Els Costums de Girona: de Tomàs Mieres a Josep M. Pons i Guri

Anna Gironella.

El 17 d’abril de 1997 Josep Maria Pons i Guri feu donació a l’Ajuntament de Girona d’una còpia manuscrit de l’obra Consuetudines Diocesis Gerundensis de Tomàs Mieres. En l’acte de recepció Pons i Guri expressava: “M’ha sorprès la solemnitat que s’ha donat a aquest acte”, restant importància al seu destacat paper com a historiador i defensor del dret civil català, que justament l’entroncava a una de les seves figures històriques cabdals, el gironí Tomàs Mieres.

Exlibris de Josep Maria Pons i Guri

Tomàs Mieres

El jurista Tomàs Mieres va néixer a Girona l’any 1400. Va estudiar a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi i es llicencià en decrets; posteriorment obtingué el títol de batxiller en dret civil a Montpeller. Acabada la seva formació va retornar a Girona, on exercí d’advocat i de jutge ordinari de la ciutat entre 1441 i 1448.  Aquell any es traslladà a Barcelona i desenvolupà diversos càrrecs dins l’administració reial: fou conseller i conservador del Reial Patrimoni del rei Alfons el Magnànim i també canceller reial. Va morir a Barcelona l’any 1474.

Fou membre de l’escola jurídica de la ciutat de Girona, de la qual formaren part també alguns juristes destacats que foren essencials en la formació de Mieres, com Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge. A més de les Consuetudines Diocesis Gerundensis i de l’Apparatus super Constitutionibus, fou autor de moltes altres obres de temàtica jurídica com De iuris forma; Commentum super usaticis Barchinonae o Summula de afflictionibus et de oppressionibus.

La solidesa de la seva formació i trajectòria com a jurista explica segurament la seva llarga carrera dins l’administració reial, malgrat ser paleses les seves desavinences amb la política del rei Joan II. Segons els estudiosos, Mieres “fou el més antisenyorial dels juristes catalans del seu temps, el màxim definidor de les llibertats burgeses i el gran debel·lador de les servituds agràries, tan esteses en el seu país.” (Sobrequés, 1978, p. 61).

Consuetudines Diocesis Gerundensis, f. 8

 Els Costums de Girona o Consuetudines Diocesis Gerundensis

Els Costums de Girona o Consuetudines Diocesis Gerundensis de Tomàs Mieres fou una obra escrita el 1439. Es tracta de la compilació d’usatges i costums d’aplicació a la diòcesi de Girona que diferents juristes havien anat recollint i comentant d’ençà del segle XIV; constituïa un compendi del dret consuetudinari gironí dels segles XIII a XV. Recollia principalment textos relatius a l’àmbit rural i també al dret senyorial, si bé també feia referències a privilegis atorgats a la ciutat de Girona que es feien extensius a la resta de les terres gironines. Tomàs Mieres havia començat la seva tasca compiladora l’any 1430 i la va culminar l’any 1439, amb la publicació d’aquesta obra, el títol original de la qual era Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae. Aquest marc jurídic i, per tant, la utilitat de la compilació de Mieres foren vigents fins a començament del segle XIX.

A inici del segle XX s’estudiaren i publicaren diverses edicions dels Costums de Girona, obra d’historiadors i juristes de renom. L’any 1988 Pons i Guri recollí aquesta herència i en feu una nova edició. L’interès per aquest corpus legal era molt anterior i segurament el portà a l’adquisició del manuscrit que l’any 1997 donà a la ciutat de Girona. Es tracta d’una còpia d’autoria anònima de l’obra de Mieres realitzada a final del segle XVII o començament del XVIII que, segons explica Pons i Guri, havia adquirit en un llibreter de vell quaranta anys abans “a un preu irrisori.”

Consuetudines Diocesis Gerundensis, f. 5 / Josep M. Pons i Guri, Les col·leccions
de Costums de Girona
. Barcelona: Fundació Noguera, 1988.

Apparatus super constitutionibus curiarum generalium Cathaloniae

L’abril de 1997 Josep Maria Pons i Guri també es comprometé a lliurar a l’Ajuntament de Girona els dos volums de l’edició de 1621 de l’obra Apparatus super constitutionibus curiarum generalium Cathaloniae, del mateix Tomàs Mieres, que estava estudiant i analitzant en aquell moment. De fet l’Apparatus, exposició de les constitucions de Catalunya, fou l’obra que donà fama al jurista gironí. L’havia començat a Girona, l’any 1442 i li donà forma definitiva el 1465. D’aquesta versió actualment només se’n coneix un manuscrit, a la Biblioteca d’El Escorial. L’any 1533 se’n feu una primera edició impresa i una altra el 1621.

En aquesta obra “ataca furiosament Joan II, critica els mals governants, la venalitat de les cúries eclesiàstiques, els mals advocats i els jutges i oficials prevaricadors, a més de menysprear els notaris per ignorants.”

Apparatus super constitutionibus curiarum generalium Cathaloniae, f. 1 i 2v.

Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri fou advocat, jurista, arxiver i historiador nascut a Arenys de Mar el 1909, on va morir el 2005. Al llarg de la seva vida també va participar activament en la vida política de la seva vila: als anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista; formà part del consistori després de les eleccions de 1934 com a alcalde segon i regidor de Cultura i Assistència Social; i fou alcalde de la vila entre 1952 i 1957. El 2006 fou nomenat a títol pòstum arxiver emèrit i fill predilecte de la vila.

Considerat “degà dels arxivers catalans”, l’any 1934 va impulsar la creació de l’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, que esdevindria l’Arxiu Històric Fidel Fita i del qual en fou director. A més, juntament amb Agustí Duran i Sanpere, va participar en el salvament d’arxius des de la Secció d’Arxius de la Generalitat i es va fer càrrec del dipòsit d’arxius de Manresa. L’any 2001 els arxivers i arxiveres gironines li van atorgar la distinció Peixet de Plata en reconeixement pels seus estudis històrics i arxivístics i per la seva tasca a favor de la dignificació de la professió.

Com a jurista, a més d’exercir com a advocat, cal destacar-ne la seva llarga i sòlida trajectòria com a investigador de la història del dret civil català. Aquesta tasca li valgué diversos reconeixements: el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi, el 1989 la Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort i el 2005 la medalla d’honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra i la Medalla del President Francesc Macià.

Com a historiador, va dur a terme nombroses recerques sobre la comarca del Maresme i de l’antic vescomtat de Cabrera. Igualment, va publicar nombrosos treballs i articles sobre les institucions de la Catalunya medieval, sobre metodologia històrica i paleografia

Entre les obres publicades de Pons i Guri destaquen  Senyors i pagesos (1978), Entre l'emfiteusi i el feudalisme (1984), Aspectes judicials de la Cort General a l'època medieval (1991) o la seva obra magna: els quatre volums de Recull d'Història Jurídica Catalana.

Josep M. Pons i Guri a l’entrada de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, 2002
Portada del llibre de Josep M. Pons i Guri i M. Josepa Arnall i Juan,
L’escriptura a les terres gironines. Girona: Diputació de Girona, 1993.

Per saber-ne més:

  • A. Cobos Fajaro (ed.). Costums de Girona, de Tomàs de Mieres. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2001.
  • En memòria de Josep M. Pons i Guri (1909-2005). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2006.
  • S. Sobrequés. Història de la producció del dret català fins als decret de Nova Planta. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1978.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur

100 anys de cinema familiar

La passió pels segells de Julià Maroto Molleda