Carles Rahola: 25 anys a l’Arxiu Municipal
Joan Boadas.
Poques hores abans de ser afusellat, el 15 de març de 1939, Carles Rahola escrivia, en un petit bloc de paper, unes notes adreçades a la seva família. Tot i la terrible situació en la que vivia a la presó de Girona, en una d’aquells textos els deia: “Guardeu els Epistolaris: de Maragall, Albert –les seves lletres són a Figueres- etc. Hi ha cartes d’un gran interès literari: Les de Maragall ja varen ser reproduïdes: però tenen molt de valor com a autògrafs”. I, encara, en un full solt, els recordava: “(...) conserveu els meus escrits”[1]
En comptades ocasions trobaríem un grau d’acompliment tan rigorós de la darrera voluntat d’una persona. La família, especialment la seva muller Rosa Auguet i Farró, i els seus fills Ferran, Maria i de manera especial Carolina, que continuà vivint a la casa familiar juntament amb el seu marit Emili Ros i Giralt, varen mantenir pràcticament intacte el despatx on treballava el periodista, historiador i escriptor i tingueren cura permanent del seu llegat documental.
Ara fa justament 25 anys, el 9 d’agost de 1996, Maria i Carolina Rahola signaven, conjuntament amb l’alcalde de la ciutat Joaquim Nadal, el conveni de lliurament del fons documental de Carles Rahola amb destinació a l’Arxiu Municipal. Durant més de cinquanta-set anys, la correspondència a la que al·ludia l’escriptor abans del seu afusellament, la documentació d’àmbit personal i familiar, estudis, notes, material imprès, fotografies, etc., es va mantenir en el mateix despatx on l’autor del Breviari de ciutadania va escriure totes les seves obres. La documentació, ja definitivament catalogada, és accessible en aquest enllaç: https://www.girona.cat/sgdap/fitxes_fons/rahola_llorens.php
Escassament dos anys després d’haver ingressat el fons, el Servei Municipal de Publicacions, conjuntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat publicaven, de la mà de Narcís-Jordi Aragó i Josep Clara, el volum Els epistolaris de Carles Rahola. Antologia de cartes de cent corresponsals (1901-1939). L’aplec esdevenia una breu mostra, tot i que dels corresponsals més rellevants, de les 5.893 cartes de més de 900 remitents diferents.
Les netes i els nets de Rahola, però, encara van prendre una altra decisió de gran rellevància. Lliurar a la ciutat, amb destinació al Museu d’Història de Girona, el despatx complet que el seu avi havia utilitzat fins abans del seu assassinat. Avui, es pot visitar a l’esmentat museu i esdevé un homenatge permanent de la ciutat, tant a Carles Rahola com a totes aquelles persones que varen ser afusellades pel règim feixista encapçalat pel dictador Franco.
[1] Rahola i Llorenç, Carles: Papers
de presó i fulls solts. Girona, Ajuntament, 1989, 40 p.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada