peso, por su propia influencia. Ya
no son necesarias ni corazas ni máscaras, todo está irremediablemente perdido,
acabado. Sólo la imagen final, de un hombre-simio que aparece de pronto como un
nuevo ser en busca de inteligencia y de un devenir factible, y el reconocido
homenaje a los postulados que interesaba el film de Stanley Kubrick «2001 la
odisea del espacio», viene a suponer la posible esperanza para un mañana aún
balbuciente e inseguro donde el hombre volverá a existir como ser constructivo
y protagonista de la historia”.
El trofeu Antoni
Varés de Cinema Amateur es va celebrar entre 1967 i 1975. Era el certamen més
important de cinema amateur a la ciutat de Girona, però no va ser l’únic.
Existien altres concursos, com “El Rollo”, que organitzava l’AFIC juntament amb
Kinema Grup i que premiava la millor filmació realitzada sobre un rotlle de
pel·lícula Súper-8 de 3 minuts. De fet, podem dir que el màxim interès pel
cinema amateur es concentra entre 1965, any de l’aparició del Super-8, i finals
dels 70, quan el vídeo comença a desplaçar la pel·lícula com a principal mitjà
d’enregistrament audiovisual.
Segons la premsa,
després de Cero punto cero, Kinema
Grup duria a terme altres produccions, entre les quals podem esmentar Las Agonías,
codirigit per Joan Roura, Joan Boadas i Marcos Rodríguez; El sueño, dirigit per Marcos Rodríguez; Especial Piscis, un reportatge musical sobre la discoteca Piscis, o
un film amb el títol provisional Estás
invitado a la fiesta, rodat a la discoteca Skinsad de Banyoles.
Josep Maria Planas va rodar el 1976 el film If... (Homenatge al film de Lindsay Anderson) a l’escola de les Carmelites de
Girona, l’actual Escola Vedruna, i protagonitzat pel grup d’alumnes de sisè de
batxillerat. La pel·lícula és el resultat del treball pràctic de final de curs
realitzat a l’escola dins d’un curs de cinema impartit per Kinema Grup. El film
mostra en clau d’humor com les alumnes s’enfronten a la disciplina d’una escola
religiosa. (Los
Sitios de Gerona, 09/05/1976)
L’activitat de Kinema Grup es va veure afectada per l’accident que va truncar prematurament la vida de Joan Boadas a l’edat de 33 anys. Fou el 22 de juny de 1981 quan l’avioneta en què viatjava amb dues persones més, Lluís Quintana i Enric Falgueras, es va estavellar poc després d’haver-se enlairat de l’aeròdrom d’Empuriabrava. Aquest tràgic fet, juntament amb el canvi professional de Josep Maria Planas, va dur a l’agrupació a dirigir-se cap a altres objectius diferents del de la realització cinematogràfica. El col·lectiu continuà amb les xerrades i els cursets de fotografia i cinema, però sobretot començà a interessar-se en el nou mitjà de gravació que es començava a expandir de forma vertiginosa, el vídeo.
De fet, les
referència a la premsa a partir de l’any 1981 són anuncis de Kinema Grup vinculats
a l’empresa Vídeo Report, que es dedicava a la realització de reportatges de
casaments, convencions i altres esdeveniments socials. Kinema Grup es
continuava definint a si mateixa com agrupació cultural, i utilitzava els
ingressos obtinguts gràcies a la realització de reportatges de bodes i batejos
per a finançar els seus projectes creatius. (Sitios
de Gerona, 20/11/1985)
Josep Maria Planas, en el seu article sobre el cinema a Girona publicat a la revista Cinematògraf l’any 1985 [6], parlava del nou rumb que havia pres l’associació: “La continuïtat del Kinema Grup, avui per avui, l’ha mantingut Joan Roura, que juntament amb altres entusiastes dels mitjans de comunicació han obert l’equip a la promoció i realització d’obres vídeo-gràfiques, tant en el camp professional com en l’experimental, així com a la fotografia, el cinema, la dansa, etc. i tot això a la ciutat de Girona.”
L’any 1984 es
presenta en vídeo Thrillerosis, una
paròdia del videoclip Thriller de
Michael Jackson, filmat als carrers de Girona amb el grup de ball Street People
i amb Pep Roura, Marta Corominas i Margarida Albertí com a principals actors.
La premsa l’anuncià com el primer vídeo musical fet a la ciutat de Girona. La
cinta va rebre un premi en el III Certamen Nacional de Vídeo Casino l’Aliança
de Barcelona. En aquella època, l’equip de Kinema Grup estava format per Joan
Roura, Jordi Horno, Joan Crous, Josep Roura, Humbert Garriga i Esteve Zulet.
Un altre producció
en vídeo realitzada per Kinema Grup l’any 1985 fou El segrestador. Es tractava d’un
projecte promogut per l’ADAC (Associació d'Acció Cultural) en què els alumnes
de l'escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses interpretaven el guió
realitzat pels guanyadors de la 3a Campanya de Cinema Infantil en Català.
A finals de l’any
1985 es començaria a ordir el projecte culminant de la trajectòria de Kinema
Grup amb la idea de crear una televisió per a la ciutat de Girona. Era un
projecte ambiciós, carregat de dificultats tècniques com la instal·lació de
l’antena de repetició, que en un primer moment es va ubicar al campanar de
l’església de Taialà, però també amb molts condicionaments legals, ja que no
existia una regulació de l’espai radioelèctric per a les anomenades televisions
locals. Tot i els reptes, la televisió es va fer una realitat, primer amb
l’emissió en proves que va tenir lloc durant la setmana de les Fires i festes
de Sant Narcís de 1986, i més endavant amb l’inici de les emissions regulars a
partir del cap d’any de 1988.
Joan Roura va ser el primer director de Televisió de Girona, fins l’any 1997 en què l’emissora es va constituir en empresa sota el nom de Televisió de Girona SL. Llavors Kinema Grup mantenia la major part de l’accionariat que es completava amb l’Ajuntament de Girona, a través de la societat Iniciatives i Projectes Municipals SA; l’empresari Joaquim Vidal, a través de la Fundació Studium, i alguns socis particulars: Joan Roura, Joan Soliguer, Joan Crous, Narcís Matas i Jordi Horno. Finalment, l’any 1999 Kinema Grup sortia de l’empresa i les seves accions eren comprades per Joaquim Vidal, que passaria a ser-ne el principal accionista.
Bibliografia:
Planas i Gifreu,
Josep Maria. El cinema a Girona: Antoni
Varés, el pioner; el Grup de Girona i el Kinema Grup, a Cinematògraf, vol. 2, 1985.
Romaguera i Ramió,
Joaquim. Silenci, rodem!: Història del
cinema a les comarques de Girona. Girona: Col·legi de Periodistes de
Catalunya. Demarcació de Girona, 2005.
Costa, Lluís. Televisió de Girona: la comunicació de
proximitat en l’era de la globalització. Girona : Televisió de Girona,
2005.
[1] Romaguera i Ramió, Joaquim. Silenci,
rodem!: Història del cinema a les comarques de Girona. Girona: Col·legi de
Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2005, p. 370-373.
[2] Costa, Lluís. Televisió de
Girona: la comunicació de proximitat en l’era de la globalització. Girona :
Televisió de Girona, 2005.
[3] Còpia en vídeo de 1986 inclosa en el fons Televisió de Girona.
[4] Còpia en vídeo de 1986 inclosa en el fons Televisió de Girona.
[5] Còpies en vídeo. Es desconeix la localització de les pel·lícules
originals.
[6] Planas i Gifreu, Josep Maria. El
cinema a Girona: Antoni Varés, el pioner; el Grup de Girona i el Kinema Grup,
a Cinematògraf, vol. 2, 1985, p.
233-258.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada