Bèsties, bolets, frares i soldats

Anna Gironella.

L’any 1941 l’Ajuntament de Girona va acordar contribuir econòmicament en la construcció de les noves casernes que l’Estat estava edificant a Girona, a la carretera Barcelona i facilitar la urbanització i pavimentació dels accessos al nou recinte militar. Com a compensació, la corporació municipal demanava la cessió de diversos immobles del Ram de Guerra, entre ells: la caserna d’artilleria anomenada general Mendoza i la caserna d’artilleria de Sant Francesc. Aquest acord no es va materialitzar fins la tardor de 1946, quan l’Ajuntament va adquirir els edificis esmentats, i encara calgué esperar a la dècada dels cinquanta perquè se’n firmessin les actes de cessió definitives.

1) Caserna del general Mendoza, instal·lada a l’edifici de l’antic Mercat del Bestiar. Al s’observa el convent de Sant Francesc de Paula,
conegut com els Mínims, adaptat també com a caserna militar, 1917-1936. Ajuntament de Girona. CRDI (Sebastià Martí)

El 1941, doncs, s’inaugura una llarga transformació que havia de canviar completament la fesomia de la riba oest de l’Onyar al sud del barri del Mercadal, en concret del solar que havia ocupat l’antic baluard de Sant Francesc i els seus voltants. És a dir, l’actual passeig del General Mendoza, on avui s’alcen el dos “bolets” i, entremig, la plaça Salvador Espriu. Una zona que havia estat ocupada pel convent de sant Francesc de Paula i la caserna del general Mendoza i on tradicionalment s’havia celebrat el mercat del bestiar.

2) El mercat del Bestiar. S'observa part del baluard i el campanar de l’antic convent de Sant Francesc, o dels Mínims,
adaptat com a caserna militar, 1910-1920. Ajuntament de Girona. CRDI (Impremta Franquet, ed.)

3) Plaça Calvet i Rubalcaba. A la dreta s’observen el Mercat Municipal i diverses parades; a l’esquerra les restes de la caserna
d’artilleria general Mendoza, antic mercat del bestiar, 1966. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)

Però, d’on surten aquest dos “bolets”?

La configuració actual d’aquesta zona es deu en bona part al Plan Parcial Centro Comercial, conegut com el Pla Perpinyà, atès que fou concebut per l’arquitecte Antoni Perpinyà, i aprovat l’any 1965. El pla havia de servir per urbanitzar la zona compresa entre l’Onyar, el carrer Joan Maragall, la Gran Via Jaume I i el carrer Ultònia; preveia deu torres, cinc de setze plantes i cinc de deu, comunicades entre elles a través de dues galeries comercials. Era un pla ambiciós que s’adequava plenament a la voluntat de les autoritats franquistes dels anys seixanta de convertir la ciutat en la Gran Gerona i que, a més, resultava clarament avantatjós per als grups especuladors. L’oposició popular, les impugnacions, els canvis normatius i l’arribada de la democràcia municipal, varen aconseguir frenar aquest projecte, del qual només se’n van arribar a construir tres blocs, entre ells els dos “bolets.”

4) Plànol del Pla parcial d’ordenació Centre Comercial de Girona, 1964-1965. AMGi. Fons Ajuntament de Girona.

El gratacels de plaça Catalunya s’aixecà sobre l’antiga caserna d’artilleria de Sant Francesc, que fou enderrocada després d’haver estat cedida definitivament a la ciutat l’any 1959. Anteriorment, fins l’any 1835, l’edifici havia estat el convent de Sant Francesc de Paula o dels mínims. El convent fou fundat l’any 1611, quan els frares obtingueren la llicència de fundació i compraren unes cases a la plaça d’en Vila. Aquestes cases, contigües a la capella de Santa Magdalena, havien pertangut al bordell de la ciutat des de l'any 1601.

5) El convent de Sant Francesc de Paula, o dels Mínims, i la palanca de l'Areny. A l’esquerra, paral·lel al riu, el passeig
General Mendoza ple de carruatges, 1905-1911. Ajuntament de Girona. CRDI Ajuntament de Girona. CRDI (A.T.V., ed.)

Fra Gaspar Roig i Jalpí, que visqué al convent fins l'any 1663 i fou autor del Resumen Historial de las Grandezas y Antigüedades de la ciudad de Gerona (1678), explicava que fou construït allí per salvar animes i donar santedat al lloc "donde tenía su trono, y sitial, la infame, y deshonestíssima Venus; la torpeza, la lascivia, en que tantos se perdieron, y se estavan perdiendo, se hizo un convento de religiosos, donde es Dios alabado, y glorificado, muchos se han salvado, salvan, y se salvarán por la misericordia divina, y obras de religión que se exercitan". També oferia una acurada descripció del recinte i la seva situació: “Gozamos de la vista del río, de la campaña, y de la ciudad, y podemos decir sin duda, que tenemos el mejor puesto del Mercadal, porque baxo de nuestras celdas passa el camino real, y cerca de nuestra iglesia está la puerta principal desta parte de la ciudad". Assenyalava també que el claustre encara estava en construcció: "sólo hay una parte hecha (...). Será espacioso, y bello quando esté acabado, porque ay seys arcos en cada parte (...). Tendría ya su perfección, si no huvieran sobrevenido estas fieras calamidades de la guerra".

De fet, a final del segle XVII, a causa de la invasió francesa de la ciutat, el convent fou requisat i reconvertit temporalment en caserna de cavalleria. L’any 1835, arran de les lleis desamortitzadores, els frares abandonaren definitivament el convent i l’edifici passà a mans militars el 1836. L’exèrcit el transformà en una caserna d’artilleria i altres dependències i magatzems militars fins que fou desocupat i cedit a la ciutat a mitjan segle XX. El 1961 fou enderrocat.

6) Imatge posterior de la caserna de Sant Francesc, que ocupava l’edifici de l’antic convent de Sant Francesc de Paula,
els Mínims, 1940-1950. Ajuntament de Girona. CRDI (Salvador Crescenti Miró)

El gratacels del carrer Ultònia s’alçà també sobre una altra caserna d’artilleria, en aquest cas la caserna del general Mendoza, militar destacat a Girona durant els setges de la Guerra del Francès. Aquestes casernes ocupaven un edifici que havia estat inicialment pensat com a mercat del bestiar: fou projectat el 1910 per l’arquitecte municipal Martí Sureda i Vila i construït el 1912. Es tractava d’un edifici triangular, de planta baixa, que havia d’albergar el tradicional mercat del bestiar, que se celebrava els dissabtes a l’Areny de l’Onyar, lloc que es considerava inadequat i per això es volgué traslladar als entorns del baluard de Sant Francesc. No obstant, cinc anys després l’Ajuntament va haver de cedir l’edifici a l’exèrcit que necessitava allotjar un nou batalló d’artilleria a la ciutat. El mateix Martí Sureda fou l’encarregat d’elaborar el Proyecto de transformación de la plaza mercado de ganados en cuartel de artilleria (1918), que afegia un pis i noves distribucions a la primera construcció. Fruit també de la voluntat de l’Exèrcit de concentrar les casernes militars a la carretera Barcelona, aquest quarter fou progressivament abandonat. Fou cedit definitivament a la ciutat el desembre de 1956 i enderrocat l’any 1966.

7) Projecte de mercat per a bestiar boví, detall de la façana, 1910. Martí Sureda i Vila, arquitecte municipal.
AMGi, Fons Ajuntament de Girona, Planejament urbanístic.

8) Projecte de transformació del mercat del bestiar en caserna d’artilleria, 1918. Martí Sureda i Vila, arquitecte municipal.
AMGi, Fons Ajuntament de Girona, Construcció i manteniment d’equipaments municipals.

9) Projecte de mercat per a bestiar boví, plànol de situació, 1910. Martí Sureda i Vila, arquitecte municipal.
AMGi, Fons Ajuntament de Girona, Construcció i manteniment d’equipaments municipals.

10) La caserna d'artilleria General Mendoza amb el monument de l'Exèrcit als Herois dels Setges de Girona,
més conegut com El Lleó, 1920-1930. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)

11) El pont de l'alferes Huarte sobre el riu Onyar. A l'altre costat de pont s'observa la caserna de Sant Francesc, antic convent dels Mínims,
enderrocat el 1961, i les obres del nou mercat municipal, 1941-1942. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Jou Parés)