La ciutat pensada per Ricard Giralt i Casadesús

Anna Gironella.

El 10 de maig de 1922 el Ple de l’Ajuntament de Girona va acordar nomenar Ricard Giralt i Casadesús arquitecte municipal de la ciutat, candidat guanyador en el concurs convocat per a la provisió de la plaça. El tribunal estava encapçalat per Jeroni Martorell, de la Mancomunitat de Catalunya, i Rafael Masó, regidor de l'Ajuntament de Girona. Els altres dos candidats que es presentaren foren Robert Oms i Gràcia i Enrique Vincenti Bravo. L’endemà, dia 11, la premsa publicava el nomenament, assenyalant que malgrat el «llarg i accidentat debat» aquest fou acordat per la majoria de vots del tribunal.

Ricard Giralt i Casadesús, 1934. Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal)

Giralt ocupà la plaça que fins el 1921 tenia l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol. El càrrec l’obligava a estar a l’oficina municipal tres dies la setmana, cosa que li va permetre compaginar la feina a Girona amb el càrrec d’arquitecte municipal de Figueres, que exercia des de 1915, i continuar acceptant encàrrecs privats arreu de les comarques gironines i a Barcelona, on també tenia despatx privat.

Nomenament com a arquitecte municipal: comunicació de la data i lloc del concurs, 3 de maig de 1922; 

i certificat de l’acord del Ple, 10 de maig de 1922. AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Expedients personals.

Nota biogràfica

Nascut a Barcelona l’any 1884, Giralt i Casadesús va acabar els estudis d’arquitectura l’any 1911. La seva carrera professional fou basta i abraçà diversos àmbits, a més de tenir despatx privat, fou arquitecte municipal de Figueres des de 1915 i de Girona des del 1922. Va fer estades d’estudi en diverses ciutats europees i, a més, va participar en nombrosos congressos, com els Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932-1933) i en el Primer Congrés Municipalista Català, i no va deixar mai de publicar estudis i articles sobre urbanisme i arquitectura, en capçaleres de premsa i també en revistes especialitzades. També fou degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat i fou fundador de la CAME (Cuerpo de Arquitectos Municipales de España) l’any 1929 així com director de la Revista del CAME.

En el dossier que li dedicà la Revista de Girona l’any 2002, se’l definia com l’ «introductor de la moderna urbanística a Catalunya (...). Arquitecte social a qui la seva manera d'entendre el progrés el va portar a teoritzar i treballar en l'elaboració de models racionals d'equipaments diversos com mercats, escoles, habitatges per a obrers i vies i places urbanes. Aquesta idea presidia la seva vida professional per damunt d'estils i estètiques».

Projecte de cases barates per obrers a Montjuïc, 1920. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

El fons documental

La dilatada i extensa trajectòria de Giralt, a nivell cronològic, geogràfic i de matèries, el conduí a generar i aplegar un ingent fons documental que anys després de la seva mort la seva família va voler preservar en diferents institucions públiques en funció de l’àmbit geogràfic de la documentació. Així, l’Arxiu Municipal de Figueres conserva part del seu fons professional privat i també, dins el fons municipal, la documentació derivada de la seva acció com a arquitecte municipal. Així mateix, l’Arxiu Històric i Biblioteca del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya – Demarcació de Girona, a més de projectes privats custodia la biblioteca recopilada per Giralt, formada per llibres revistes especialitzades i fullets.

Per la seva banda, el fons Ricard Giralt Casadesús conservat a l’Arxiu Municipal de Girona està integrat per projectes d’obres desenvolupats com a arquitecte municipal a la ciutat de Girona i com a arquitecte particular. També projectes d’altres col·legues de professió que li serviren com a model. A banda de plànols, també hi trobem memòries, pressupostos, certificacions i correspondència. El seu fons personal ingressà l’any 1981 i encara que la majoria són obres projectades per a la ciutat de Girona, també en trobem d’altres municipis de comarques gironines. La documentació referida a obres públiques de la ciutat de Girona es complementa amb els plànols, dossiers i expedients del mateix fons Ajuntament de Girona.

Projecte per a font a la plaça Marquès de Camps, 1939. AMGi. 

Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

Giralt, arquitecte municipal de Girona

Les memòries dels seus projectes exposen amb claredat les motivacions d’allò que projectava, al darrere de les quals hi havia una clara voluntat de «millorar les condicions de vida dels ciutadans». Aquesta concepció social de l’arquitectura i l’urbanisme és a la base de les escoles, zones de lleure i esport, mercats i altres equipaments i infraestructures que dissenyà. I també l’expressava i defensava a través d’articles que publicava a la premsa i en revistes.

Diversos llocs de Girona encara són deutors dels dissenys de Giralt. Així, per exemple, entre el 1923 i el 1927 projectà l’urbanització de la pujada de Sant Feliu, que implicà l’enderroc de l’illa de cases situada al començament del carrer Calderers i la construcció de diverses escalinates, un mur de contenció flanquejat per una barana-balustrada i una font-fornícula.

Projecte per a font a la pujada de Sant Feliu, 1927.

AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

També dissenyà petits espais urbans que volgué aïllar del trànsit a través de jardinets, bancs, escultures, fonts i altres ornaments per donar recer als vianants, és el cas de la plaça de Correus, a on situà l’escultura de la Copa, avui traslladada al xamfrà del carrer Berenguer Carnicer i el passeig Canalejas.

Copa monumental situada als jardinets de l’Avinguda Ramon Folch, 1925-1933.

Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta)

A més de projectar urbanitzacions de places i carrers i sistemes de sanejament, com a arquitecte va dissenyar altres obres d’infraestructura, com la Central Elèctrica de Pedret l’any 1937.

Projecte de construcció de la Central Elèctrica de Pedret, 1937.

AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Obres d’infraestructura i serveis.

Giralt va planificar també nombrosos centres escolars. Entre les escoles que dissenyà a Girona hi ha l’Escola Ramon Turró (1929, avui Col·legi Verd), a la cruïlla dels carrers Lorenzana i Joan Maragall, i l’Escola Ignasi Iglésias (1931-33, avui Escola Montjuïc).

Construcció de l’escola Ignasi Iglésias a Montjuïc, 1933. Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta)

Treballador incansable, fou també un dels arquitectes que més projectes deixà al calaix. N’és un exemple el seu projecte per a construir una piscina a la Devesa, que l’any 1927, en un article a El Autonomista, ja explicava que per ell havia de ser un espai de lleure i d’esport. La piscina, el llac navegable i la zona de jocs infantils que va projectar el 1935 al Camp de Mart no es van arribar a materialitzar.

Projecte per a piscina, llac i jocs infantils a la Devesa, 1935. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

La concepció moderna que Giralt tenia de l’educació el portà a projectar, l’any 1936, una escola que havia de ser modèlica, l’Escola Prat de la Riba, que dissenyà en diversos pavellons independents i que a més d’aules, biblioteca i instal·lacions esportives, també preveia espais per a fer classes a l’aire lliure. El mateix president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, en posà la primera pedra el dia 24 de juliol de 1938, però el desenllaç de la Guerra Civil posà fi al projecte.

Projecte del Grup Escolar Prat de la Riba, 1936-1938. Fullet de l’acte de col·locació de la primera pedra. AMGi. Biblioteca

L’any 1937 s’enderrocà l’antic convent de les Bernardes, que ocupava una àmplia illa de cases que, seguint el carrer Santa Clara, anava des del carrer Hortes fins al carrer de l’Obra. Giralt dissenyà diversos projectes que mai tiraren endavant per a l’espai alliberat: hi pensà un mercat, places i espais verds i també habitatges per a obrers.

Projecte d’urbanització de les Bernardes, 1936. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

Projecte d’urbanització del barri del Mercadal, 1939. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

Depuració i jubilació

Com tots els treballadors municipals, l’any 1939 li fou obert expedient de depuració. Fou sancionat amb un any i un mes sense feina ni sou per ser considerat desafecte al Movimiento. Giralt ja no es va reincorporar al despatx d’arquitecte municipal i el 1941 es va jubilar. No obstant, durant aquest temps encara treballà en alguns projectes municipals, alguns firmats per Joan Gordillo, arquitecte municipal que el succeí, com és el cas del projecte de Mercat d’Abastaments de la plaça del Lleó. Després de 1941 però, va continuar acceptant encàrrecs privats i redactant articles per a diverses capçaleres. Va morir a Barcelona el 28 d’abril de 1970.

Façana del Mercat Municipal d’Abastaments, 1940. AMGi. Fons Ricard Giralt Casadesús.

Informe i ofici relatiu al procés de depuració de Ricard Giralt i Casadesús, 1939.

AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Expedients de depuració.

Podeu accedir al fons Ricard Giralt Casadesús custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona des d’aquí.

Per saber-ne més:

• Colomina, B., Solà Morales, I., Moli, M. Ricard Giralt Casadesús. Girona: Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes, 1982.
• DD.AA. “Ricard Giralt Casadeús”. Revista de Girona, 210 (2002), p. 48-89
• Gil Tort, R.M., Ricard Giralt i Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970). Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX. Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2014.