El blog de l'AMGi

Pau Saavedra. El 28 de febrer de 1992, avui fa 30 anys, s’aprovava el reial decret pel qual es canviava oficialment el topònim Gerona pel de Girona [1] . L’aprovació de la llei venia precedida per una intensa campanya ciutadana que es va focalitzar sobretot en les matrícules dels vehicles. Joaquim Curbet Hereu. Placa del carrer Anselm Clavé amb un adhesiu en favor del català. [1979-1980] El canvi afectava principalment al topònim de les províncies de Girona i Lleida, ja que la toponímia dels municipis s’havia començat a canviar anys enrere. De fet, la Generalitat de Catalunya ja havia aprovat l’any 1980 un decret que autoritzava els ajuntaments a catalanitzar els seus topònims [2] . Arran d’aquest decret, a Girona es van començar a retolar els carrers en català a partir del juliol de 1980, tot i que la reivindicació per retolar en català ja venia des de mitjans de la dècada anterior. L’abril de 1983 la Generalitat aprovà la Llei de Normalització Lingüística [3] que establia que el

Gisela Vicenç. El 26 de febrer de 1992 s’inaugurava la sala de consulta/biblioteca de l’Arxiu Històric Municipal i amb ella una ampliació substancial de l’espai que les dependències de l’arxiu ocupaven a l’antic edifici prop de la Catedral on ja feia gairebé sis anys que s’havia traslladat. La grandària i lluminositat de la sala certament devien contribuir a fer més visibles uns serveis que maldaven per créixer i donar-se a conèixer a la ciutadania. Si a la segona meitat de la dècada dels vuitanta es va adaptar una part de l’edifici per acollir l’Arxiu Històric, al llarg de la dècada dels noranta es van fer unes actuacions (reforma de l’escala, condicionament dels espais per al recentment creat CRDI, reforma de la sala de les magnòlies com a sala polivalent) que van configurar l’Arxiu Històric tal com el coneixem avui. La sala de consulta poc abans d’inaugurar-se, encara sense les taules ni la il·luminació La sala de consulta de l’Arxiu Històric, junt amb la sala de les magnòlies, és

Anna Gironella. El 3 de febrer de 2022 se signà el conveni de donació del fons Fraga Rovireta entre l’Ajuntament de Girona i Carme Fraga i Jou. El fons ha estat produït per les famílies Fraga i Rovireta. Conté majoritàriament documentació generada i aplegada per Josep Rovireta i Pou (1755-1820), la filla del qual, Maria Anna Rovireta i Soler, pubilla i hereva del patrimoni familiar, es va casar amb Josep Fraga i Padret l’any 1824. Consta, en total, de 3 capses d’arxiu amb documentació textual manuscrita i, en menor mesura, impresa. Els documents estan datats entre 1638 i 1903, tot i que n’hi ha un de 1573. 1) Rebut del pagament de la contribució a nom de Maria Anna Rovireta i Soler, vídua de Josep Fraga i Padret, 5 de gener de 1846. 2) Nomenament de Josep Fraga i Rovireta com a granader de la Milícia Nacional de Girona, 17 de maig de 1855. Si bé el fons Fraga Rovireta és un fons patrimonial, atès que conté documentació relativa a la gestió del patrimoni del les famílies Fraga i Rovire