Fina Navarrete.
El dia 13 de juny de 2002, avui fa 20 anys, Anna Audouard i Arboix va fer donació del fons familiar al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona.
El fons, format per 315 fotografies, majoritàriament negatius sobre vidre en blanc i negre, es centra en diferents generacions de la família Audouard, és un bon exemple per documentar l’entrada de la fotografia amateur a les llars benestants gironines i és un testimoni excepcional del seu dia a dia, així com dels seus interessos i aficions.
Retrat de la família Audouard durant una vetllada a l’habitatge familiar. 1910 ca.
Lleó Audouard Déglaire (Barcelona, 1865 - Girona, 1953)
Lleó Audouard havia nascut el 16 de març de 1865. Era fill del fotògraf Jean Oscar Audouard i de la pianista Jeane Marie Leonie Déglaire, un matrimoni francès establert a Barcelona a la dècada de 1860. Del seu pare heretarà l’afició per la fotografia, i de la seva mare, la sensibilitat per la música. Sabem que el 1890 va rebre el títol de cirurgià dentista, i va començar a exercir en una consulta a la rambla de Barcelona, just on el seu germà Pau Audouard, que heretà la professió de fotògraf del pare, tenia la galeria. Es va casar amb Aurèlia Vela Vivó, amb qui va tenir set fills.
Retrat de Lleó Audouard al balcó de l’habitatge familiar. 1915 ca.
El 1893, i després
d’una curta estada a Banyoles, va instal·lar el seu consultori al carrer de la
Força número 1 de Girona i tres anys més tard es va traslladar de forma
definitiva a la cantonada del Pont de Pedra, just a sobre de la casa Boué on va
esdevenir un reconegut professional. Va ser un membre destacat de la demarcació
de Girona del Col·legi Oficial d’Odontòlegs de Catalunya, del qual en va
esdevenir president el 1930. El seu fill Lluís Audouard va continuar amb la
professió d’odontòleg, primer treballant al costat del pare per més tard
establir-se pel seu compte a la plaça Marquès de Camps.
Clínica Audouard, al pont de Pedra. 1900 ca.
Lleó Audouard va destacar pel seu caràcter sociable i la seva capacitat de direcció, que el va portar a involucrar-se en nombroses iniciatives de la ciutat. Era partidari de l’activitat física i de l’esport, per això poc després d’instal·lar-se a Girona va formar part de la junta del Club Velocipedista, i va ser un dels socis fundadors del club Gerona Sport (1909) i del Girona Tennis Club (1917). Va ser directiu de la Unión Deportiva Gerona de futbol i soci del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, dues de les entitats esportives més destacades de la ciutat.
També va esdevenir un important mecenes de les arts a la ciutat de Girona. Va formar part del grup d’intel·lectuals de la societat Athenea, liderada per Masó, que va ser un actiu important en l’organització dels Jocs Florals de Girona, essent fins i tot membre de la junta directiva.
Molt implicat en la vida musical de la ciutat, l’any 1905 va ser vicepresident de la societat artística Orfeó Gironí i el 1907 membre fundador de l’Schola Orpheònica Gironina, del qual l’any següent en seria president. Va ser membre del cor masculí Mater Christi, vinculat a l’Associació de Música de Girona, des d’on es va crear l’Orquestra Simfònica de Girona el 1929, de la qual Audouard en fou el primer vicepresident.
El fons fotogràfic
La família Audouard-Vela tenia una molt bona posició entre el conjunt de famílies conegudes i ben relacionades de Girona, i una important presència en la vida pública de la ciutat. Assistien regularment al teatre, eren socis de les entitats culturals i esportives de la ciutat, tenien automòbil propi i passaven els estius en una casa d’estiueig que tenien a la Costa Brava.
Les imatges del fons són un valuós testimoni de la introducció de la fotografia a les llars gironines, tot i que a principis del s. XX el fenomen encara sigui exclusiu de les famílies benestants. La simplificació dels processos fotogràfics, amb l’aparició de plaques industrials emulsionades i sensibilitzades a punt per ser utilitzades, les facilitats en el revelat i la còpia, i l’aparició al mercat de les càmeres més lleugeres, van propiciar l’aparició de fotògrafs amateurs com Lleó Audouard.
Les fotografies, caracteritzades per la seva espontaneïtat, es diferencien estèticament de la fotografia més formal que feien els fotògrafs professionals amb finalitat comercial i ens mostren la quotidianitat i el lleure, que irromp amb força al tombant del segle, de les elits burgeses.
Els germans Audouard saltant a corda als jardins de la Devesa. 1903.
Així la càmera ens mostra la família d’excursió per l’entorn més immediat de Girona en un moment en que el progressiu enderrocament de les muralles va permetre la conquesta de noves zones de lleure. Als espais tradicionals de la Devesa i de la Vall de Sant Daniel s’hi afegeixen nous indrets com la zona de Fontajau. També excursions a llocs més llunyans en un moment en què es consolida l’excursionisme com a pràctica col·lectiva, lligat al coneixement del territori, però també com a oci.
L’aparició de la pràctica esportiva com a activitat lúdica i saludable permetrà també la difusió d’esports moderns com el ciclisme o el futbol, als quals Lleó Audouard va estar vinculat des de la seva arribada a la ciutat de Girona. Les imatges ens mostren els primers equips de futbol que van jugar al Camp de Mart, a la Devesa, les primeres bicicletes de la ciutat o els nens de la família jugant a criquet.
Canalla de la família Audouard jugant a criquet en un camp. 1910 ca.
Retrat de grup de l’equip de futbol dels Corintians F.C. al Camp de Mart, a la Devesa. 1915 ca.
De la pràctica musical a casa dels Audouard es conserven testimonis fotogràfics excepcionals, on al saló familiar músics i convidats comparteixen vetllada amb el matrimoni Audouard-Vela i els seus fills. També dels fills de la família tocant instruments.
Concert a l’habitatge de la família Audouard. 1910 ca.
La família Audouard va ser pionera de l’estiueig a la costa. Durant tot el mes d’agost, deixaven la residència habitual a Girona i es traslladaven a la segona residència. Primer a Begur, més tard a Llafranc. Les imatges ens mostres com els estiuejants s’entretenen fent excursions, a la platja o, en el cas de les dones, fent mitja.
Aurèlia Vela amb els seus fills a la platja de Llafranc. 1905
Grup divertint-se a la platja. 1920 ca.
Avui aprofitem
l’efemèride per reconèixer i agrair la generositat de la família cap a la
ciutat.
El fons fotogràfic de la família Audouard és accessible en aquest enllaç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada