Un mercat que es va fer esperar

Anna Gironella.

Assegurar el proveïment d’aliments bàsics, amb suficient quantitat, qualitat i bon preu, ha estat una de les principals funcions del regiment de les ciutats, especialment en moments de carestia i amb l’objectiu darrer d’evitar o reduir possibles aldarulls socials. Bona part dels privilegis concedits a la ciutat de Girona al llarg de les èpoques medievals i modernes serviren per dotar a la ciutat de suficients mecanismes per garantir la presència de productes bàsics al mercat i a un preu raonable, especialment de pa i carn, però també de vi i altres queviures.

Vista del mercat, a la rambla de la Llibertat cap al 1910. Ajuntament de Girona. CRDI (J.V.)

A més, d’ençà dels seus orígens el govern municipal es va encarregar del control dels intercanvis al mercat, centralitzat en la figura del mostassaf, i també de l’arrendament dels llocs de venda.

Senyals del mostassaf que, com a encarregat de supervisar els mercats, marcava les mercaderies que examinava.
Fragment del Llibre del Mostassaf, s. XV-XVI (AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Mercats i abastament)

Les parades del mercat van anar canviant d’emplaçament al llarg dels segles: des del Mercadell, al peu de les escales de la Catedral, cap al segle X, fins a establir-se posteriorment a l’Areny, la plaça del Vi o la plaça de les Cols, l’actual Rambla, on alguns noms de carrers recorden exactament què es venia en cada zona. L’any 1160 Ramon Berenguer IV, alhora que ordenava la urbanització de l’Areny, fixava els límits del nou mercat.

Vista de la rambla de la Llibertat i del carrer Argenteria entre 1900 i 1913. S’hi observen les parades, desmuntades, del mercat.
Ajuntament de Girona. CRDI (Autoria desconeguda).

Mercat a la rambla de la Llibertat, segle XIX. Ajuntament de Girona. CRDI (Col·lecció de gravats)

A partir del segle XIX diversos fenòmens van anar modificant la concepció dels mercats. La introducció de nous productes, la modificació de les dietes, la millora de les vies de comunicació, l’especialització dels mercats i també nous corrents urbanístics i higienistes van propiciar una modernització d’aquest tipus d’equipaments. A Girona es va començar a pensar en construir un mercat cobert i tancat.

L’any 1836 un informe plantejava traslladar el mercat a l’antic convent de Sant Francesc, acabat de desamortitzar. La proposta no prosperà.

Y quién negará que no habiendo plazas bastante capaces en esta Ciudad para los mercados, y debiéndose celebrar estos en días lluviosos en los pocos arcos que hay en aquellas, sea absolutamente necesario (...) una plaza y mercado de nueva planta? Y en este caso quedaria siempre para el público el famoso aljibe de sus claustros tan capaz como magnífico. (Informe de la Comisión de Estudio del Destino de los Conventos Suprimidos, 1836)

El 1892 Martí Sureda i Vila va projectar un edifici amb estructura de ferro i grans finestrals que ocuparia la part central de la plaça Independència. Es preveia que albergués botigues de verdures i ultramarins, carnisseries i peixateries i, a més, disposava d’un porxo exterior tot al voltant per acollir el mercat setmana. El projecte, que tenia un alt cost, va topar amb els interessos dels petits botiguers i es va abandonar.

Projecte de construcció de mercat cobert a la plaça de la Independència, 1892. Autoria: Martí Sureda i Vila. AMGi.
Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

Tampoc va fructificar la idea d’Eugeni Campllonch que havia pensat situar el mercat al solar de l’antic baluard del Governador, on actualment hi ha la Cambra de Comerç.

L’any 1929 es va encarregar un nou projecte a Joaquim Maggioni, que va proposar construir-lo sobre l’Areny de l’Onyar, cobrint el riu just on ara hi ha la plaça Catalunya. Malgrat les polèmiques que va desencadenar el projecte, tant a nivell ciutadà com dins el consistori a causa del seu cost i ubicació, se’n van començar a construir els fonaments. No obstant, l’any 1930 l’obra fou aturada per ordre del Ministeri de Governació; aquesta paralització va generar un llarg contenciós entre l’Ajuntament de Girona i l’empresa concessionària de les obres a qui es va haver d’indemnitzar. Igualment l’ajuntament republicà sorgit el 1931 també va interposar un contenciós contra els anteriors regidors que havien pres l’acord d’aprovar el projecte.

Dibuix i secció transversal del projecte de mercat d’abastaments sobre l’Onyar, 1929. Autoria: Joaquim Maggioni.
AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

Durant la Guerra Civil, l’arquitecte municipal Ricard Giralt i Casadesús imaginà el mercat al Mercadal i hi proposà dues ubicacions. Una en uns solars entre els carrers Eiximenis i Hortes i l’altra, de 1939, al solar de l’antic convent de les Bernardes, es a dir, ressenguint els carrers Santa Clara, Hortes i Obra.

Projectes d’urbanització de les Bernardes, 1936-1939. Autoria: Ricard Giralt. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

Acabada la Guerra Civil, s’optà per construir el mercat entre el monument del Lleó i l’antic baluard de Sant Francesc. L’autor de l’avantprojecte encara fou Ricard Giralt i Casadesús però, arran de la seva depuració, qui assumí el projecte fou Juan Gordillo Nieto. Les obres de construcció s’iniciaren el 1940 i foren dutes a terme per batallons de presos polítics.

Croquis de la façana del mercat municipal, 1940. AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

Jornals dels batallons de treballadors per construir el mercat, 1940. AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

El Mercat Municipal d’Abastaments fou inaugurat el 3 de novembre de 1944, els llocs de venda van ser adjudicats per concessió municipal i, finalment, va entrar en funcionament el 15 de novembre d’aquell mateix any.

Interior del Mercat Municipal d’Abastaments poc després de la seva inauguració, 1945. Ajuntament de Girona. CRDI (Autoria desconeguda)

Façana del Mercat Municipal d’Abastaments poc després de la seva inauguració, 1945. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)