Anna Gironella.
El 3 de febrer de 2022 se signà el conveni de donació del fons Fraga Rovireta entre l’Ajuntament de Girona i Carme Fraga i Jou. El fons ha estat produït per les famílies Fraga i Rovireta. Conté majoritàriament documentació generada i aplegada per Josep Rovireta i Pou (1755-1820), la filla del qual, Maria Anna Rovireta i Soler, pubilla i hereva del patrimoni familiar, es va casar amb Josep Fraga i Padret l’any 1824. Consta, en total, de 3 capses d’arxiu amb documentació textual manuscrita i, en menor mesura, impresa. Els documents estan datats entre 1638 i 1903, tot i que n’hi ha un de 1573.
1) Rebut del pagament de la contribució a nom de Maria Anna Rovireta i Soler, vídua de Josep Fraga i Padret, 5 de gener de 1846.
2) Nomenament de Josep Fraga i Rovireta com a granader de la Milícia Nacional de Girona, 17 de maig de 1855.
Si bé el fons Fraga Rovireta és un fons patrimonial, atès que conté documentació relativa a la gestió del patrimoni del les famílies Fraga i Rovireta, així com documents d’àmbit personal i familiar, també és molt interessant per a conèixer a personatges concrets, en especial Josep Rovireta i Pou, que fou un afrancesat. Afrancesat era el qualificatiu donat a les persones que van col·laborar amb les tropes i autoritats napoleòniques durant la Guerra del Francès i, en molts casos, van formar part de l’administració francesa del Principat. A la ciutat i demarcació de Girona destaquen els noms de Tomàs Puig i Puig, personatge ja estudiat per Carles Rahola, Josep Antoni Viader o Josep Rovireta.
3) Causa entre Josep Rovireta, administrador dels béns nacionals contra Maria Escarrà, 1811.
4) Rebut a favor de Josep Rovireta, 10 de desembre de 1812.
Josep Rovireta i Pou, argenter de Girona, va néixer el 1755. Era fill de Francesc Rovireta i Verdaguer, espaser de Girona, mort el 1790, i Antònia Pou. El 1806 es va casar amb Florentina Soler, de Castelló d’Empúries, vídua de Francesc Tor, metge de Sant Pere Pescador. El seu germà Domènec Rovireta era frare mercedari i va confessar el general Álvarez de Castro abans de la seva mort. Josep Rovireta fou administrador dels béns nacionals del cantó de Girona durant l’ocupació francesa de Catalunya. Després de la retirada de les tropes i autoritats franceses, fou empresonat i processat com a afrancesat. La seva muller Florentina Soler s’ocupà de la gestió del patrimoni familiar durant l’empresonament de Josep i després de la seva mort, ocorreguda l’any 1820; segons la documentació, Florentina també es dedicava a cultivar herbes i flors i va morir l’any 1824. La seva filla Maria Anna Rovireta i Soler, pubilla que heretà el patrimoni Rovireta, va néixer el 1808 i es va casar l’any 1824 amb el militar Josep Fraga i Padret, mort el 1838.
Josep Fraga i Padret fou un oficial d’infanteria, que morí en campanya militar l’any 1838. L’any 1824 s’havia casat amb la pubilla Maria Anna Rovireta i Soler. El seu fill Josep Fraga i Rovireta també va fer carrera militar, com a artiller, i va heretar i administrar el patrimoni Rovireta.
El fons conté documentació relativa a la gestió del patrimoni aplegat per la família Rovireta, predominantment de Josep Rovireta i Pou, que durant la primera meitat del segle XIX fou heretat pel seu net Josep Fraga i Rovireta. Conté escriptures notarials referides a la constitució del patrimoni, com capítols matrimonials, testaments, vendes, etc. i també sobre vendes i lluïcions de censals, així com diversos quaderns de comptes, relacionats amb el pagament de censals i la gestió del patrimoni immoble de la família. També hi ha documents d’alguns dels avantpassats de Josep Rovireta i del seu gendre i net, Josep Fraga i Padret i Josep Fraga i Rovireta, ambdós militars.
5) Procés contra Josep Rovireta per afrancesat, 26 de juliol de 1814.
6) Certificat sobre el pas de Josep Rovireta per Vilaür després de la retirada francesa, 29 de setembre de 1815.
Però alguns dels documents més rellevants d’aquest fons són els que fan referència a l’activitat de Josep Rovireta dins l’administració francesa de 1810 a 1813 i també, el seu procés posterior com a afrancesat. Rovireta fou nomenat administrador dels béns nacionals dels cantons est i sud-est de Girona i receptor dels béns nacionals del cantó de Girona. El desenvolupament d’aquest càrrec, que suposava l’inventari i requisa de béns i propietats a benefici de les autoritats franceses de les persones contràries al règim, es pot resseguir en els diferents quaderns de comptes o oficis i ordres rebuts que conté el fons. Igualment, aquesta tasca segurament accentuà l’animadversió que despertà entre la població gironina i que es percep en els documents sobre el seu empresonament i processament com a afrancesat, entre 1814 i 1816. El seu germà Domènec Rovireta, frare mercedari que hauria pres confessió a Álvarez de Castro abans de morir, també s’inclou dins la nòmina d’afrancesats gironins, tot i que en el fons només hi ha informació relativa al plet que mantingué amb Josep per al cobrament d’una pensió.
Una altra documentació curiosa del fons és la generada per la seva dona Florentina Soler, que a més de vetllar pel patrimoni familiar obtenia ingressos del cultiu de plantes i flors al fossat de Santa Clara. Amb tota probabilitat ella mateixa degué compilar el quadern manuscrit Notícia de les flors inseguint lo ordre per los mesos de l’any, en el qual s’explica com i quan s’han de plantar determinades flors al llarg de l’any.
7) Rebut a favor de Florentina Rovireta per les plantes que conrea al fossat de la muralla, 1 d’abril de 1822.
Podeu consultar el dossier d’ingrés del fons
aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada