El blog de l'AMGi

Anna Gironella. El 30 de maig de 1997 Narcís-Jordi Aragó i Masó feu donació del fons Impremta Masó a l’Ajuntament de Girona. Anys més tard Aragó va donar altra documentació a la ciutat: el 2009 part del fons del setmanari Presència i el 2015, juntament amb la seva muller Mercèr Huerta i Busquets, els seus fons personals. «Són petites peces d’arxiu i vam pensar que la ciutat s'havia d'enriquir amb aquest material modest i discret que és part de la història del periodisme gironí», declarava Narcís-Jordi Aragó en l’acte de donació de 2015. Però ni aquests fons documentals són petits ni la informació que contenen és poca, sinó que expliquen moltes coses de Girona i de la vida cultural de la segona meitat del segle XX i el començament del XXI. És per això que aprofitem l’efemèride per reconèixer i agrair la generositat de Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta cap a la ciutat. Narcís-Jordi Aragó mostrant la documentació del setmanari Presència, 2009. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El P

Pau Saavedra. El 17 de maig de 1997, ara fa 25 anys, la secció de rugbi del GEiEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí) s’acomiadava de l’estadi de la Devesa després de jugar-hi durant més de 25 anys. Ho feia amb una trobada multitudinària i amb diversos partits, en els qual hi van participar equips infantils i cadets d’arreu de la comarca, els equips sènior masculí i femení del GEiEG i una cinquantena d’exjugadors. La festa significava l’adeu a l’estadi on sempre havien jugat els equips de la secció des de la seva fundació l’any 1971 ( Diari de Girona, 18/05/1997 ). Desconegut. Acte de comiat de l'estadi del GEiEG a la Devesa. 17/05/1997 Dos anys abans, el 30 de setembre de 1995, ja s’havia acomiadat de la Devesa la secció d’atletisme, que es traslladava al nou estadi construït a Palau. En record de les velles instal·lacions s’hi va instal·lar l’escultura “El llançador de javelina” que duu una placa on es llegeix el següent: "Els vells atletes del Grup en record de l'an

Anna Gironella. El 10 de maig de 1922 el Ple de l’Ajuntament de Girona va acordar nomenar Ricard Giralt i Casadesús arquitecte municipal de la ciutat, candidat guanyador en el concurs convocat per a la provisió de la plaça. El tribunal estava encapçalat per Jeroni Martorell, de la Mancomunitat de Catalunya, i Rafael Masó, regidor de l'Ajuntament de Girona. Els altres dos candidats que es presentaren foren Robert Oms i Gràcia i Enrique Vincenti Bravo. L’endemà, dia 11, la premsa publicava el nomenament, assenyalant que malgrat el «llarg i accidentat debat» aquest fou acordat per la majoria de vots del tribunal. Ricard Giralt i Casadesús, 1934. Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal) Giralt ocupà la plaça que fins el 1921 tenia l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol. El càrrec l’obligava a estar a l’oficina municipal tres dies la setmana, cosa que li va permetre compaginar la feina a Girona amb el càrrec d’arquitecte municipal de Figueres, que exercia des de 1915, i continuar acce