Els Costums de Girona: de Tomàs Mieres a Josep M. Pons i Guri
Anna Gironella.
El 17 d’abril de 1997 Josep Maria Pons i Guri feu donació a
l’Ajuntament de Girona d’una còpia manuscrit de l’obra Consuetudines Diocesis Gerundensis de Tomàs Mieres. En l’acte de
recepció Pons i Guri expressava: “M’ha sorprès la solemnitat que s’ha donat a
aquest acte”, restant importància al seu destacat paper com a historiador i
defensor del dret civil català, que justament l’entroncava a una de les seves
figures històriques cabdals, el gironí Tomàs Mieres.
Tomàs Mieres
El jurista Tomàs Mieres va néixer a Girona l’any 1400. Va
estudiar a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi i es llicencià en
decrets; posteriorment obtingué el títol de batxiller en dret civil a
Montpeller. Acabada la seva formació va retornar a Girona, on exercí d’advocat
i de jutge ordinari de la ciutat entre 1441 i 1448. Aquell any es traslladà a Barcelona i
desenvolupà diversos càrrecs dins l’administració reial: fou conseller i
conservador del Reial Patrimoni del rei Alfons el Magnànim i també canceller
reial. Va morir a Barcelona l’any 1474.
Fou membre de l’escola jurídica de la ciutat de Girona, de
la qual formaren part també alguns juristes destacats que foren essencials en
la formació de Mieres, com Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge. A més de
les Consuetudines Diocesis Gerundensis
i de l’Apparatus super Constitutionibus,
fou autor de moltes altres obres de temàtica jurídica com De iuris forma; Commentum super usaticis Barchinonae o Summula de afflictionibus et de
oppressionibus.
La solidesa de la seva formació i trajectòria com a jurista
explica segurament la seva llarga carrera dins l’administració reial, malgrat
ser paleses les seves desavinences amb la política del rei Joan II. Segons els
estudiosos, Mieres “fou el més antisenyorial dels juristes catalans del seu
temps, el màxim definidor de les llibertats burgeses i el gran debel·lador de
les servituds agràries, tan esteses en el seu país.” (Sobrequés, 1978, p. 61).
Els Costums de Girona o Consuetudines Diocesis Gerundensis
Els Costums de Girona o Consuetudines
Diocesis Gerundensis de Tomàs Mieres fou una obra escrita el 1439. Es
tracta de la compilació d’usatges i costums d’aplicació a la diòcesi de Girona
que diferents juristes havien anat recollint i comentant d’ençà del segle XIV;
constituïa un compendi del dret consuetudinari gironí dels segles XIII a XV.
Recollia principalment textos relatius a l’àmbit rural i també al dret
senyorial, si bé també feia referències a privilegis atorgats a la ciutat de
Girona que es feien extensius a la resta de les terres gironines. Tomàs Mieres
havia començat la seva tasca compiladora l’any 1430 i la va culminar l’any
1439, amb la publicació d’aquesta obra, el títol original de la qual era Usantiae et consuetudines civitatis et
diocesis Gerundae. Aquest marc jurídic i, per tant, la utilitat de la compilació
de Mieres foren vigents fins a començament del segle XIX.
A inici del segle XX s’estudiaren i publicaren diverses
edicions dels Costums de Girona, obra d’historiadors i juristes de renom. L’any
1988 Pons i Guri recollí aquesta herència i en feu una nova edició. L’interès
per aquest corpus legal era molt anterior i segurament el portà a l’adquisició
del manuscrit que l’any 1997 donà a la ciutat de Girona. Es tracta d’una còpia
d’autoria anònima de l’obra de Mieres realitzada a final del segle XVII o
començament del XVIII que, segons explica Pons i Guri, havia adquirit en un
llibreter de vell quaranta anys abans “a un preu irrisori.”
de Costums de Girona. Barcelona: Fundació Noguera, 1988.
Apparatus super constitutionibus curiarum generalium Cathaloniae
L’abril de 1997 Josep Maria Pons i Guri també es comprometé
a lliurar a l’Ajuntament de Girona els dos volums de l’edició de 1621 de l’obra
Apparatus super constitutionibus curiarum
generalium Cathaloniae, del mateix Tomàs Mieres, que estava estudiant i
analitzant en aquell moment. De fet l’Apparatus,
exposició de les constitucions de Catalunya, fou l’obra que donà fama al
jurista gironí. L’havia començat a Girona, l’any 1442 i li donà forma
definitiva el 1465. D’aquesta versió actualment només se’n coneix un manuscrit,
a la Biblioteca d’El Escorial. L’any 1533 se’n feu una primera edició impresa i
una altra el 1621.
En aquesta obra “ataca furiosament Joan II, critica els mals governants, la venalitat de les cúries eclesiàstiques, els mals advocats i els jutges i oficials prevaricadors, a més de menysprear els notaris per ignorants.”
Josep Maria Pons i
Guri
Josep Maria Pons i Guri fou advocat, jurista, arxiver i
historiador nascut a Arenys de Mar el 1909, on va morir el 2005. Al llarg de la
seva vida també va participar activament en la vida política de la seva vila:
als anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista;
formà part del consistori després de les eleccions de 1934 com a alcalde segon
i regidor de Cultura i Assistència Social; i fou alcalde de la vila entre 1952
i 1957. El 2006 fou nomenat a títol pòstum arxiver emèrit i fill predilecte de
la vila.
Considerat “degà dels arxivers catalans”, l’any 1934 va impulsar
la creació de l’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, que
esdevindria l’Arxiu Històric Fidel Fita i del qual en fou director. A més,
juntament amb Agustí Duran i Sanpere, va participar en el salvament d’arxius
des de la Secció d’Arxius de la Generalitat i es va fer càrrec del dipòsit
d’arxius de Manresa. L’any 2001 els arxivers i arxiveres gironines li van
atorgar la distinció Peixet de Plata en
reconeixement pels seus estudis històrics i arxivístics i per la seva tasca a
favor de la dignificació de la professió.
Com a jurista, a més d’exercir com a advocat, cal
destacar-ne la seva llarga i sòlida trajectòria com a investigador de la
història del dret civil català. Aquesta tasca li valgué diversos
reconeixements: el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi, el 1989 la Creu de l’Orde
de Sant Raimon de Penyafort i el 2005 la medalla d’honor del Col·legi
d’Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra i la Medalla del
President Francesc Macià.
Com a historiador, va dur a terme nombroses recerques sobre
la comarca del Maresme i de l’antic vescomtat de Cabrera. Igualment, va publicar
nombrosos treballs i articles sobre les institucions de la Catalunya medieval,
sobre metodologia històrica i paleografia
Entre les obres publicades de Pons i Guri destaquen Senyors i pagesos (1978), Entre l'emfiteusi i el feudalisme (1984), Aspectes judicials de la Cort General a l'època medieval (1991) o la seva obra magna: els quatre volums de Recull d'Història Jurídica Catalana.
Per saber-ne més:
- A. Cobos Fajaro (ed.). Costums de Girona, de Tomàs de Mieres. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2001.
- En memòria de Josep M. Pons i Guri (1909-2005). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2006.
- S. Sobrequés. Història de la producció del dret català fins als decret de Nova Planta. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1978.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada