Amic Alsina

Anna Gironella.

El 23 de novembre de 2021 l’alcaldessa de Girona firmava l’acte d’acceptació del fons Francesc Alsina Parés, donat a l’Ajuntament de Girona per Fina Parés i Rigau, filla d’un cosí d’Alsina.

Francesc Alsina i Parés va néixer a Girona l’any 1902. Es diplomà com a tècnic constructor de ferrocarrils i carreteres l’any 1925. De l’any 1927 a 1932 va viure a Barcelona. A nivell professional també va fer tasques de comptable per a l’Exposició Internacional de 1929, per a Foment del Treball i per a la Junta directiva de l’Agrupación de Obligacionistas de los Ferrocarriles Andaluces, atès que fou accionista la Compañía de Ferrocarriles Andaluces i, a més, va presidir l’agrupació. Casat amb Teresa Reixach, el 1935 es trasllada definitivament a Girona. Va morir a Girona l’any 1992.

Retrat de Francesc Alsina i Parés, 1937

El fons documental Francesc Alsina Parés ingressat a l’Arxiu Municipal aplega la documentació personal i professional del productor. Està datada entre 1906 i 1977. Predomina la documentació textual; en menor mesura també hi ha plànols, documents impresos i fotografies. Consta, en total de tres capses d’arxiu i un rotlle de plànols de gran format.

D’una banda hi trobem documentació de tipus personal i familiar, com recordatoris de naixement i esqueles, notes escolars, rebuts, plànols i projectes arquitectònics, etc. Com a seguidor del mètode de Lionel Strongfort o Strongfortismo, inclou fullets i correspondència amb l’Institut Lionel Strongfort (1930-1933). En l’àmbit personal destaca especialment la correspondència rebuda pel seu amic Josep Gibert i Buch, arqueòleg, del qual s’han conservat 35 cartes datades entre 1927 i 1932.

Notes escolars de Francesc Alsina i Parés, 1916. Fullet sobre l’Strongfortismo, de Lionel Strongfort, 1930

D’altra banda hi trobem documentació vinculada a la seva professió com a tècnic constructor de ferrocarrils i carreteres. Predominen els documents referits a la Compañía de los Ferrocarriles Andaluces, de la qual n’era accionista, i especialment a l’Agrupació d’Obligacionistes dels Ferrocarrils Andalusos, que presidí. En aquest àmbit també hi hem inclòs els plànols de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929

Lletres i postals d’en Pep

Francesc Alsina fou íntim amic de l’arqueòleg gironí Josep Gibert i Buch, el qual, des dels diversos jaciments arqueològics on treballà, mantingué correspondència amb Alsina, que va guardar les cartes rebudes pel seu amic entre 1927 i 1932, en total 35, en una carpeta titulada Lletres i postals d’en Pep. Fina Parés i Rigau, filla d’un cosí germà d’Alsina, trobà, guardà i estudià aquesta correspondència. A partir d’aquestes cartes Rigau va interessar-se pel remitent, Josep Gibert, i va endinsar-se en la seva vida i en la seva tasca en l’Institut Català d’Arqueologia de la Mediterrània de Llevant. El 2021 l’Ajuntament de Girona n’ha publicat la biografia, de la qual n’és autora: Josep Gibert Buch, el becari de Francesc Cambó per a l’Institut Català d’Arqueologia de la Mediterrània de Llevant,

Porta del llibre de Fina Parés, Girona, 2021.

Retrat de Josep Gibert a la plaça de Sant Marc de Venècia.

Postal de Josep Gibert a Francesc Alsina, Venècia (Itàlia), 15 juliol 1931.

Josep Gibert i Buch va néixer a Girona el 1903 i va morir a Barcelona el 1975. L’any 1925 es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona. El 1928, des d’Egipte, escriu diversos articles per a La Publicitat i aviat és avalat per Pere Bosch i Gimpera que el proposa com a pensionat o becari per al projecte de Francesc Cambó de crear un Institut Català d’Arqueologia de la Mediterrània de Llevant. A redós d’aquest projecte Gibert va fer estades d’estudi a Alemanya, on es convertí en aprenent de l’arqueòleg Gabriel Welter i va participar en excavacions a Grècia i l’Àsia Menor. Però l’empresa de de Cambó no va fructificar i el 1932 Gibert tornà a Catalunya, on comença a treballar a la Junta de Museus fins l’any 1941. Després de la Guerra Civil Gibert fou apartat de les institucions museístiques catalanes i es dedicà a escriure i a col·laborar en diverses editorials. L’any 1946 publicà Girona. Petita història de les ciutat i de les tradicions i folklore, l’obra més destacada per la qual és conegut.

També després de la guerra Gibert, el 1944, va vendre part del seu fons documental, en concret la seva col·lecció de fotografies i postals de Girona, datades entre 1865 i 1924, a l’Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Barcelona. Part de la correspondència rebuda per Gibert, predominantment de tipus personal i també de família, fou preservada pels seus familiars i l’any 2000, el seu nebot Jordi Gibert i Gibert en feu donació a l’Ajuntament de Girona. L’any 2021 l’Arxiu Municipal de Girona ha catalogat aquest conjunt documental, format per 648 postals escrites entre 1901 i 1954.

Gibert escriu al seu amic Alsina -com se li sol adreçar- des d’Egipte, el País Basc francès, Grècia, Alemanya, Itàlia, Israel i Palestina, i també de més a prop, des de Sitges i Girona. A vegades se li dirigeix directament com a Quico. En paraules de Fina Rigau: “Els escrits de Gibert a Alsina són escrits d’amic, no pas de col·lega professional, i, en el seu conjunt, ofereixen una visió íntima i personal. Les inquietuds professionals de Gibert hi són ben presents. Deixen veure un Gibert preocupat per la seva imatge intel·lectual, el donat a l’exageració, el que segueix puntualment els esdeveniments de Catalunya (que anomena ‘la terra’), i el que no s’està de demostrar a l’amic el seu superior bagatge de coneixents. ‘Bohemi’, ‘catalanista’, ‘republicà’, ‘ateu’, són paraules que Josep Gibert fa servir un moment o altre, referint-se a ell mateix”.

Aquestes cartes doncs, com tantes d’altres, ens retraten directament un personatge, llegim els seus interessos i opinions, neguits i inquietuds. I, a través d’ell, també coneixem altres persones, projectes i institucions de l’època que visqué.