Anna Pagans, primera alcaldessa de Girona

Pau Saavedra.

El 19 de gener de 2002, avui fa vint anys, se celebrava a l’Ajuntament de Girona el ple d’investidura d’Anna Pagans com a nova alcaldessa de Girona. D’aquesta manera, Pagans es convertia en la primera dona a ocupar aquest càrrec en tota la història de la ciutat.

Oliveras, Josep Maria. Ple extraordinari celebrat al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona amb motiu de la presa de possessió
del càrrec d'alcaldessa per part d'Anna Pagans. 19/01/2002.

Pagans s’incorporava a l’alcaldia a mitja legislatura per substituir Joaquim Nadal, que havia estat l’alcalde durant gairebé 23 anys. De fet, Nadal havia estat l’únic alcalde des de la restitució de la democràcia, després de guanyar les primeres eleccions l’abril de 1979. La designació d’Anna Pagans per a rellevar-lo al càrrec ja s’havia pres, probablement, a l’inici de la legislatura 1999-2003, perquè Pagans havia anat com a número 2 a les llistes i perquè Nadal havia de compaginar l’alcaldia amb la seva activitat com a Cap de l’oposició al Parlament. Aquesta decisió es va fer encara més evident quan Joaquim Nadal va proclamar Anna Pagans adjunta a l’alcaldia, el mes d’abril de 2001, i li va atribuir bona part de les competències que corresponien a l’alcalde. Nadal va renunciar oficialment el 2 de gener de 2002 i, al dia següent, Anna Pagans ja exercia d’alcaldessa en funcions. El dia 19 del mateix mes es va celebrar el ple d’investidura: Girona tenia per primera vegada una dona alcaldessa, un pas més cap a la igualtat entre homes i dones.

Sartorio, Txús. Ple d'investidura de l'alcaldessa, Anna Pagans, al Saló de Sessions de l'ajuntament:
l'alcaldessa entrant saluda a l'alcalde sortint, Joaquim Nadal. 19/01/2002.

En el seu discurs d’investidura, Anna Pagans va apel·lar al diàleg amb la resta de partits, va anunciar que duria a terme una política supramunicipal, que implicaria tots els municipis de l’àrea metropolitana, i va fer referència als principals projectes que s’havien de dur a terme en aquells moments, com era la construcció del tren d’alta velocitat i l’enderrocament del viaducte (que finalment no es va materialitzar), la construcció de l’Auditori, la rehabilitació de la fàbrica Marfà i del Teatre Municipal o la urbanització del darrer tram de la frontissa del Güell, entre altres. Pagans no amagava que volia donar continuïtat a la feina realitzada pel seu antecessor, amb el qual havia treballat durant més d’una dècada.

Cases, Oriol. Visita a les obres de la Fàbrica Marfà sis mesos després de l'inici de les obres. 22/07/2010.

Anna Pagans va entrar com a regidora a l’Ajuntament l’any 1991 a les llistes del PSC, tot i que ho va fer com a independent, ja que no militava a cap partit. Durant les dues primeres legislatures va ser regidora de l’àrea d’Educació, àmbit que coneixia bé, ja que era professora de secundària a l’IES Santiago Sobrequés i havia estat coordinadora d'activitats de formació permanent a la delegació de Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB. La tercera legislatura va començar com a primera Tinenta d’alcalde, va portar la Regidoria de Via Pública i Seguretat i va exercir de portaveu del grup municipal del PSC fins que es va proclamar alcaldessa.

Carrera, Jordi S. Acte de constitució del nou consistori sortit de les eleccions municipals del 26 de maig de 1991.

L’any 2003 es va presentar a la reelecció i va guanyar, tot i que el PSC va perdre la majoria absoluta i va haver de pactar amb altres partits per formar govern. El juny de 2003 es constituïa el primer govern tripartit de Girona amb el PSC, ERC i ICV-EUA, circumstància que es va repetir la legislatura següent (2007-2011).

Míting central de campanya del PSC per les Eleccions Municipals de 2003, celebrat al Parc Central. 21/05/2003.

El 17 de desembre de 2010 Anna Pagans va anunciar que no repetiria com a alcaldable del PSC a les eleccions de 2011. Assegurava que ho feia per motius personals i que no havia rebut cap pressió per part de ningú. Argumentava que 20 anys de la seva vida dedicats a l’Ajuntament, primer com a regidora i després com a alcaldessa, era temps suficient, i que s’havia de donar pas a altres persones. Pia Bosch va ser designada per substituir-la, però va perdre les eleccions de 2011 davant del candidat de CiU Carles Puigdemont.

Ferrer, Josep. Celebració d'una cimera Hispanofrancesa a Girona amb l'assistència del president francès Jacques Chirac
i el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. 16/11/2016.

Després de deixar l’alcaldia, Anna Pagans va demanar retornar a la seva plaça com a professora d'institut de secundària, però finalment es va incorporar a l'Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, organisme creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona. Un any després es va jubilar.

Sabater Brunet, Joan. Signatura del conveni de col·laboració entre el SGDAP i la Corporació Catalana de Comunicació.
D’esquerra a dreta: Anna Pagans, Toni Muñoz, Joan Vall Clara i Joan Boadas. 20/05/2011.

No és el propòsit d’aquest article valorar el llegat polític d’Anna Pagans, però no volem deixar de valorar el seu llegat social, pel que representa el seu paper en la cursa cap a la plena igualtat entre homes i dones. Cal destacar que el consistori gironí està format actualment per l’alcaldessa, Marta Madrenas, 14 regidores i 12 regidors. Quan Anna Pagans va accedir al càrrec d’alcaldessa l’any 2002, hi havia 6 regidores i 19 regidors. L’any 1979 hi havia només dues regidores: Maria Engràcia Bosch Agustí i Maria Pilar Gisbert Montrós.