Cent anys de l’edifici de Correus i Telègrafs de Girona

Anna Gironella.

El 31 de març de l’any 1922 entrava en funcionament el nou edifici de l’Administració de Correus de Girona. No se celebrà cap acte d’inauguració oficial, sinó que només es comunicà el fet a través d’una breu nota a la premsa. El 30 de març al Diario de Gerona es publicava així: “El señor administrador principal de correos nos ruega hagamos llegar a conocimeinto del público que a partir de las 16 horas del día 31 del actual los Servicios de Correos quedaran instalados en el nuevo edificio construido por el Estado en la Avenida de Ramon Folch”. (Diario de Gerona de avisos i noticias. 30 de març de 1922, p.6)

Façana de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 1925-1935. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Jou Parés)

A la premsa d’aquell any no es fa cap altra menció destacada del servei de Correus fins el 29 de juny, quan es fixen i publiquen al Diario de Gerona els preus dels serveis que ofereix l’Administració de Correus de Girona:

“A partir del 1° de Julio próximo las horas para los distintos servicios en la Administración de Correos de esta capital, serán las siguientes:

• Certificados (cartas, papeles de negocio, muestras y medicamentos) y Valores declarados, de 9 a 13 y de 16 a 18.
• Impresos certificados, paquetes postales y envíos militares, de 10 a 12 y de 16 a 18.
• Giro Postal: Imposiciones ordinarias, de 9 a 13. Ídem telegráficas, de 9 a 13 y de 16 a 17. Pagos, de 10 a 13 y de 16 a 17.
• Caja Postal de Ahorros. (Imposiciones y reintegros), de 10 a 13.
• Reclamaciones, de 10 a 13 y de 16 a 18.
• Apartados particulares, de 8 a 21.
• Apartados oficiales, de 8 a 13 y de 16 a 19.
• Venta de sellos, de 8 a 20.

Los días festivos por la tarde sólo habrá servicio de Apartados, y los domingos por la mañana no habrá servicio de Giro Postal”.

La correspondencia depositada en los buzones instalados en los Estancos y en los bajos de las Casas Consistoriales se recogerán a las 7'30, 13'45, y 21, y además a las 22 la depositada en los buzones Estanco núm. 12 y Casas Consistoriales. La depositada en el buzón de la Principal, cinco minutos antes de la salida de los Correos. (Diario de Gerona de avisos i noticias. 29 de juny de 1922, p.5)

Si l’esdeveniment de 1922 passà tant desapercebut no ho feu en canvi, l’acte de col·locació de la primera pedra del nou edifici de Correus i Telègraf, celebrat amb tota solemnitat cinc anys abans, el 30 d’octubre de 1916, i que fou inclòs dins la programació de les Fires de Sant Narcís d’aquell any. L’endemà la premsa ho recollia amb aquestes paraules:

"Ayer mañana verificóse con toda solemnidad y esplendidez el acto de la colocación de la primera piedra de la futura casa de Correos y Telégrafos de esta ciudad, para asistir al cual, llegó en el expreso de mediodía, el Director general de Comunicaciones don José Francos Rodríguez, a quien acompañaban su secretario particular y varias personalidades de Barcelona." (Diario de Gerona de avisos i noticias. 31 d'octubre de 1916, p.5. "La Casa de Correos")

Estructura i altar instal.lats per a l'acte de col.locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 

d'octubre de 1916. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)  / Arribada de les autoritats a l'acte de col.locació de la primera 

pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 d'octubre de 1916. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)

Autoritats convidades a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona: entre d'altres, 

José Franco Rodríguez, Director General de Comunicacions; Lluís de Llobet, alcalde; Juan de la Prida Jorro, governador civi; 

general Lacalle; Francesc Mas i Oliver, bisbe; i general Ceballos, governador militar, 30 d'octubre de 1916. 

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona). Col·lecció Botet i Sisó

Malgrat que l’inici de les obres se situï al 1916, les veus que demanaven un nou edifici per a Correus són més reculades. L'any 1908 ja s'havia començat a parlar de la necessitat de construir un nou edifici per al servei, que estava ubicat al començament del carrer de la Força, a l'actual plaça del Correu Vell, i presentava moltes incomoditats tant als treballadors com als usuaris.

El 1908 l'Estat va sol·licitar a l'Ajuntament de Girona la cessió d'uns locals o d'uns solars per a construir-hi un nou edifici. Després d'anys de converses, l'Ajuntament de Girona cedí part dels terrenys de l'antic baluard de Figuerola, en el tram comprès entre l'avinguda Ramon Folch, la plaça de la Independència i un carrer encara en projecte, al costat de la caserna dels Bombers i l'Escorxador municipal. Aquest solar havia estat objecte d'una permuta entre l'Ajuntament i el Ministeri de Guerra signada l'any 1912: l'administració local permutava l'antic edifici de "Les Àligues" per aquests terrenys que havia ocupat l'antic baluard de Figuerola.

Vista del sector nord del Mercadal. S'observa el solar cedit per a la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs al final de la 

Gran Via Jaume I, a la confluència amb l'avinguda Ramon Folch, 1914-1916. Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas, ed.)

Plànol del solar cedit per l'Ajuntament de Girona per a la construcció de l'edifici de Correus, 1915. (Autor: Martí Sureda)

 AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Urbanisme i Obres (1914/0.3614)

L'any 1915 l'Estat convocà un concurs per tal d'escollir el projecte de construcció del nou edifici. L'Ajuntament demanava que es respectés el porticat dissenyat per a la plaça de la Independència. Només se'n van presentar dos, un firmat per Rafael Masó i un altre dels arquitectes Enric Catà i Catà i Eusebi Bona i Puig, que resultà guanyador. Després d'algunes modificacions en el projecte i en el pressupost, el 30 d'octubre de 1916 començaren les obres que s'allargaren fins l'any 1919. No obstant, l'edifici no s'obrí al servei fins al 1922.

Projecte d'edifici per a Correus presentat per Rafael Masó, no realitzat, 1915. AHCOAC-G, reg. 9528

Un llarg seguici d'autoritats, presidides pel director general de Correus, José Francos Rodríguez i que incloïa la presència del bisbe de Girona, va assistir a la col·locació de la primera pedra, que va comptar també amb l'acompanyament d'una banda de música i d'un destacament de guàrdies civils, per ordre del governador civil.

"Y en el acto inaugural de la edificación de la Casa de correos, cuando se reune la selección de la ciudad en una fiesta de paz, presidida por todas las autoridades, honrada por la presencia de las damas, celebrándose un acto donde las personas de más opuestas ideas se imponen mútuo respeto y proceden con exquisita corrección sintiéndose solo ciudadanos y vecinos de Gerona, respirándose en el aire el tranquilo ambiente de la ordenada vida civil, al Gobernador se le ocurre poner frente al público las fuerzas de la benémerita armada con sus maussers, como si amenazara un conflicto pavoroso o fuera inminente el estallido de una turbulenta revuelta."

(Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 31 d'octubre de 1916, p. 7. "Ecos de la política")

Comunicació de la comissions d'Hisenda i de Cultura per tal que es procedeixi a rebre amb dignitat al director general 

de Comunicacions, 23 d'octubre de 1916. AMGi. Fons Ajuntament de Girona, Urbanisme i Obres (1914/0.3614)

Interior de l'oficina de Correus i Telègrafs de Girona, [1922]. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut).

Per saber-ne més: Fernández Coll, Vicenç. Els edificis de Correus de Girona, segles XIX-XX-XXI. Girona: 2005.