Un estadi de futbol per a joves fet per veterans

Pau Saavedra.

El 3 de novembre de 1969 el diari Gerona Deportiva publicava la notícia de la col·locació de la primera pedra de l’Estadi de la Joventut, al parc de la Devesa, i considerava significatiu que un estadi batejat amb aquest nom hagués estat impulsat per l’Agrupació de Futbolistes Veterans de Girona[1]. L’acte va comptar amb la preceptiva benedicció per part del bisbe Narcís Jubany i l’assistència del governador civil, Ramon Muñoz González i Bernaldo de Quirós, l’alcalde José Bonet Cuffí, i altres autoritats civils, militars i esportives. Després de l’acte protocol·lari es van organitzar alguns partits entre equips infantils.

Narcís Sans Prats. Col·locació de la primera pedra a l'Estadi de la Joventut. 02/11/1969. Fons Narcís Sans Prats.

L’objectiu de l’Agrupació de Futbolistes Veterans -entitat fundada el 1968- era construir un estadi de futbol de caràcter popular per als nens i joves gironins, que fins llavors no disposaven d’un espai d’aquestes característiques per a la pràctica del seu esport[2]. L’Agrupació estava presidida per Fèlix Farró Martí (1913-1995), que havia estat jugador del Girona FC entre 1934 i 1944, i una de les persones que formaven part de la junta directiva era l’impressor Jaume Curbet Boj (1927-2015), també exjugador del Girona FC, al qual destaquem per la donació que va fer del seu fons fotogràfic i audiovisual al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, gràcies al qual podem conèixer millor la història del futbol a la nostra ciutat.

Autoria desconeguda. Retrat de grup de veterans del Girona Futbol Club, davant l'estadi de la Joventut, a la Devesa, a Girona.
S'identifica a Fèlix Farró, a dalt, el tercer a l'esquerra, i Jaume Curbet, a baix, el segon a l'esquerra. 1990 ca. Fons Jaume Curbet Boj.

El dia de Nadal de 1970 es va fer la inauguració oficial de l’estadi amb la presència del delegat provincial d’Esports, Francesc Gutiérrez Cambrás. En realitat es tractava de la inauguració de la primera fase de les obres, perquè encara quedaven alguns treballs per realitzar. Aquest acte va consistir en l’organització d’un torneig de futbol entre els juvenils dels equips del Girona FC, el Pontenc-Nazar, La Salle i el Coma Cros. La final entre el Girona i La Salle es va decidir als penals i el Girona va acabar guanyant el torneig[3].

Foto Cine Sans. Inauguració de l'Estadi de la Joventut a la Devesa. 25/12/1970. Fons Jaume Curbet Boj.

El 3 de novembre de 1972, ara fa 50 anys, va tenir lloc la inauguració oficial de l’estadi ja definitivament acabat. Hi van assistir el Delegat Nacional d’Educació Física i Esports a Girona, Joan Gich Bech de Careda, a més del Governador Civil, Victorino Anguera Sansó, el Delegat Provincial d’Esports, Francesc Gutiérrez Cambrás, i l’alcalde Ignasi de Ribot, entre altres autoritats. El nou estadi ja tenia el terreny de joc delimitat per tanques i un edifici per als vestidors. Després de tallar la cinta inaugural i presenciar un mini-partit entre equips infantils, l’acte es va traslladar al restaurant la Rosaleda on el Delegat fou complimentat amb diversos obsequis i amb la insígnia d’or del Club Ciclista Girona[4].

Narcís Sans Prats. Inauguració de l'Estadi de la Joventut de la Devesa a Girona. Imposició de la insígnia del Club Ciclista Girona
a Joan Gich i Bech de Careda al restaurant Rosaleda. 31/10/1972. Fons Narcís Sans Prats.

L’Estadi de la Joventut es va convertir en la seu dels equips de futbol base gironins. L’any 1975 hi jugaven la Penya Doble Set, La Salle, la Penya Bons Aires i els equips juvenils i infantils del Girona FC, en total més de 200 nens i joves futbolistes. Però també va ser l’escenari de torneigs escolars, d’aficionats i de veterans. Als anys 70, per exemple, s’hi va disputar en més d’una ocasió el Campionat d’Espanya de Futbol Infantil o el Campionat d’Espanya de Futbol d’Empreses.

Narcís Sans Prats. Retrat d'un equip participant al campionat d'Espanya de futbol d'empreses a l'Estadi de la Joventut. 29/10/1972. Fons Narcís Sans Prats.

El seu gran aprofitament com a instal·lació esportiva va fer que ràpidament es quedés petit. L’any 1980 el responsable de l’estadi, Josep Planella, demanava que l’Ajuntament els ajudés a construir un nou camp al costat del primer per als equips benjamins i alevins[5]. Aquell mateix any, la Delegació Provincial del Consell Superior d’Esports va prometre una ajuda a l’Agrupació de Futbolistes Veterans per a l’arranjament del terreny de joc que es trobava en molt mal estat.

El 30 d’octubre de 1992 es va inaugurar la remodelació dels vestidors de l’estadi, ara anomenat Fèlix Farró. El llavors alcalde de Girona, Joaquim Nadal, anunciava que en una fase posterior s’enderrocaria el bar, es condicionaria la graderia i es refarien les tanques que envoltaven el camp[6]. El setembre de 1996 es van adjudicar les obres del nou enllumenat, alguns mesos després que traspassés Fèlix Farró, qui havia estat president de l’Agrupació de Futbolistes Veterans durant 27 anys. Malgrat aquelles millores, el febrer de 1997 vuitanta tres pares dels nens de l’escola de futbol base del Girona FC van adreçar una carta a l’Ajuntament de Girona on denunciaven que les condicions en què es trobava l’estadi no eren netes ni segures. El consistori, per la seva part, no hi estava d’acord. Aquell any eren ja 400 els nens que entrenaven i jugaven al camp Fèlix Farró i al camp auxiliar.

Eddy Kelele. Estadi de la Joventut. Febrer de 1997. Fons Diari de Girona.

El maig de 2005 l’Ajuntament admetia el mal estat del camp, però no preveia la possibilitat d’arranjar l’equipament, ja que la instal·lació de gespa artificial era incompatible amb la presència dels arbres de la Devesa. La idea era que el futbol base del Girona FC ocupés una altra instal·lació situada a Torres de Palau[7]. El 2010 les brigades municipals van enderrocar la petita graderia i van retirar les tanques d’un costat del camp que estaven malmeses. Els vestidors, per la seva banda, es van convertir en els serveis del mercat.