Recordant Jaume Marquès i Casanovas
Gisela Vicenç.
Jaume Marquès i Casanovas, el Doctor Marquès, va morir l’11 de setembre de 1992, fa exactament 30 anys. És bo de recordar el perfil intel·lectual i humà d’un home que va deixar un llegat important a la ciutat i a les comarques gironines.
Va néixer en una
casa pairal de Madremanya, municipi del Gironès, el 24 de juliol de 1906, en
una família de fortes conviccions cristianes. De ben jove ja destacava en els
estudis i així, de la mà del seu oncle sacerdot, es preparà per entrar al
Seminari Menor de Girona. Hi estudià Filosofia i Teologia i més tard es
llicencià i doctorà en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona.
Tota la vida es dedicà a l’estudi però no en l’àmbit del dret canònic sinó en
el de la història i en el de l’art, sobre els quals va deixar una ingent
quantitat d’escrits. Morí a Girona el mateix any que l’Institut d’Estudis
Gironins es plantejava retre-li un homenatge, reconeixement que va rebre a
títol pòstum.
La seva figura ha
estat oportunament biografiada: la Revista
de Girona va dedicar-li un dossier l’any 1993 https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/issue/view/7419, l’Institut d’Estudis Gironins organitzà unes Jornades d’homenatge l’any 1993 recollides
en dos volums dels Annals https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/issue/view/4389 i
https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/issue/view/4390
i el mateix any l’Ajuntament de Girona
va publicar un fullet d’homenatge que n’oferia un perfil biogràfic i
bibliogràfic https://arxiu.orex.es/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=9529
l'alcalde d'Amer, Narcís Junquera, el mossèn i autor del llibre, Jaume Marquès Casanovas
i el president de la Diputació, Pere Ordis Llach. Girona. 14/01/1971. Fons Narcís Sans Prats.
L’ECLESIÀSTIC
Fons Ajuntament de Girona.
Probablement l’afirmació de Mossèn Vicenç-Maria Capdevila i Montaner, que el Dr. Marquès “va ser un home d’Església de cap a peus” és compartida per tothom. Els estudis al Seminari de Girona foren l’inici d’una carrera eclesiàstica llarga i fructífera. Són molts els càrrecs i responsabilitats que va assumir. N’anomenarem uns quants, seguint l’ordre cronològic. El 1929 és ordenat prevere, el 1932 exerceix de vicari a Llagostera, el 1933 entra a la Casa Missió de Banyoles i s’hi reincorpora el 1939 després d’una estada com a ecònom d’un municipi del bisbat de Toledo. El mateix any és l’ecònom de Vilabertran, el 1940 fiscal de Tribunal Eclesiàstic de Girona i jutge pro-sinodal i el 1944 Secretari de la Junta Diocesana de Reconstrucció de temples parroquials. El 1947 és ordenat canonge per oposició de la Catedral de Girona, que comporta ser Secretari capitular i Arxiver de la Seu. El mateix any comença a exercir de professor al Seminari, el 1948 és nomenat Director-conservador del Museu Diocesà de Girona, el 1954 és Director Diocesà de la Unió Apostòlica, el 1960 Vocal de la Comissió Diocesana el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, el 1964 president de la Comissió Diocesana d’Art Sagrat, el 1965 encarregat de l’Arxiu de la Diputació de Girona, el 1974 Delegat Diocesà d’Arxius Eclesiàstics i el 1981 Canonge Mestrescola de la Catedral de Girona.
L’HISTORIADOR, L’ESTUDIÓS
DE L’ART, L’ARXIVER I EL DIRECTOR DE MUSEU
L’accés a l’Arxiu
de la Catedral fou un fet rellevant per a les seves inquietuds, així com el fet
de ser nomenat director del Museu Diocesà. La passió per l’estudi de la
història i de l’art va trobar en l’Arxiu Capitular una font inesgotable de
documentació, fonament dels seus escrits científics i divulgatius. Pere Freixas
diu que “ha estat un dels investigadors més prolífics i que més documentació ha
exhumat dels arxius gironins”. Ja el 1946 havia publicat la Historia del Santuario de los Ángeles,
en col·laboració amb Josep M. Adroher però fou a partir del 1947 que es dona a conèixer a través dels seus escrits: autor prolífic
d’articles periodístics, llibres, articles científics, col·laboracions a
revistes de comarques gironines i especialitzades, investigacions a congressos
d’història, col·laboracions a publicacions de fires i festes majors, pròlegs...
Tal com escriu Enric Mirambell, “la temàtica de la major part de la seva obra
escrita es refereix a la ciutat de Girona i a les seves comarques”. I assenyala
un fet substancial a la manera de fer del Dr. Marquès “també trepitjava el
terreny que era objecte de cadascun dels seus estudis[...] i conversava amb la
gent del país per obtenir la més viva, àmplia i completa informació”. En base a
aquesta manera d’aproximar-se a la història local i a l’estudi del patrimoni
artístic Jaume Marquès va ser també excursionista i fotògraf. Cal esmentar la
voluntat d’obertura, no només per la seva faceta de divulgador per al gran
públic sinó pel remarcable fet d’obrir i de facilitar la consulta de documents
de l’Arxiu Capitular als investigadors que s’hi adreçaven.
En el camp de la història, l’art, el patrimoni i els museus també va assumir responsabilitats i va col·laborar en diverses iniciatives. A banda d’Arxiver de la Catedral, Director-conservador del Museu Diocesà i encarregat de l’Arxiu de la Diputació de Girona tal com ja hem esmentat, fou fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, membre del Consell de Redacció de la Revista de Girona, participà en les dues primeres edicions facsímils del Beatus de Girona el 1975, fou nomenat Cronista oficial de la ciutat i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, membre del Jurat del premi de Periodisme Manuel Bonmatí i reconegut per l’Associació d’Arxivers de Catalunya com a pioner del moviment arxivístic gironí.
EL LLATINISTA, EL POETA
Autor d’un diccionari llatí-castellà junt amb Joan Llauró, el profund coneixement del llatí se li suposa a un home de formació eclesiàstica que a més conviu amb documents antics, però la faceta de poeta és segurament molt desconeguda a data d’avui. Segons Mariàngela Vilallonga “tingué també una gran capacitat per versificar”. Un dels seus últims poemes va ser un sonet, del qual transcrivim la darrera estrofa, en record i homenatge.
Aquí podeu accedir a la bibliografia
de què disposem a la Biblioteca de l’Arxiu Municipal
https://arxiu.orex.es/cgi-bin/koha/opac-shelves.pl?op=view&shelfnumber=40&sortfield=title
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada