Lluís Maria de Puig, gironí de vocació europea

Anna Gironella.

El 12 de desembre de 2012 moria, inesperadament, Lluís Maria de Puig i Olivé. Historiador especialitzat en el període napoleònic i polític de gran vocació europeista, el seu llegat intel·lectual i polític resta fixat en el seu fons documental conservat a l’Arxiu Municipal de Girona.

Retrat de Lluís Maria de Puig

Aproximació biogràfica

Lluís Maria de Puig i Olivé va néixer a Bàscara (Alt Empordà) l’any 1945. Va cursar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1975. Entre 1975 i 1977 viatjà a París, on va iniciar els seus estudis de doctorat a la EPHE de la Sorbona i va combinar-los amb la seva feina a Edicions Catalanes de París (fou un dels encarregats de la liquidació i trasllat l’editorial a Barcelona). En aquest període a París va establir amistat amb Josep Tarradellas i diversos personatges de l’exili i de la lluita antifranquista que es trobaven a França. A partir de 1977 va exercir de professor d’Història Contemporània en el Col·legi Universitari de Girona i a la UAB. Com a historiador, Lluís Maria de Puig es centrà en els estudis de l’època napoleònica seguint els passos de Carles Rahola, del qual publicà la biografia, Carles Rahola. Un ciutadà de Catalunya (1979). Els últims anys de la dècada dels 70 va publicar diversos llibres i articles d’història, entre els que destaquen Girona Francesa, 1812-1814 (1976) i Tomàs Puig: Catalanisme i afrancesament, amb el qual va obtenir el premi Nicolau d’Olwer l’any 1976.

Esborrany del llibre sobre Carles Rahola

Paral·lelament a la seva carrera de professor i historiador, Lluís Maria de Puig va militar a Convergència Socialista (partit escindit del Moviment Socialista de Catalunya) i va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya. L’any 1977 fou nomenat secretari del PSC de les comarques de Girona i dos anys més tard, el 1979, va ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona, càrrec que ocupà durant 32 anys, ja que fou reelegit en 6 ocasions més fins el 2004, any en què fou escollit senador fins a 2011.

Presa de possessió del càrrec de senador, 2 d’abril de 2004.

L’acció política de Lluís Maria de Puig no es va reduir a l’àmbit espanyol, de 1983 a 2011 fou designat membre de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (PACE). En aquesta institució va ocupar els càrrecs de: president de la Subcomissió de la Carta Social (1984-1989), vicepresident de la Comissió d’Educació i Cultura, membre de la Comissió Política, cap de la delegació espanyola (1993-1997 i 2004-2008) i president de la cambra (2008-2010). La seva tasca en aquest organisme es va centrar, sobretot, en la defensa de les minories a Europa i de les seves llengües. Gràcies a la vindicació de la minoria aromanesa, l’any 1998 el nomenaren Doctor Honoris Causa per la universitat de Constança.

Correspondència vinculada a la defensa de la llengua aromanesa

La seva experiència en el Consell d’Europa va facilitar-li que fos nomenat membre de la Unió Europea Occidental (UEO), de la qual en fou president de l’Assemblea de l’any 1997 al 2000.

Compaginant la seva activitat en els organismes europeus, Lluís Maria de Puig seguí ocupant càrrecs en el PSC, essent designat membre de l’Executiva entre els anys 1986 i 1999, i president de la Federació de Girona de 1997 al 2000. L’any 2001 es va fer càrrec de la Presidència de la Fundació Ernest Lluch i participà en altres fundacions com Eurem o l’Institut Alexandre Cirici.

Els últims anys de la seva vida Lluís Maria de Puig va reprendre la redacció de llibres sobre temàtica napoleònica amb Girona, guerra i absolutisme (2006) i La constitució de Batlle i Jover (2007). Va morir a Girona el 12 de desembre de 2012.

Lluís Maria de Puig saludant Kofi Annan, secretari general de les Nacions Unides (1997-2006)

El seu fons documental

El desembre de l’any 2015 la seva vídua i les seves filles van formalitzar amb l’Ajuntament de Girona la cessió de la documentació generada per Lluís Maria de Puig a l’Arxiu Municipal. Fins aquell moment el seu arxiu havia estat custodiat als domicilis del productor a Girona i Vilopriu. Ingressaren a l’arxiu 187 unitats d’instal•lació, entre caixes i capses d’arxiu.

Immediatament després del seu ingrés es procedí al tractament documental del fons, que implicà la identificació i de les tipologies documentals i els àmbits de la documentació i una proposta de classificació. A partir d’aquestes tasques es va elaborar el quadre de classificació del fons, un inventari de les sèries documentals que el conformen i la reinstal·lació dels documents en 243 capses d’arxiu normalitzades. Tot seguit es va realitzar un catàleg format per 2.907 unitats documentals compostes. L’any 2022 s’ha elaborat el catàleg de la correspondència del fons, conjunt format per més de 3.000 cartes, entre rebudes, emeses i de terceres persones.

Jaume de Puig, germà de Lluís Maria de Puig i Joan Boadas, arxiver municipal de Girona,
revisant la documentació del fons, 2015.

El fons està format majoritàriament per documentació textual en suport paper, tot i que també inclou documentació fotogràfica. Els documents estant datats entre 1947 i 2013, si bé predominen els de 1980 a 2012.

Es tracta de documentació generada per Lluís Maria de Puig a nivell personal i com a polític, professor i historiador. El fons comprèn fonamentalment:

1. Documentació personal, integrada bàsicament per correspondència personal i documentació acadèmica i universitària
2. Documentació associada a la seva activitat política com a membre del PSC; entre la que destaca, pel seu volum, la sèrie Informes i documentació política. També hi trobem Eleccions, Congressos del PSC i PSOE, Òrgans del PSC i documentació d’Alexandre Cirici i Pellicer vinculada a la fundació i primers anys del PSC
3. Documentació generada pels diferents organismes on va ocupar algun càrrec: Congrés dels diputats (aprox. 1979-2004), Consell d’Europa (aprox. 1983-2009), Assemblea de l’Europa Occidental (aprox. 1993-2008) i Senat (aprox. 2004-2011).
4. Documentació generada com a historiador i que fa referència principalment a la docència universitària i l’elaboració d’articles i monografies.
5. Tres subfons generats per la seva activitat política i professional: Institut Alexandre Cirici (1980-2004), Fundació Ernest Lluch (2001-2012) i Edicions Catalanes a París (1969-1979).

Esborranys dels llibres de Lluís Maria de Puig Història de la unidad europea (1994)
i Gironella, la izquierda europeista (1999)

La rellevància de la documentació

A través d’aquest fons es pot investigar la figura de Lluís Maria de Puig com a historiador i polític. De la vessant d’historiador poden ser útils sobretot la sèrie de monografies, on destaquen els materials sobre la Guerra del Francès. Com a polític són remarcables els temes que va investigar i desenvolupar sobretot al Consell d’Europa i la Unió Europea Occidental. Destaca el procés per elaborar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la tasca de reconeixement del poble aromanès i la seva llengua. Alhora, però més escassament, també es reflecteix la seva influència en el PSC i el PSOE. Igualment, a través del fons també es poden investigar diverses institucions europees (CE i UEO, bàsicament) i els altres organismes (PSC, Federació del PSC, Fundació Ernest Lluch, etc.) dels que n’ocupà alguns càrrecs. Finalment, també es pot estudiar la figura d’Enric Adroher Pascual “Gironella”, atès que hi ha documentació personal i relacionada amb el Moviment Socialista pels Estats Units d’Europa i el Mouvement Gauche Europenne; així com l’Assemblea de Catalunya (que inclou correspondència de Francesc Vila-Abadal) i el Congrés de Cultura Catalana.

Congrés del Moviment Socialista pels Estats Units d’Europa, París, 1947.

Intervenció de Lluís Maria de Puig al Consell d’Europa

També són de gran interès els tres subfons aplegats per Lluís Maria de Puig: Edicions Catalanes de París, Fundació Ernest Lluch i l’Institut Alexandre Cirici, Destaca especialment la documentació de l’editorial Edicions Catalanes de París (1969-1979), fundada per Josep Benet l’any 1965 i dedicada la publicació de llibres de temàtica històrica i política que mai serien publicats a Catalunya degut a la censura del Franquisme.