Televisió de Girona, 35 anys d’emissions
Pau Saavedra.
Televisió de Girona va emetre per primera vegada el 26 d’octubre de 1986, ara fa 35 anys, i ho va continuar fent durant els dies posteriors, fins al 2 de novembre, és a dir, durant una setmana. Els responsables de la iniciativa s’havien plantejat aquelles primeres emissions com un test de proves que els havia de servir per comprovar la viabilitat d’un projecte ambiciós: crear una nova televisió capaç d’emetre continguts locals per a la ciutat de Girona i el seu entorn més proper. El projecte sorgia de l’associació cultural Kinema Grup, dedicada al món del cinema i el vídeo, de la qual en formava part Joan Roura, un dels principals impulsors de la nova televisió.
La creació de Televisió de Girona no va ser un fet aïllat, ben al contrari, ja que cal emmarcar-lo en un context en què s’estaven duent a terme molts projectes similars arreu del país. L’eclosió del fenomen de les televisions locals responia a diferents factors que no entrarem a analitzar en profunditat, però que tenien a veure amb la voluntat de determinats col·lectius d’exercir la seva llibertat d’expressió després dels anys de la dictadura, i de fer-ho en la llengua pròpia, el català, que fins pocs anys abans havia estat exclòs dels mitjans de comunicació. Però aquest fenomen també s’explica per factors tecnològics, com és l’acostament de la tecnologia del vídeo als àmbits no estrictament professionals, és a dir, l’aparició en el mercat de dispositius de captació, edició i transmissió de la imatge i del so molt més assequibles que aquells que utilitzaven les gran cadenes de televisió.
Tornant a aquelles primeres emissions, els telespectadors van poder gaudir d’una programació genuïnament gironina i força variada, que incloïa documentals, entrevistes, reportatges, videoclips, un espai d’humor i un informatiu centrat a cobrir els principals esdeveniments de la ciutat durant una setmana marcada per la celebració de les Fires i festes de Sant Narcís. L’informatiu era l’únic espai emès en directe, ja que la resta eren programes gravats que havien estat preparant els membres de Kinema Grup els mesos anteriors. La programació ocupava una franja horària que anava de les sis o les set de la tarda fins a la vora de la mitjanit i es podia veure sintonitzant el televisor al canal 44 de la UHF.
Com hem dit, entre la programació hi havia un programa informatiu que s’emetia en directe. Es titulava Redacció oberta i comptava amb professionals d’altres mitjans de comunicació com els periodistes Xavier Martí, Dolors Domènec o Antoni F. Sandoval. També hi havia programes d’entrevistes com Marta Llach i la seva gent fantàstica, en el qual s’entrevistava a persones famoses, o Fires 86 i Gironines on els convidats eren persones no tan conegudes però vinculades a la ciutat. També es van passar documentals que havien estat enregistrats mesos abans, com Catalans a l’extermini, que conté declaracions de catalans que van estar als camps de concentració nazis, o Les veus del silenci, sobre els indigents que dormien als carrers de Girona. Altres espais que formaven part d’aquesta graella eren Va de clip, un programa de viodeclips musicals, El plat a taula, un divulgatiu de receptes de cuina, o Play-rec, dedicat a les creacions en vídeo. A part de l’informatiu, el programa considerat “estrella” era Més val plorar de riure, que consistia en un seguit d’esquetxos humorístics protagonitzats per en Max Siso, el personatge interpretat per Narcís Vila.
L’estrena de la televisió durant
aquells dies de Fires va ser sonada. Malgrat que bona part dels gironins no van
poder veure-la per problemes tècnics en la recepció del senyal, un repàs a la
premsa d’aquells dies ens permet constatar la repercussió mediàtica que va
tenir. Un exemple el trobem a l’article Fitzcarraldo i la televisió de Girona escrit per
l’historiador i crític de cinema Àngel Quintana, on comparava la idea de fer
una televisió a Girona amb la bogeria que va empènyer Fitzcarraldo (l’excèntric
personatge interpretat per Klaus Kinski a la pel·lícula homònima de Werner
Herzog) a pretendre construir un gran teatre d'òpera en plena selva amazònica.
Malgrat que aquesta comparació ens pugui semblar avui dia una exageració,
posava de manifest la magnitud de l’empresa que s’havien proposat els
responsables de Kinema Grup.
Un dia abans de l’estrena, la premsa recollia les paraules d’un portaveu de Kinema Grup que qualificava l’emissió de TVGi com “la màxima atracció de les Fires d’enguany”. Certament, s’havia generat molta expectació i prova d’això és que hi ha més d’una trentena de referències a la premsa relacionades amb les emissions de Televisió de Girona d’aquell 1986, les quals es poden consultar fent servir el servei de premsa digitalitzada de la web del SGDAP.
El pressupost per aquella setmana
d’emissions era de 800.000 pessetes, tot i que si es sumava tota la
infraestructura necessària, la xifra ascendia fins als 8 milions de pessetes. Aquesta
forta inversió responia al fet que els membres de Kinema Grup no volien
quedar-se només amb aquella experiència, sinó que pretenien posar en marxa una
emissora estable. Després de dos anys de treballar-hi intensament, finament ho
van aconseguir. El cap d’any de 1988 reprenien les emissions i posaven en marxa
una programació de dues hores a la setmana amb l’objectiu d’anar-la augmentant
gradualment. L’alegria, però, no va durar gaire, i a finals de febrer l’emissora
es veié obligada a suspendre la seva activitat a causa d'una resolució de la
Direcció General de Telecomunicacions que considerava il·legal l’ús de la
freqüència radioelèctrica utilitzada. No va ser fins al 8 de desembre d’aquell
mateix any que Televisió de Girona va tornar a posar-se en funcionament i,
aquest cop sí, va poder mantenir de forma continuada la seva activitat fins a
dia d’avui.
El 2 d’abril de 2001, Televisió de Girona va arribar a un acord amb l’Ajuntament per la cessió del seu fons documental audiovisual al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI). El conveni establia, entre d’altres qüestions, que el CRDI es feia càrrec de la gestió arxivística del fons per tal de posar-lo a disposició de la ciutadania i del públic en general. Des de llavors, s’ha dut a terme un intens treball de digitalització i catalogació dels documents que ha permès que, a dia d'avui, tota la programació de TVGi, inclosa aquella primera setmana d’emissions, estigui ben conservada i sigui accessible online a través del web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada