El blog de l'AMGi

Pau Saavedra. Televisió de Girona va emetre per primera vegada el 26 d’octubre de 1986 , ara fa 35 anys, i ho va continuar fent durant els dies posteriors, fins al 2 de novembre, és a dir, durant una setmana. Els responsables de la iniciativa s’havien plantejat aquelles primeres emissions com un test de proves que els havia de servir per comprovar la viabilitat d’un projecte ambiciós: crear una nova televisió capaç d’emetre continguts locals per a la ciutat de Girona i el seu entorn més proper. El projecte sorgia de l’associació cultural Kinema Grup, dedicada al món del cinema i el vídeo, de la qual en formava part Joan Roura, un dels principals impulsors de la nova televisió. Televisió de Girona. Separador de Televisió de Girona, 1986 La creació de Televisió de Girona no va ser un fet aïllat, ben al contrari, ja que cal emmarcar-lo en un context en què s’estaven duent a terme molts projectes similars arreu del país. L’eclosió del fenomen de les televisions locals responi

Anna Gironella. El fons Carles Rahola Llorens conté 5.893 cartes rebudes per Rahola entre els anys 1898 i 1939, d’un miler de remitents diferents. El volum de cartes conservades en el fons ens mostra -tal com ja van destacar els editors del seu epistolari, Narcís-Jordi Aragó i Josep Clara (1)- que Rahola era un “corresponsal fidel"; ell mateix reconeixia que “Esmerço força temps contestant les lletres que hom m’adreça (...) és per a mi un deure elemental de cortesia al qual no hauríem de mancar”. Analitzar les seves cartes significa endinsar-nos en la vida cultural i intel·lectual de Girona, Catalunya i més, molt més, enllà, de les quatre primeres dècades del segle XX. Llegir-les fa evident els nombrosos contactes que tenia: «va començar escrivint a les persones que admirava i va acabar sent ell la persona admirada». L’any 1996 les filles de Carles Rahola, seguint les darreres voluntats del seu pare expressades en els seus darrers escrits des de la presó on els deia “Guardeu els e