Cap cinema a la “plaça dels cines”
Pau Saavedra.
El passat 9 d’agost, el Diari de Girona publicava una notícia on s’informava d’una estadística demolidora pel que fa al sector de l’exhibició cinematogràfica: Catalunya ha perdut en els últims 20 anys 100 sales de cinema (Diari de Girona, 09/08/2022). Pel que fa a la ciutat de Girona, el passat més de juliol s’anunciava per sorpresa el tancament del darrer cinema que quedava a la plaça de la Independència, els Cinemes Albéniz, un espai que el 2023 hagués celebrat el seu centenari (El Punt Avui, 01/07/2022).
En aquesta trista història de la desaparició dels cinemes a la nostra ciutat, fou especialment simbòlic l’agost de 1997, tot just fa 25 anys, ja que en poc dies s’enderrocaren dos edificis emblemàtics, el de l’antic cinema Gran Via, el més antic de la ciutat (inaugurat el 20 d’octubre de 1908) i el del Teatre Cinema Albéniz, inaugurat l’11 d’abril de 1923, un majestuós edifici obra dels arquitectes Enric Catà i Antoni Montseny inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El 7 d’agost de 1997 les màquines començaven les tasques d’enderroc del Gran Via, que ja havia deixat de funcionar com a cinema deu anys abans per convertir-se en un bingo. El mes de gener de 1987 es va anunciar el seu tancament, tot i que aquest es va endarrerir fins a l’1 de març, dia que es va fer la darrera projecció. En una entrevista al Diari de Girona, el seu propietari Ramon Regàs afirmava que el tancament es devia principalment a que la sala s’havia quedat antiquada, però també ho atribuïa a la davallada en el nombre d’espectadors que es venia accentuant en els darrers anys, segons ell, a causa de l’aparició del vídeo. De fet, el Gran Via dels darrers anys ja havia deixat d’acollir grans estrenes i es limitava a “repetir programes estrenats a l'Albéniz o a oferir films de sèrie B” (Diari de Girona Los Sitios, 01/03/1987). En un article a la revista Presència de febrer del mateix any titulat “No vull plorar pel Gran Via” el crític de cinema Àngel Quintana situava la desaparició del Gran Via en el context de la modernització de l’oferta cinematogràfica pensada per als cinemes multisales (Presència, 08/02/1987).
Per la seva banda, l’enderrocament del Teatre Cinema Albéniz responia precisament a la intenció dels seus propietaris de reconvertir-lo en un modern multisales. Aquest es va inaugurar oficialment el 8 d’octubre de 1998. Comptava amb 10 sales de cinema, una capacitat per a 2.200 espectadors i la tecnologia més moderna de l’època. El seu recorregut va acabar a principis del passat mes de juliol de manera sobtada per motius econòmics. Segons algunes veus, la causa es pot atribuir a la crisi que viu el sector arran de l’aparició de les plataformes d’streaming, que es va veure agreujada per les restriccions derivades de la pandèmia del COVID-19. Amb el tancament de l’Albéniz, desapareixia el darrer cinema de la plaça de la Independència, també coneguda com a plaça Sant Agustí.
El tercer dels grans cinemes de la plaça era el cinema Coliseu, un majestuós saló construït per Martí Sureda i Vila, inaugurat amb el nom de Coliseo Imperial el 9 d’octubre de 1909. La façana es va mantenir sense modificacions fins l'any 1956, quan l'arquitecte Josep Claret va projectar una reforma de la mateixa amb l’objectiu de modernitzar l'edifici. L’any 1980 aquest va ser enderrocat per tal d’adequar l’espai a l’estructura de la plaça i completar-ne la porxada, però el cinema no va desaparèixer, i després de dos anys de reformes va reobrir per Nadal de 1982 amb la projecció de la pel·lícula de Woody Allen A Midsummer Night's Sex Comedy (Comedia sexual de una noche de verano). Però el nou Coliseu no va resistir la competència dels multisales i, després d’anunciar un tancament per vacances el juny de 1999, ja no va tornar a obrir. Encara no feia un any que s’havia tornat a reformar per reconvertir l’antiga sala en dues d’aforament més reduït.
Així doncs, la plaça Sant Agustí o plaça de la Independència, que durant un temps fou també coneguda com a “plaça dels cines”, s’ha quedat sense “cines”, però la desaparició de les sales de cinema en les darreres dècades no és exclusiva d’aquest espai, sinó que ha afectat a tot el centre de la ciutat. Ultònia, Orient, Catalunya o Modern són altres noms de cinemes que s’anunciaven a les cartelleres dels anys 80 i 90 del segle passat i que avui ja no hi són.
Altres articles consultats:
- Lanao, Pau. El darrer The End del Gran Via. Revista Presència, núm. 781 (8 de febrer de 1987)
- Dorca, Jordi. La modernitat del cinema més antic. Revista de Girona, núm. 300 (2017)
- Lanao, Pau. Del Gran Via al Truffaut. El Punt Avui, 23 d’octubre de 2019.
- Camps i Linnell, Jordi. Els Cinemes Albèniz tanquen sense dir que tanquen. 30 de juny de 2022.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada