El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur
Pau Saavedra.
Antoni Varés i Martinell està considerat com el pioner del cinema amateur a Girona. Els seus films documentals i de ficció -que es remunten a principis dels anys 30 del segle passat- eren ben coneguts pel públic gironí, ja que es podien veure amb assiduïtat en les sessions cinematogràfiques que es feien a les seus del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província (AFIC), així com en bona part dels cineclubs de l’entorn i en diversos concursos de cinema amateur. Algunes de les seves pel·lícules com Niños, Roc o L’home del sac van resultar premiades en aquests mateixos certàmens.
Antoni Varés va
morir prematurament el 2 de març de 1966, als 56 anys, quan estava treballant
en la seva pel·lícula més ambiciosa, una adaptació de la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. Els seus
companys del GEiEG i l’AFIC (entitats de les quals havia format part des dels
seus inicis) ploraven la seva mort i exalçaven la seva obra fílmica i la seva qualitat
humana: “Antoni Varés havia pres part a
molts actes del Grup i bona colla de les festes i aplecs que es feien, ell les
havia filmat. Films d'una qualitat immillorable i que feien les delícies dels
socis els dies de la seva exhibició. Varés era un bon company i un bon amic. Un
perfecte cavaller de l'art, de l'ideal i de l'amistat”. Butlletí
del GEiEG. Març 1966, p. 5.
L’AFIC anava fins i
tot més enllà i publicava una edició especial del seu butlletí dedicat monogràficament
a la memòria d’Antoni Varés. A les seves pàgines, els membres de l’associació
expressaven el seu condol i feien un reconeixement de la seva obra
cinematogràfica. El seu amic Lluís Bonavia, amb el qual havia realitzat la
pel·lícula La construcción de un claustro
definia la seva obra amb aquestes paraules: “Toda su obra es cándida, sin malicia, portadora de alegría: esa alegría
que él supo derrochar en todo momento contra viento y marea. Quien no entienda
su mensaje de sencillez, quien no haya podido comprender su lección de
humanidad y buena fe, cubra su cara y repase su conciencia”. Butlletí
de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província. 3/1966.
A la primera edició de 1967 s’hi van presentar 25 pel·lícules, principalment de les comarques gironines, i el jurat va concedir el màxim guardó, l’anomenat premi d’honor, a la pel·lícula titulada Don Palomo de Joan Pruna (Mataró). El primer premi en la categoria d’argument en film de 16mm va recaure en la pel·lícula El cine amateur de José Díaz (La Corunya), mentre que en la categoria documental el primer premi va ser per a Narcís Sans amb el seu film La España inolvidable. Pel que fa a les pel·lícules de 8mm, el primer premi en la categoria d’argument va recaure en el curtmetratge titulat Curculla de Jordi Bosch Mollera, metge i cineasta afeccionat, el fons cinematogràfic del qual es conserva al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
Els membres de
l’AFIC, però, no van quedar plenament satisfets amb l’organització d’aquest
primer Trofeu Antoni Varés i en un dels butlletins de l’associació
s’esperonaven a dedicar-hi més esforços per tal que la segona edició fos més
exitosa. Una de les propostes era fer coincidir la celebració del concurs amb
les fires i festes de Sant Narcís per donar-li més visibilitat: “Vist que el Trofeu Antoni Varés de l'any
passat no va adquirir la categoria ni la ressonància que es mereixia, degut al
fet de ser el primer any que es convocava, al poc estímul dels premis que es
concediren, a la premura de temps en què va fer-se (...) s'imposa ajornar dita
convocatòria, cercant-li unes noves dates ben escaients: les Fires i Festes de
Sant Narcís”. Butlletí
de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província. 1/1968, p.
7.
L’any següent el
certamen va comptar amb la col·laboració del Ministeri d’Informació i Turisme -que es feia
càrrec de la dotació del primer premi- i es va encarregar
el disseny del trofeu a l’artista Francesc Torres Monsó. Tant la projecció de
les obres premiades com el lliurament de premis es va fer al Teatre Municipal
de Girona amb una notable presència de públic.
El secretari del Govern Civil, Alberto Perales, lliura un dels trofeus. 09/11/1968
El jurat estava
compost per vuit homes i una dona: Narcís-Jordi Aragó Masó, Maria Àngels Bancells
Viladomat, Josep Brugués, Jordi Lladó Ferrer, Octavi Malagelada i Gibert,
Rafael Prado Iglesias, Josep Pujadas i Lladó, Lluís Sánchez-Cuenca López i
Josep Tarrés i Fontan. El premi d’honor, dotat amb 5.000 pessetes, va anar a
parar a la pel·lícula Pizzicato de
Jordi Vall. Entre les pel·lícules premiades podem destacar Instante de Tomàs Mallol o Llausor
de Joaquim Puigvert, films que es conserven entre els fons del Museu del Cinema
i el CRDI respectivament.
A partir de la
tercera edició, l’AFIC va començar a editar un fullet il·lustrat amb informació
sobre les dotacions dels premis, els autors, les obres presentades i els
horaris de les projeccions. En aquesta edició de 1969 hi van participar 77
pel·lícules i el premi d’honor va recaure en el curtmetratge Es ben difícil de matar el petit monstre que
tots portem a dintre, de Jordi Lladó, protagonitzada per Jordi Soler
“Hèlios”.
Agrupación Fotográfica y Cinematográfica de Gerona y su Provincia, 1969
El premi es va celebrar ininterrompudament durant nou anys. A la darrera edició, la del 1975, algunes veus ja evidenciaven un cert cansament en el format: “Aparte de los premios otorgados, la novena edición del Trofeo «Antoni Vares» no tuvo demasiada calidad. En el cine amateur nacional se acusa, cada vez con mayor fuerza, una apatía y espíritu conservador, que poco puede dar de nuevo (...) en el Varés de 1975, como en el cine español de nuestros días, ese nuevo espíritu tan sólo ha supuesto mayor desenfado erótico. Así, las películas han tenido un acrecentado punto erótico, cosa, hasta el momento, poco habitual en el cine amateur” (Los Sitios, 04/11/1975, p. 5). No obstant, en el mateix article també s’esmenta l’èxit d’assistència a les projeccions i la bona acollida del públic cap a les pel·lícules presentades.
L’any 1976 no es va
celebrar, ja que el seus organitzadors volien reconvertir el premi i donar-li
un nou abast que superés el concepte d’amateur. En el butlletí de desembre de
1976, l’AFIC va anunciar la convocatòria del Trofeu de Cinematografia Antoni
Varés, dotat amb 100.000 pessetes, i pensat per a promoure, no només la
realització cinematogràfica, sinó altres aspectes relacionats com la recerca i
l’estudi. No obstant, aquest no es va arribar a dur a terme, suposem que a
causa de la crisi que travessava l’AFIC. De fet, el butlletí de desembre de
1976 és el darrer que es va publicar. Butlletí
de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província. 12/1976.
Com diu Fina
Navarrete[i]
“A principis dels anys vuitanta, a la
poca dedicació i interès dels socis s’hi varen sumar una vegada més les traves
per part de les distribuïdores cinematogràfiques, i la competència de les
recentment creades sales d’art i assaig. Malgrat els intents de reflotar-la
sota la presidència de Carles Vivó Siqués, l’entitat va entrar en una lenta
agonia en què les activitats s’anaren espaiant en el temps fins a desaparèixer
completament”.
[i] Navarrete Sánchez, Fina. AFIC Agrupació Fotogràfica i cinematogràfica
de Girona - Girona : Ajuntament. Servei de Gestió Documental, Arxius i
Publicacions (SGDAP) : Rigau, 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada