Fina Navarrete.
La ciutat de Girona, per la seva complexa configuració hidrogràfica, és una de les àrees de Catalunya on històricament el risc d’inundacions ha tingut una incidència més negativa. Tot i això, la ciutat dels quatre rius ha aprés a conviure amb aquest risc recurrent, i encara ben present a l’actualitat, malgrat la desmemoria col·lectiva d’aquells que no ho han viscut en primera persona.
El primer episodi d’inundacions del qual tenim constància en documents data de 1193. Hi ha documentat prop de 150 episodis més, de diversa intensitat i amb afectacions en diferents àrees de la ciutat, però sempre amb importants pèrdues econòmiques, i en alguns casos, fins i tot víctimes humanes.
Les darreres grans inundacions de la ciutat de Girona van tenir lloc els dies 12 i 13 d’octubre de 1970. Des d’aleshores, i de forma periòdica, diferents episodis de menys intensitat han fet evident el risc de viure entre rius. Com la del 20 de setembre de 1971, avui fa 50 anys, quan es va produir una nova inundació provocada per un temporal de llevant. Des de les 7 del matí, i durant més de dues hores, van caure més de 100 litres per m2 que van afectar les vies de comunicació i els serveis públics i van inundar zones agrícoles i industrials, tant a la ciutat de Girona com a la resta de la província, principalment a Figueres i a l’Alt Empordà.
Zona inundada al barri de Sant Narcís de Girona. 20 de setembre de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
L’endemà el diari Los Sitios obria amb el titular “Tromba de agua sobre Gerona”. En pàgines interiors detallava els danys que el temporal havia provocat al llarg de la província i ho il·lustrava amb dues fotografies de Narcís Sans. S’informava detalladament de les carreteres tallades, dels danys a la via del ferrocarril provocats pels despreniments i l’afectació als serveis de llum, aigua i telèfon, que havia quedat interromput entre Barcelona i Girona per l’esfondrament d’un pont, i havia deixat diferents poblacions incomunicades. També s’informava que el governador civil s’havia desplaçat a les zones més afectades i l’endemà tenia previst un vol en helicòpter per poder avaluar els danys.
Los Sitios, 21 de setembre de 1971
A la ciutat de Girona les zones afectades van ser el carrer del Carme, el barri de Sant Narcís perquè el riu Güell es va desbordar al pla de Santa Eugènia, i l’entorn del carrer de la Barca, on el riu Galligants va sortir de mare tot trencant un mur de contenció que hi havia als marges del riu.
Casa enmig de les aigües a la zona de Domeny, a Girona. 20 de setembre de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Nivell de l’aigua a l’encreuament del carrer de la Creu i la carretera Barcelona. 20 de setembre de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Tasques de neteja al carrer del Carme. 22 de setembre de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Afortunadament en el cas del riu Ter, la construcció a mitjan anys seixanta del sistema d’embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral en va evitar el desbordament, que hauria provocat danys majors. En la memòria quedaven els episodis de 1962 i el més recent, el 12 d’octubre de 1970, just un any abans, on les afectacions van ser molt importants: valoracions posteriors parlaven de 2.000 damnificats i pèrdues per valor de 500 milions de pessetes (3.000.000 €), que van afectar principalment la indústria i el comerç, però també els serveis públics i van provocar importants desperfectes en habitatges, vies de comunicació i vehicles.
Davant d’aquests fets, a finals d’aquell any el Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (MOPU) va ordenar l’elaboració d’una sèrie d’estudis i projectes d’obres hidràuliques per intentar pal·liar el recurrent desbordament dels rius de la ciutat.
El 10 de març de 1971 a la Cambra de Comerç de Girona l’enginyer i comissari en cap d’Aigües del Pirineu Oriental, Josep Maria Llansó de Vinyals va presentar un pla especial hidràulic de protecció de la ciutat. L’acompanyaven les principals autoritats de la ciutat: el governador civil, Victorino Anguera Sansó, el president de la Diputació de Girona, Pere Ordis Llach, i l'alcalde de la ciutat, Josep Bonet Cuffí. Davant un auditori format per diferents tècnics i representants dels mitjans de comunicació, l’enginyer va detallar les mesures que calia prendre per evitar un nou desastre. Algunes solucions proposades, com la construcció d’una presa de laminació del riu Onyar a la zona de la Creueta, no van prosperar, però la majoria de les propostes es van executar abans de 1973.
L’enginyer Josep Maria Llansó de Vinyals presentant el pla especial hidràulic a la Cambra de Comerç de Girona. 10 de març de 1971.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Presentació del pla especial hidràulic a la Cambra de Comerç de Girona. 10 de març de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Entre les obres executades, cal destacar en primer lloc el dragat i neteja de l’Onyar des de la plaça Catalunya fins a l’aiguabarreig amb el Ter. Entre novembre de 1970 i finals de 1971 es va portar a terme el projecte de rebaixament del llit de l’Onyar, que es va recobrir amb formigó en alguns punts. Els antics murs van ser substituïts per murs d’enllerament des del pont de Lorenzana fins al pont de Pedra. També es va rebaixar un metre la llera del riu Onyar al sector de la plaça Catalunya per solucionar l’estrangulament que el riu patia en aquest sector arran de la construcció de la plataforma sobre el riu a mitjans dels anys 60. Finalment es va transvasar el riu Güell a la riera Marroc com ja s’havia fet amb el curs del Güell, desviat entre 1964 i 1968 directament al Ter enlloc de l’Onyar.
Obres de canalització del riu Onyar al tram comprès entre el pont de Lorenzana i el pont de l'alferes Huarte. Girona. 6 de març de 1971.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Obres de canalització i aprofundiment del riu Onyar al tram comprés entre el pont d'en Gómez i el pont de les peixateries Velles. 1970.
Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)
Tasques de recobriment amb formigó del riu Onyar a l’altura del pont de l’alferes Huarte. 1 de desembre de 1970.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Obres de desviament del riu Güell. 1965 ca. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Com comentàvem, una de les zones més afectades pels aiguats de 1970 van ser els habitatges del barri de Sant Narcís, un cas paradoxal tant pel lloc on es troba emplaçat com per la circumstància que van motivar-ne la construcció. Per entendre-ho cal remuntar-se a les inundacions dels dies 17 i 18 d’octubre de l’any 1940, els aiguats de Sant Lluc, que van causar importants pèrdues, milers de damnificats i la destrucció de nombrosos habitatges. Aquesta nova adversitat agreujava el ja històric dèficit d’habitatge que patia Girona i que s’havia intensificat amb la Guerra Civil i posteriorment amb les diferents onades de nouvinguts amb la necessitat urgent de trobar un lloc on viure a un preu assequible. En resposta, el Ministeri de la Governació de l’Estat espanyol va crea organismes públics com l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) i l’Obra Sindical del Hogar (OSH) i va oferir en el BOE de l’1 de novembre de 1940 crèdits a llarg termini i amb baixa taxa d’interès per donar resposta als damnificats per les inundacions.
A Girona l’Estat va construir els habitatges del barri de Sant Narcís en un espai tradicionalment exposat a les avingudes del riu Güell i el Ter. Per solucionar la manca d’habitatges provocada per, entre altres raons, una inundació, es va construir a la riba dreta del riu Güell, una zona que havia estat afectada pels aiguats tant sols un any abans. Tampoc es va prendre cap tipus de mesura per pal·liar els efectes futurs del desbordament del riu i com era previsible, en inundacions posteriors, molt especialment la de 1962, el barri de Sant Narcís va ser una de les àrees més afectades de la ciutat.
Vista aèria del barri de San Narcís. A la part superior s'observa el traçat del riu Güell. 1955 ca. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)
El mateix va passar amb l’expansió del nucli urbà de Santa Eugènia de Ter, que va créixer de forma intensa i desordenada. Els dos blocs de pisos promoguts pel patronat d’habitatges Felip Rinaldi i, a partir de 1967, els blocs de Can Gibert del Pla, van ser construïts en els terrenys més exposats a les avingudes del Ter, el Güell i la riera Maçana. Cal recordar que en aquesta zona l’aiguat de l’any 1940 va inundar camps i hortes, i va arribar a assolir els 2 metres en alguns punts, però les masies del pla i el petit nucli urbà de Santa Eugènia amb prou feines es van veure afectats perquè es trobaven lluny de la zona inundable.
Inundació a la zona de Santa Eugènia de Ter, a l’altura dels pisos del patronat Felip Rinaldi i els blocs de Can Gibert del Pla. 20 de setembre de 1971.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Cabal del riu Güell a l’altura dels blocs de pisos de Can Gibert del Pla. 20 de setembre de 1971. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)
Es considera que les darreres grans inundacions de la ciutat de Girona van ser les de 1970. Des d’aleshores, s’han produït diferents episodis concrets, el darrer dels quals el temporal Glòria que va afectar tota la província el gener de 2020, però amb unes afectacions lluny dels gravíssims efectes de dècades i segles anteriors. Malgrat els avenços en la gestió del risc d’inundació, no es pot descartar que Girona torni a patir un altre gran episodi d’inundacions fruit dels efectes del canvi climàtic que ja apunten una intensificació de les inundacions a tota la Mediterrània.
Per saber-ne més:
La tragèdia de l’aigua. Reportatge d’Antoni Varés sobre les inundacions del dia 18 d’octubre de 1940 a la ciutat de Girona i dels desperfectes ocasionats.
Girona. Inundació 12 octubre 1962. Reportatge de Jordi Bosch sobre les inundacions a la ciutat de Girona de l'octubre de 1962.
Girona. Inundació 1963. Reportatge d’Antoni Varés sobre les inundacions a la ciutat de Girona de l’any 1963.
Inundacions a Girona 1970. Pel·lícula filmada per Raimon Ribas Mora sobre les conseqüències de les inundacions de 1970 a Girona.
Girona, aigua i foc. Reportatge realitzat per Joan Roura (Kinema Grup) dels aiguats de l'any 1970.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada