Les muralles històriques de la ciutat de Girona

David Iglésias, Helena Nogué.

La construcció i la demolició de les muralles que han donat forma a una ciutat

La història de Girona és la història de les seves muralles, construïdes durant l’època romana, modificades i ampliades a l’Edat Mitjana i​ enderrocades als segles XIX i XX . Ara, aquestes muralles han estat reconstruïdes virtualment en 3D en el marc del projecte europeu EUreka3D-XR .

La formació de la muralla

El primer terç del segle I aC, el general romà Gneu Pompeu Magne erigia, en un punt estratègic de la Via Heraclea, posterior Via Augusta, una plaça forta de planta triangular per tal de controlar el camí de Barcelona a les Gàl·lies. Així és com va néixer la ciutat de Girona, amb un perímetre inusual per l’època, que responia a les exigències de la topografia del lloc. L’estructura del mur poligonal que delimitava la plaça forta era força similar a la de la posterior muralla imperial, i es va mantenir sense massa alteracions fins a mitjans del segle XIV.

La muralla sud es va construir a mitjans del segle XIV per ordre del monarca Pere III, amb la finalitat de protegir la ciutat dels freqüents atacs de l’exterior. Mentre que la muralla nord, per cloure els barris de Sant Pere i Sant Feliu, es va erigir una dècada més tard. A l’altre costat del​ riu es va construir el mur del Mercadal, que va ser finalitzat ben entrat el segle XV. Tot i així, l’evolució de les tècniques militars implicaven canvis en el sistema defensiu, que van comportar alguns arranjaments importants els anys posteriors. A principis del segle XVI, es van afegir al mur del Mercadal un total de 12 torres semicirculars i unes llunetes. A mitjans del segle XVII, es va iniciar la construcció dels baluards, cinc dels quals es van adherir al perímetre del Mercadal.

Desconegut. Areny de l'Onyar. Ajuntament de Girona (CRDI)

Joan Martí. Bastió de Figuerola. Ajuntament de Girona (CRDI)

La demolició

Els setges de la Guerra del Francès, que van tenir lloc el 1808 i el 1809, representen el darrer esdeveniment bèl·lic amb la muralla com a element essencial de la defensa. A partir d'aquell moment, la muralla, en gran part enderrocada a causa dels atacs, va quedar completament obsoleta.

Uns anys més tard, amb el record dels setges encara ben present, van començar a sorgir les primeres veus que reclamaven l'enderrocament de les muralles, amb la intenció d'oxigenar el nucli urbà, permetre l'expansió cap a la plana i, en definitiva, canviar els estendards de la història pels del progrés.

La muralla es va concebre, doncs, com un obstacle al creixement urbà i el 1895 es va aprovar una llei que autoritzava l'enderrocament del seu vessant occidental, la muralla del Mercadal. El procés va començar el 1901, però abans d'aquesta data ja s'havien produït algunes pèrdues de consideració, com ara alguns dels baluards o part de la muralla del riu.

Posteriorment, va arribar la desaparició dels baluards del Mercadal, que es va fer en dues fases. La primera, entre el 1908 i el 1931. La segona es va iniciar el desembre de 1931, quan Francesc Macià (president de la Generalitat de Catalunya) i Manuel Azaña (president del govern republicà espanyol) van visitar la ciutat. Aquesta fita va marcar l'inici de l'enderrocament del darrer tram, que es va completar el 1936 i va deixar com a testimoni l'artèria semicircular que constituïa l'avinguda actualment anomenada Gran Via de Jaume I.

Girbal Balandru, Artur. JC Núm. 16-Girona. Destrucció de les muralles. Ajuntament de Girona (CRDI)

García Asensio, Antonio J. Muralla del Mercadal. Ajuntament de Girona (CRDI)

La recuperació

Durant la dècada de 1980, la muralla va adquirir una nova dimensió per als ciutadans, que van començar a apreciar el seu valor patrimonial i històric. La muralla, un element arqueològic evocador d'un passat cada cop més llunyà, es va integrar en l'entorn urbà per mostrar-s'hi amb tota la seva esplendor. Les obres realitzades van permetre que l'espai fos utilitzat per al passeig i el gaudi, sense la pretensió de dur a terme una restauració arqueològica.

A partir d'aquesta idea, es va iniciar un procés de recuperació amb obres de reparació que es van desenvolupar en tres fases i es van dur a terme al llarg de 20 anys (1983-2003). La restauració de la muralla també representa una transformació significativa de l'entorn. Girona va passar a ser una ciutat per ser contemplada des de la muralla i les seves torres, i l'entorn va començar a ser atractiu per a concerts, correfocs i altres manifestacions culturals. A partir d'aquest moment, la muralla es va convertir en un reclam per a passejades dominicals i visites turístiques.

La reconstrucció virtual

El costat oest de les muralles, al barri del Mercadal, va ser enderrocat i, per tant, la restauració arqueològica ja no va ser possible. Al projecte Eureka3D-XR, el modelatge 3D i la XR (realitat ampliada) permeten tornar al passat i recuperar el que es va destruir en aquell moment. A partir de cartografia, gravats, fotografia, pel·lícules i documents textuals, els ciutadans i visitants podran veure de nou les muralles amb una visió molt realista.

El soci del projecte Swing:It desenvolupa un programari avançat basat en IA per generar models 3D a partir d'una col·lecció d'imatges 2D. Amb aquesta eina (AI 3D Builder) és possible crear models 3D molt realistes de les muralles destruïdes. A més, mitjançant una segona eina també desenvolupada per Swing:It (3D XR Studio), una aplicació web i també mòbil, és possible tenir una experiència de realitat ampliada in situ. Els ciutadans i visitants poden gaudir de les muralles històriques, a través d’una experiència atractiva i alhora rigorosa.

Subscriviu-vos al butlletí del projecte i seguiu les xarxes socials per estar al dia de les aplicacions i experiències d'EUreka3D-XR!

Desconegut. Plaça Calvet i Rubalcaba. Ajuntament de Girona (CRDI)

París, NN. Barri del Mercadal. Ajuntament de Girona (CRDI)

• Versió en anglès publicada a Europeana Stories: Thehistorical walls of Girona