Adeu Gerona, hola Girona. 30 anys del canvi de nom

Pau Saavedra.

El 28 de febrer de 1992, avui fa 30 anys, s’aprovava el reial decret pel qual es canviava oficialment el topònim Gerona pel de Girona[1]. L’aprovació de la llei venia precedida per una intensa campanya ciutadana que es va focalitzar sobretot en les matrícules dels vehicles.

Joaquim Curbet Hereu. Placa del carrer Anselm Clavé amb un adhesiu en favor del català. [1979-1980]

El canvi afectava principalment al topònim de les províncies de Girona i Lleida, ja que la toponímia dels municipis s’havia començat a canviar anys enrere. De fet, la Generalitat de Catalunya ja havia aprovat l’any 1980 un decret que autoritzava els ajuntaments a catalanitzar els seus topònims[2]. Arran d’aquest decret, a Girona es van començar a retolar els carrers en català a partir del juliol de 1980, tot i que la reivindicació per retolar en català ja venia des de mitjans de la dècada anterior.

L’abril de 1983 la Generalitat aprovà la Llei de Normalització Lingüística[3] que establia que els topònims de Catalunya tinguessin com a única forma oficial la catalana, un aspecte que reiterà més endavant el Decret 78/1991, de 8 d'abril[4]. Tot i això, una cosa era la legislació catalana i una altra la que afectava a les competències estatals, com era la retolació de les carreteres o les plaques de les matrícules dels vehicles. Als anys 80 va haver-hi diversos casos d’activistes jutjats i multats per canviar els noms dels senyals de trànsit mitjançant pintura negra, però va ser l’any 1991, arran del decret aprovat per la Generalitat, que es va intensificar la campanya ciutadana.

Lluís Serrat Masferrer / El Punt. Topònim “Bañolas” a la carretera. Juny de 1991

Arran de la publicació d'aquell decret, alguns distribuïdors van començar a repartir plaques de vehicles amb la “GI” pensant-se que ja era oficial, i alguns dels usuaris que les van comprar van veure com se’ls multava per manipulació il·legal de la matrícula. La premsa denunciava que la Guàrdia Civil de trànsit seguia multant els propietaris dels vehicles que havien col·locat la “GI” malgrat les instruccions contràries que havia donat el governador civil Pere Navarro.

Pep Iglésias Trias / Diari de Girona. Matrícula GI. 1991.

La situació va derivar en un acte de desobediència civil al qual s’hi van sumar moltes persones a títol individual i també molts municipis i altres institucions. L’acció consistia en canviar la “GE” per la “GI” mitjançant la col·locació d’un adhesiu. El diari El Punt va repartir 150.000 adhesius i va iniciar una campanya d’adhesió que va recollir 26.886 butlletes a Girona. Fins i tot l’alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, va posar la “GI” al seu vehicle particular.

Anna Maria Carreras Vidal / El Punt. Joaquim Nadal Farreras amb la Gi a la matrícula. Octubre de 1991

Finalment, el 28 de febrer de 1992 el Consell de Ministres va aprovar el reial decret pel qual el topònim de les províncies de Girona i Lleida passaven a adoptar oficialment el seu nom en català. La llei diu així: “La propia tradición histórica, cultural y literaria de estas ciudades justificaron el cambio oficial de su denominación, que a la vez debe extenderse al nombre de las provincias cuya capitalidad jurídicamente ostentan, de acuerdo con lo establecido en el Decreto de 30 de noviembre de 1833”. I, en concret, sobre Girona diu: “La actual provincia de Gerona se denominará oficialmente Girona, de acuerdo con su tradición histórica, cultural y literaria; y en concordancia con el nombre oficial de Girona que tiene reconocido legalmente su capital”. Pel que fa a les matrícules, la llei tancava definitivament la polèmica: “Se faculta al Gobierno para adoptar las disposiciones necesarias para la aplicación de esta Ley, que deberán comprender, entre otras, el cambio de las letras «GE» por «GI» en las placas oficiales de matrícula de vehículos de la provincia de Girona”.

Anna Maria Carreras Vidal. Campanya “GI”. Octubre 1991.


[1] Ley 2/1992, de 28 de febrero, por la que pasan a denominarse oficialmente Girona y Lleida las provincias de Gerona y Lérida.

[2] DECRET 90/1980, de 27 de juny, sobre la normalització de l'ús del català en els òrgans de l'administració de la Generalitat de Catalunya, dels organismes autònoms i d'altres institucions que en depenen o hi estan vinculades.

[3] Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya.

[4] DECRET 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur

100 anys de cinema familiar

La passió pels segells de Julià Maroto Molleda