La passió pels segells de Julià Maroto Molleda
Sebastià Villalón.
Coincidint amb l’aniversari de l’establiment de la Unió Postal Universal a Berna el 1874, cada 9 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Correu. Per commemorar aquest fet, des de 1969 molts països organitzen exposicions filatèliques i emeten nous segells. Enguany, l’Arxiu Municipal de Girona vol contribuir-hi parlant de la col·lecció filatèlica de Julià Maroto Molleda, ingressada el 10 de gener de 2023, que ja es troba a disposició de totes aquelles persones interessades en consultar-la.
Julià Maroto consultant a casa seva un llibre sobre rellotges de butxaca (1990).
El
doctor de la filatèlia gironina
Julià Maroto Molleda és una de les figures
més importants de la filatèlia gironina, com ho acredita el seu palmarès de
premis, amb quatre medalles d’or nacionals, la Medalla de Plata del Mèrit Filatèlic
a la millor trajectòria com a col·leccionista de l’Estat espanyol de 2001 i altres
guardons aconseguits gràcies a les seves singulars col·leccions. A banda de ser
un reconegut col·leccionista ―no només de segells, sinó també de goigs, postals
o rellotges de butxaca―, també va ser un prestigiós metge gironí, amb una dilatada
trajectòria professional.
Nascut a Girona el 1925, va estudiar
primària als Maristes i el batxillerat a l’Institut Vell. En aquells primers
anys ja va començar-se a interessar pel col·leccionisme de segells, una afició
que li venia del seu pare i el seu oncle. Va cursar els estudis de Medicina a
Barcelona, on també va iniciar la seva col·lecció filatèlica, recorrent
diversos encants i mercats, com el de la plaça Reial.
En acabar la carrera el 1949, s’especialitzà
en patologia digestiva a l’Hospital de Sant Pau i el 1956 tornà a la seva
ciutat natal, on va compaginar la feina a la Seguretat Social amb la consulta
privada, primer a la plaça del Gra i després al carrer Joan Maragall. Va
jubilar-se de la medicina pública als 70 anys i continuà treballant a casa fins
als 83 anys. El 22 de gener de 2021, a l’edat de 95 anys, va morir a Girona, on
residia.
En paral·lel a la seva professió, va
dedicar-se amb intensitat a la seva afició pel col·leccionisme de segells, primer
ocupant la presidència de la Societat Filatèlica Gironina (SOFIGI), entre els
anys 1981 i 2003, i després la vicepresidència de la Federació Catalana de
Societats Filatèliques (FECAFIL), des de 1986. Julià Maroto ha estat el
president més longeu de SOFIGI i en fou un dels seus grans impulsors. Bona
prova d’això és el reconeixement rebut l’any 2003, quan va deixar el càrrec per
qüestions de salut i el nomenaren president d’honor de l’entitat.
Durant els vint-i-dos anys de presidència de Julià Maroto van organitzar-se algunes de les exposicions més memorables de SOFIGI, com la dels vitralls de la Catedral (1983), la dels 1200 anys de vocació europea (1985), l’Exfilna 87, la dels 100 mata-segells (1990) o l’Exposició Filatèlica Nacional Catalana, amb l’edició del segell commemoratiu de Josep Pla (1994). El 1981 es va adquirir el local de la Rambla de la Llibertat i al llarg d’aquells anys es consolidà la vessant social de l’entitat, gràcies a les trobades, els aplecs, els viatges i les excursions amb finalitats filatèliques i culturals.
Més
que una col·lecció de segells, sobres i postals
La documentació que integra la
col·lecció Julià Maroto Molleda és un testimoni excepcional i bastant complet
de l’activitat filatèlica de Girona, especialment durant la seva etapa de
president de SOFIGI, entre 1981 i 2003, tot i que també hi ha material filatèlic
des de 1957, quan Maroto es feu soci de l’entitat, i fins l’any 2016. El
conjunt inclou material filatèlic divers d’exposicions de Barcelona i altres
ciutats i, especialment, de societats filatèliques i numismàtiques de comarques
gironines amb les quals es relacionà, sobretot de les societats de Ripoll,
Banyoles, Sant Feliu de Guíxols i
Torroella de Montgrí. Resten en mans de la família les col·leccions de segells
que foren premiades en diverses ocasions, com la col·lecció de segell clàssic
espanyol dels anys 1850 a 1856 o altres de més curioses, com la del correu
submarí d’Espanya.
de la I Exposició Filatèlica de Fires i Festes de Sant Narcís de 1953.
En total hi ha més de 1.100 postals, sobres i fotografies que serveixen de suport a segells i mata-segells, entesos com l’empremta o dibuix estampat per inutilitzar els segells de les cartes, tot sovint en format de màximes ―postals o fotografies que incorporen un segell i mata-segells al·lusiu, habitualment de caràcter commemoratiu. Pel que fa als segells, també en podem trobar de solts, no utilitzats, i impresos en sobres. La col·lecció inclou una mostra molt completa dels segells personalitzats editats per SOFIGI, amb vistes de Girona, amb patrimoni moble i immoble de la ciutat o bé amb personatges il·lustres gironins.
amb motiu del Bicentenari de la Guerra del Francès.
També destaca la gran varietat de sobres
personalitzats de Fires i festes de Sant Narcís, de les exposicions de la Costa
Brava o d’esdeveniments ciutadans destacats, com la inauguració de l’aeroport
Girona-Costa Brava (1967), la inauguració de la nova estació de la Renfe (1973),
la Fira Cosmos a l’aeroport de Girona
(1986), el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1962) o el
Campionat Mundial de Botxes, per citar-ne alguns.
La mostra de mata-segells reunits per
SOFIGI també és molt completa. L’any 1990, aprofitant que s’arribava a la xifra
rodona de 100 mata-segells, s’organitzà a la
d’Or una exposició per
commemorar aquest fet. Des d’aleshores la producció de mata-segells va
continuar a bon ritme i el 2014 ja se’n comptabilitzaven 144, de diferents
tipus: de temàtica religiosa, esportiva, cultural o històrica, amb personatges
reals o imaginaris.
i segell i mata-segells relatius als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.
Al marge de sobres, postals i segells,
la col·lecció conté altres tipus documentals, que aporten informació addicional
sobre les activitats de Julià Maroto i SOFIGI, com correspondència, cartells, catàlegs
de les exposicions, relacions de participants, discursos inaugurals, bases de
concursos, menús de dinars o sopars, invitacions, punts de llibres, retalls de
premsa, fotografies... Fins i tot, inclou alguns documents de gestió de SOFIGI,
majoritàriament còpies, com actes, comptes i pressupostos generats pels òrgans
de direcció de l’entitat.
a la Fontana d’Or, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1985.
La documentació filatèlica s’ha organitzat en 303 dossiers, 152 associats a SOFIGI i 151 a altres entitats, agrupats segons les exposicions i mostres filatèliques, però també per viatges, excursions i altres activitats. Moltes vegades el volum i la varietat tipològica de documents que contenen depèn de la importància de l’activitat i l’esforç organitzatiu requerit. Des d’aquest punt de vista, el dossier dels vitralls de la Catedral (1983) i el de l’Exfilna 87 són el més complets i voluminosos de la col·lecció. Per exemple, l’Exfilna 87 fins i tot conté fullets de les curses esportives que s’organitzaren amb motiu d’aquella ocasió, un imprès sobre la importància de les olimpíades en la filatèlia o diferents fotografies de les ruïnes d’Empúries amb el segell de l’arribada de la torxa olímpica; i en el cas dels vitralls de la Catedral, entre altres documents, trobem retalls de premsa, catàlegs, cartells de l’exposició i cartes d’altres societats filatèliques i de personalitats rellevants del moment, com el president del Parlament de Catalunya i el de la Generalitat.
1.600 quadres de segells organitzada per SOFIGI.
Pel que fa a les exposicions de SOFIGI
seriades, les més completes són les de Fires i Festes de Sant Narcís, datades
entre 1953 i 2016, amb 57 exposicions documentades; les 11 exposicions de la
Costa Brava, de 1958 a 1972, i les sis exposicions Mare Nostrum a Platja d’Aro, de 1971 a 1977. A més, hi ha dues
col·laboracions de SOFIGI a ESPAMER ―congrés filatèlic espanyol i americà― de
1980 i 1987, i 16 exposicions commemoratives associades a diferents
esdeveniments, com fires, inauguracions, congressos o campionats esportius
celebrats a Girona, Olot, Santi Hilari, Santa Coloma de Farners, Banyoles,
l’Escala o Palafrugell, municipis amb qui l’entitat va col·laborar-hi.
Entre el material filatèlic d’altres
entitats destaca el de les 54 exposicions filatèliques del Cercle Filatèlic i
Numismàtic de Ripoll (1968-2006); el de les 29 mostres de l’Associació
Filatèlica i Numismàtica de Torroella de Montgrí (1983-2015); el de les 27
exposicions de l’Associació Filatèlica i de Col·leccionisme de Sant Feliu de
Guíxols (1975-2015), i el de les 12 mostres de la Secció Filatèlica i
Numismàtica del Centre Excursionista de Banyoles (1971- 2013).
A les vores dels plecs dels segells hi ha l’emblema de l’Exposició Mundial de Filatèlia d’Espanya 84.
Finalment, la col·lecció es completa amb
material bibliogràfic i hemerogràfic, com el butlletí de SOFIGI, des dels seus
orígens, quan rebia el nom d’El Postillón,
fins l’any 2009, i els butlletins d’altres societats filatèliques i
numismàtiques de la província de Girona, encara que incomplets, amb les quals
Julià Maroto mantenia un estret contacte.
La
sociabilitat gironina entorn de la filatèlia
“No col·lecciono segells, col·lecciono
amics”, aquesta és la resposta donada per Julià Maroto a un periodista del
Dominical del Diari de Girona, el 13 de gener de 2002, quan li preguntava pel
valor monetari de les seves col·leccions. Per Maroto, com per molts altres
gironins, el col·leccionisme de segells era un espai de sociabilitat important. Tal com expressava l’alcalde de Girona Joaquim
Nadal, en la presentació del llibre de Vicenç Fernández Coll sobre la història
de SOFIGI, publicat el 1997, la filatèlia a Girona no era una activitat
elitista, vinculada a grans col·leccionistes, sinó que congregava gent molt diversa,
des de funcionaris de Correus a professionals liberals, passant per un espectre
ampli de sectors de la societat gironina. Només hem d’observar el nombre de
socis de SOFIGI ―quan nomenen president a Julià Maroto, l’entitat constava de
400 socis, i el nombre va créixer posteriorment― per fer-nos una idea de les
relacions personals que es teixien al seu voltant.
filial de SOFIGI, a l’Hotel Caleta Park, l’any 1982.
En els estatuts de SOFIGI es deixava
clar que la missió de l’entitat no només era assessorar i donar suport tècnic
als col·leccionistes, per la complexitat i especialització de la filatèlia, o
promoure el patrimoni de la ciutat, a través d’exposicions i l’edició de
segells i mata-segells sobre la ciutat, sinó també reunir els col·leccionistes
i altres persones interessades en la filatèlia al voltant d’activitats
periòdiques i puntuals.
amb motiu de l’Exfilna 86 i la presentació de l’Exfilna 87.
Les fotografies de la col·lecció mostren que SOFIGI es va convertir en un important punt de trobada i de relació per al seus socis. Cal tenir en compte que durant la presidència de Julià Maroto van realitzar-se disset viatges en autocar per tot Espanya per anar a les Exfilna organitzades per la Federación Española de Sociedades Filatélicas i set excursions internacionals amb motiu de les exposicions mundials, a països com l’antiga Txecoslovàquia, Hongria, França, Mònaco o Itàlia.
Els
nous reptes de la filatèlia
D’ençà de 1981, quan Julià Maroto assumí la presidència de SOFIGI, l’afició per la filatèlia ha anat canviant i, en certa manera, disminuint. Hi ha contribuït, entre altres factors, la irrupció de diferents mètodes de franqueig, el correu electrònic, l’emissió de menys segells o les elevades taxes de Correus pels mata-segells. No obstant això, SOFIGI ha mantingut la seva presència i activitat a Girona, que es pot resseguir des de la seva pàgina web i també a través de l’organització anual de l’exposició filatèlica de Fires i Festes de Sant Narcís.
Podeu accedir a la Col·lecció Julià Maroto Molleda des d’aquí.
Per saber-ne més:
FERNÁNDEZ COLL, Vicenç. Història de
la Societat Filatèlica Gironina, Girona: Societat Filatèlica Gironina, 1997
FERNÁNDEZ COLL, Vicenç. Història de
la Societat Filatèlica Gironina: segona part (1997-2003), Girona: Societat
Filatèlica Gironina, 2004.
REIXACH, Albert; BAGUÉ, Gerard. Metges, clíniques i hospitals: història de la medicina de la ciutat de Girona, amb el testimoni de 44 famílies mèdiques. Girona: Ajuntament de Girona, 2016.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada