Anna Gironella.
El 30 de maig de 1997 Narcís-Jordi Aragó i Masó feu donació del fons Impremta Masó a l’Ajuntament de Girona. Anys més tard Aragó va donar altra documentació a la ciutat: el 2009 part del fons del setmanari Presència i el 2015, juntament amb la seva muller Mercèr Huerta i Busquets, els seus fons personals.
«Són petites peces d’arxiu i vam pensar que la ciutat s'havia d'enriquir amb aquest material modest i discret que és part de la història del periodisme gironí», declarava Narcís-Jordi Aragó en l’acte de donació de 2015. Però ni aquests fons documentals són petits ni la informació que contenen és poca, sinó que expliquen moltes coses de Girona i de la vida cultural de la segona meitat del segle XX i el començament del XXI. És per això que aprofitem l’efemèride per reconèixer i agrair la generositat de Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta cap a la ciutat.
Narcís-Jordi Aragó mostrant la documentació del setmanari Presència, 2009.
Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Jordi Soler Font)
El donant:
Narcís-Jordi Aragó i Masó
Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 29 de juny de 1932 – Girona, 22 d’agost de 2016) fou periodista, advocat i escriptor. Entre els anys 1955 i 1963 col·laborà amb Ràdio Girona on va tenir cura de diversos programes. Va ser redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967) i director de la revista Presència (1967-1979). Fou també cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985). Des de 1979 col·laborà amb el diari El Punt i entre 2007 i 2012 fou president del Consell Editorial d'aquest mateix diari. Fou director de la Revista de Girona entre 1985 i 2009, i des de 2008 fou president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona. Entre altres distincions, l'any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la distinció Ciutadania que concedeix l'Ajuntament de Girona.
Narcís-Jordi Aragó i Masó, 1987.
Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Lluís Vilardell)
Era nebot de l’arquitecte noucentista Rafael Masó i Valentí. Estava casat amb Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 24 de desembre de 1929 – Girona, 21 de juliol de 2015), artista i professora de dibuix. El matrimoni vivia a la Casa Masó. L’any 2006, com a darrers propietaris de l’immoble, en van fer donació a la ciutat de Girona. Aquell mateix any es va constituir la Fundació Rafael Masó, encarregada de la conservació de la Casa Masó i la preservació i promoció de l’obra i el llegat documental de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí.
Mercè Huerta i Narcís-Jordi Aragó a la Casa Masó, 2007.
Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt - Jordi Soler Font)
El fons
Impremta Masó
La Impremta Masó fou fundada el 1889 per Rafael Masó i Pagès (1851-1915) i sempre va estar vinculada a la família Masó. La maquinària fou adquirida a Palamós i s’instal·là inicialment en un local de la pujada de Sant Feliu; més tard es traslladà al carrer Ballesteries, 29. Rafael Masó i Pagès també fou el fundador del Diari de Girona, que s’imprimia a la impremta. A principis del segle xx, el seu fill Joan va comprar el taller dels Torres, també impressors, que havia pertangut abans als Dorca i als Grases.
Joan Masó i Valentí (1883-1973) succeí el seu pare en la propietat i direcció de la impremta, tot i que era farmacèutic d’ofici i havia exercit a la farmàcia del carrer de l’Argenteria, on encara avui dia resten les empremtes del seu germà Rafael, l’arquitecte.
Quan Joan Masó va deixar l’empresa la traspassà als seus treballadors amb la condició que es conservés i continués el nom d’Impremta Masó. L’empresa estigué activa fins a 1992. El maig de 1992 i, més tard, el 30 de maig de 1997, Narcís-Jordi Aragó feu donació del fons documental de la impremta a l’Ajuntament de Girona.
Interior de la Impremta Masó, 1992.
Ajuntament de Girona. CRDI (Jordi S. Carrera)
El fons, que s’havia guardat fins al moment als locals de l’impremta, està format per 102 capses d’arxiu amb documentació datada entre 1901 i 1992. Es tracta bàsicament de la
la documentació generada per l’administració i gestió de l’empresa: gestió econòmica, del personal i també documentació impresa i tècnica de la impremta. Hi ha llibres de comptabilitat, circulars, factures, rebuts, extractes bancaris, fitxes de proveïdors, lletres de canvi, mostraris, catàlegs, tarifes de preus, fitxes d’encàrrecs per clients, comandes de material, un llibre de visita de la Inspección Auxiliar de Trabajo de 1923 a 1945, actes de revisió del cens industrial, correspondència, fulls mensuals de salaris, pagaments de salaris, mútues, assegurances, seguretat social, subsidis, estatuts, publicacions, fullets, calendaris, programes de festa major, oracions i cançons per a missa, fulls publicitaris, fulls d’instruccions i llibres.
El 1992 l’Ajuntament també adquirí, amb destinació al Museu d’Història de Girona, un conjunt de 400 matrius de gravat de la Impremta Masó. Datats entre el segle XVIII i el XX, tot i que la majoria pertanyen al segle XIX, estan fetes de fusta de boix, són d’autor desconegut i de temàtica religiosa.
Rebut per l’adquisició de la maquinària de la Impremta Masó, 1889.
AMGi. Fons Impremta Masó
Comptes dels salaris de la Impremta Masó, 1944.
AMGi. Fons Impremta Masó
El fons Presència
L’any 2009 Narcís-Jordi Aragó Masó, Joan Ribas Freixes, Manel Bonmatí Romaguera, i Carmen Alcalde Garriga, com a fundadors i directors en diferents etapes de setmanari Presència, fan fer donació de la documentació que cadascun d’ells conservava de la revista a l’Ajuntament de Girona.
Presència fou fundada a Girona el 10 d’abril de 1965 per Manuel Bonmatí Romaguera, que en fou el primer director. Posteriorment, la direcció fou assumida per Carmen Alcalde Garriga, Maria Rosa Prats Pich i, a partir de 1967, per Narcís-Jordi Aragó Masó. Durant els seus inicis la revista fou sancionada diverses vegades pel Ministeri d’Informació i Turisme que, finalment, n’ordenà el tancament per irregularitats administratives el 1971 i fins el 1973, després d’un llarg procés judicial. A partir de 1979 i fins al 1982 la direcció fou assumida per Pere Madrenys Caballé. A partir d’aquesta data la revista fou traspassada al grup editor d’El Punt, amb el qual s’edità conjuntament a partir de llavors.
Maqueta censurada del número 188 de Presència (8 febrer 1969) i comunicació del Ministeri d’Informació i Turisme
sobre la censura de les publicacions periòdiques (1969). AMGi. Fons Presència
El fons Presència inclou, principalment, documentació generada per la primera etapa de la revista, com a setmanari independent, si bé les dates dels documents conservats van de 1960 a 1985. Està format per vuit capses d’arxiu de documents en paper i 765 fotografies. Conté documentació generada per la direcció i l’administració de l’activitat periodística i la comunicació i projecció pública de la revista. De la documentació referida a l’administració de la revista cal remarcar les propostes programàtiques de la direcció i la correspondència rebuda de sectors compromesos de la societat catalana i dels seus col·laboradors periodístics. Entre la documentació referida a l’activitat periodística és d’especial interès la documentació vinculada a la censura, els articles i treballs no publicats, i la documentació gràfica amb un important nombre de dibuixos i dibuixants. El fons també aplega documentació fotogràfica utilitzada per il·lustrar els articles de la revista; es tracta de fotografia de premsa de la ciutat de Girona, comarques gironines i Catalunya.
Portada del número 1 de Presència (10 abril 1965) i editorial del número 315 (20 abril 1974),
després d’haver estat clausurada des de 1971. AMGi. Fons Presència
El fons Narcís-Jordi Aragó Masó
El 25 de febrer de 2015 Narcís-Jordi Aragó i Masó i Mercè Huerta i Busquets van signar un conveni amb l’Ajuntament de Girona pel qual cedien els seus fons documentals, i també artístic en el cas de Mercè, a la ciutat de Girona. Després d’un primer ingrés de documents a l’Arxiu Municipal de Girona, el gros de la documentació d’Aragó fou dipositat a l’arxiu l’octubre de 2016, després de la seva mort. En total 96 capses de documentació amb suport paper, 690 fotografies i 450 diapositives, a més de la seva biblioteca personal. Els documents estan datats entre 1908 i 2016, tot i que predominen els de 1957 a 2015.
Es tracta de documentació generada per Narcís-Jordi Aragó fruit de la seva activitat periodística i literària, predominantment, i també de la seva activitat com a advocat, docent i associativa. El fons comprèn fonamentalment correspondència professional i personal i documentació vinculada a la seva tasca d’escriptor, com esborranys, versions gairebé definitives i publicacions de llibres, monografies i altres productes literaris. També conté documentació vinculada a la seva activitat periodística, és a dir retalls de premsa com a articulista a diversos diaris i revistes com Los Sitios, la Hoja del Lunes o El Punt; vinculada a la seva activitat com a docent i també a la seva participació en la vida associativa i cultural de la ciutat. Un gruix destacat del fons està constituït per els dossiers d’informació i treball que elaborava per a la redacció dels seus escrits. El fons es complementa amb una voluminosa col·lecció de llibres, revistes i impresos, així com fotografies i diapositives.
Narcís-Jordi Aragó en un acte de reivindicació de la I de Girona a la Rambla de la Llibertat, 1976.
Collage del Grup Praxis 75 en homenatge a Narcís-Jordi Aragó, 1979
El fons havia estat organitzat originàriament en vuit grans seccions definides per Aragó i Anna Sànchez, la persona encarregada d’organitzar i gestionar l’arxiu; a partir d’aquesta ordenació inicial l’Arxiu Municipal de Girona va elaborar i completar el catàleg de la correspondència i de l’obra escrita per Aragó, fossin textos literaris, periodístics o intervencions en presentacions i actes públics. Els llibres foren inventariats pel servei Biblioteques de Girona i d’aquests, 448 es van incorporar al catàleg de la Biblioteca Carles Rahola.
Podeu accedir als fons documentals de l’AMGi cedits per Narcís-Jordí Aragó i Masó des d’aquí:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada