La Segona República a Girona en imatges: el viatge darrere d’un llibre

Cristina Feixas i Fina Navarrete.

L’Ajuntament de Girona i l’Editorial Efadós han editat conjuntament el llibre Girona. Segona República 1931-1936, que recull una selecció de fotografies representatives del període republicà a la ciutat acompanyades de textos breus que les contextualitzen. Es tracta de la primera publicació d’una trilogia emmarcada en la col·lecció “Catalunya en Guerra”. Els dos volums següents se centraran en la Girona en guerra i la Girona de la postguerra i durant el franquisme.

Girona Segons República 1931-1936. Efadós. 2025

La publicació té un doble objectiu: explicar visualment un període històric breu però intens, clau per entendre la ciutat contemporània, i alhora fer visible el ric patrimoni fotogràfic que es conserva al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona.

Totes les fotografies incloses en la publicació van ser preses entre el 14 d’abril de 1931, dia de la proclamació de la Segona República, i el 17 de juliol de 1936, vigília del cop d’estat que donaria pas a la Guerra Civil. Tot i que la Segona República a Girona s’allarga formalment fins al 4 de febrer de 1939, el període s’ha delimitat intencionadament ja que els anys de conflicte tindran el seu propi espai en un volum posterior.

Les 170 fotografies que s’inclouen a la selecció mostren com la Segona República a Girona va representar una transformació profunda en l’àmbit polític, social, cultural i urbanístic. Mostren com després de la clara victòria republicana a les eleccions municipals, es va impulsar un procés de modernització que reforçà el catalanisme polític i obrí nous espais de participació ciutadana, tot i que també accentuà tensions entre sectors progressistes, conservadors, obrers i institucions religioses.

Les imatges del llibre s’organitzen en blocs temàtics que permeten resseguir els fets més rellevants, els principals protagonistes i els aspectes més significatius del període. Cada fotografia va acompanyada d’un breu text que la identifica i n’ofereix el context necessari, de manera que el conjunt construeix un relat coherent i visualment atractiu. No es tracta de mostrar imatges aïllades, sinó de donar forma a una narració capaç de transmetre emocions, situacions i una història marcada pel canvi, el conflicte i l’esperança.

Aula del Grup Escolar Ignasi Iglésias, obra de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús. El seu estil racionalista i funcional, coherent amb els ideals republicans,
es feia evident tant en el disseny del mobiliari com en l’ús dels avenços pedagògics més innovadors del moment. (Valentí Fargnoli Iannetta / CRDI)

Pocs documents per a un període intens

De manera paradoxal, malgrat la intensitat del període republicà, el nombre d’imatges que han arribat fins avui és molt reduït. Les fotografies es conserven disperses en fons personals i institucionals de diversos centres. A més, en les primeres fases de la recerca es va fer evident que moltes imatges presentaven mancances de documentació, amb datacions poc precises i llocs o personatges sense identificar.

Per aquest motiu, el treball de selecció ha anat acompanyat d’una tasca exhaustiva de documentació per assegurar que les fotografies corresponen realment al període i documenten els fets correctes. S’han revisat diverses fonts i s’ha contrastat la informació amb altres documents històrics. En aquest sentit, la premsa digitalitzada ha estat una eina imprescindible, que ha permès documentar tant els actes oficials com els fets i les històries de les persones anònimes.

Acte simbòlic de l’inici de les obres d’enderroc del baluard de Santa Clara durant la visita del president del Govern, Manuel Azaña,
i del president de la Generalitat, Francesc Macià, a Girona, el 19 de desembre de 1931. (Gaspar –Sagarra i Torrents / ANC)

L’exhaustivitat de la premsa local republicana de l’època, que va ser un espai central de debat polític, cultural i social i majoritàriament en català, ha permès identificar llocs, datar fotografies i, fins i tot, posar nom a moltes de les persones que apareixen a les imatges i que fins ara no estaven identificades.

Fotògrafs, fons i mirades

La major part de les imatges del llibre provenen dels fons del CRDI, que, a més del fons institucional, custodia fotografies de procedències diverses i amb una àmplia representació de la realitat social, política i cultural de la ciutat.

En l’àmbit polític, el catalanisme polític va guanyar protagonisme en un context de fortes tensions socials. Les reformes en els àmbits agrari, laboral i educatiu van generar debats intensos que van marcar la vida social gironina, mentre la ciutat esdevenia un espai de confrontació i participació política.

Tren engalanat a l’andana de l’estació de Girona per celebrar la restitució del Govern de la Generalitat de Catalunya i l’amnistia dels presos polítics, assolida l’1 de març del 1936 després de les eleccions al Parlament espanyol del 16 de febrer, que donaren la victòria a la coalició d’esquerres del Front Popular. (Salvador Crescenti Miró / CRDI)

Paral·lelament, Girona va viure una notable efervescència cultural. L’impuls de l’educació pública, la construcció de noves escoles i la consolidació del català com a llengua d’ensenyament i cultura van anar acompanyats d’una premsa dinàmica i d’una rica vida associativa als ateneus, cafès i teatres.

Retrat de les participants en el concurs Vestits a Quatre Pessetes de l’Ateneu Social Democràtic l’any 1936. (Fotografia Unal / CRDI)

Aquests canvis també es van reflectir en el paisatge urbà: l’enderroc de trams de muralla, l’expansió de l’eixample i una arquitectura orientada a la funcionalitat, la llum i la higiene simbolitzaven els ideals republicans de progrés i modernitat, visibles en cada carrer i espai públic de la ciutat.

Obres de la claveguera del carrer de la Rutlla el 1932 gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Palau-sacosta. (Fotografia Unal / CRDI)

Entre els fons més utilitzats destaca el de la galeria Fotografia Unal, amb imatges d’obres públiques com la construcció de les cases barates de Montjuïc i d’esdeveniments com la primera Fira Comercial i Agrícola de Girona, celebrada el 1933. De la galeria Foto Lux sobresurten els retrats de figures rellevants del període, com els alcaldes Miquel Santaló i Pere Cerezo, el mestre i polític Cassià Costal o l’editor i periodista Dàrius Rahola.

També és especialment significatiu el fons de Josep Jou Parés amb imatges de les cantines i guarderies escolars del Grup Escolar Joan Bruguera. Cal esmentar igualment l’obra de Salvador Crescenti, fotògraf compromès amb els ideals republicans. Finalment, sobresurten els reportatges de Valentí Fargnoli sobre els grups escolars Ignasi Iglésies i Ramon Turró, concebuts com a símbols de modernitat i d’igualtat.

Retrat dels infants de la guarderia escolar del Grup Escolar Joan Bruguera. (Josep Jou Parés / CRDI)

Omplir buits, assumir absències

Malgrat la disponibilitat i la varietat de fons fotogràfics conservats al CRDI, el treball de recerca ha evidenciat la manca de testimonis visuals d’alguns dels principals esdeveniments polítics del període. Un dels casos més evidents és la proclamació de la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de Girona. Tot i ser un acte molt important a nivell polític, només se’n coneixen dues fotografies, procedents d’un fons personal, i que presenten una qualitat fotogràfica baixa. Tanmateix, el seu alt valor informatiu i documental justifica plenament la seva publicació, motiu pel qual obren el llibre i situen el lector en l’inici del relat.

Proclamació de la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de Girona, a càrrec de Miquel Santaló, el dia 14 d’abril del 1931. (Autoria desconeguda / CRDI)

Alguns d’aquests buits s’han pogut complementar amb fotografies procedents de la premsa de l’època, com les imatges del 15 d’abril publicades pel diari L’Autonomista, que contribueixen a completar, encara que parcialment, el relat visual dels primers moments de la República.

Per completar els buits dels actes més polítics i institucionals, la selecció d’imatges s’ha estès més enllà dels fons locals. Aquesta ampliació ha permès incorporar fotografies procedents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb imatges de fotògrafs com Josep Maria Sagarra, fotògraf oficial de la Generalitat, o Josep Brangulí, una figura clau del primer fotoperiodisme. Gràcies a aquests fons, el llibre mostra moments tan rellevants com les visites oficials de Francesc Macià i Manuel Azaña a Girona, així com actes més populars i simbòlics, com l’elecció de Carme Albertí com a Miss Catalunya.

Altres imatges destacades provenen de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, especialment les del fotoperiodista Josep Domínguez, que documenten episodis com l’acte de dol pel diputat Albert de Quintana, un moment de fort impacte social i polític.

Malgrat aquests esforços, no s’han pogut localitzar fotografies de les visites oficials de Lluís Companys a Girona ni de la inauguració del Grup Escolar Ignasi Iglésies. Tampoc està prou representat el període que va des de la victòria del Front d’Esquerres fins al cop d’estat de juliol de 1936, tot i ser especialment intens des del punt de vista polític, se’n coneixen molt poques imatges.

Un dels buits més significatius del relat visual és el de les dones. Malgrat la seva participació activa en molts àmbits de la vida pública durant la Segona República, la seva presència a les fotografies és molt limitada. Aquesta absència és especialment evident en l’àmbit de l’esport, un espai on les dones també hi eren, però del qual gairebé no se n’han conservat imatges.

Aquesta manca d’informació dificulta la reconstrucció visual del període i posa de manifest que el relat fotogràfic de la Segona República a Girona és, necessàriament, fragmentari i incomplet.

Publicar per fer viu el patrimoni

Aquest llibre no és només el resultat d’una recerca, sinó una manera de fer accessible el patrimoni fotogràfic de Girona. Publicar vol dir democratitzar el coneixement, apropar la història a la ciutadania i permetre que les imatges tornin a parlar. Els arxius no són només espais de custòdia documental, sinó llocs vius, plens de coneixement.

Aquesta publicació tanca un procés de recerca, però, com passa amb qualsevol investigació, també pot obrir-ne de nous. S’han resolt alguns interrogants, però resta oberta la porta a futures troballes que permetin ampliar i enriquir aquest relat visual i aquest període tan complex i ric de la nostra història.

Retrat d'un grup de joves participants a l'aplec del GEiEG, fumant durant una pausa en el camí cap al Santuari de Santa Maria de Finestres. (Autor desconegut / CRDI)