Dels fusells a les guitarres

7/19/2021

Pau Saavedra.

El 19 de juliol de 1996 una màquina retroexcavadora equipada amb un martell hidràulic iniciava la demolició de l’edifici de la caixa de reclutes, el primer pas per a la transformació de l’espai que ocupaven les antigues casernes militars de Girona, una superfície d’uns 160.000 m² situada entre els carrers Barcelona, Emili Grahit, Migdia i Saragossa. El resultat més destacat d’aquesta important reforma urbanística seria la creació del Parc del Migdia, el qual s’obrí als ciutadans per trams durant el mes de juny de 1999 i en poc temps es convertí en un dels espais verds més freqüentats de la ciutat.

Quim Roser / Diari de Girona. Enderroc de les antigues casernes. Juliol 1996

Les casernes es van començar a edificar l’any 1942 i les obres de construcció es van allargar fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat. Segons Enric Mirambell [1], les instal·lacions permetien allotjar deu mil homes, i progressivament s’hi van anar traslladant les unitats d’infanteria i artilleria, i equipaments com ara l’Hospital Militar o el Govern Militar, fet que va permetre alliberar altres edificis ocupats per l’exèrcit, com el convent de Sant Domènec o el de la Mercè. L’any 1985 el ministre de Defensa, Narcís Serra, va signar la cessió de les casernes a l’Ajuntament de Girona i ben aviat es van començar a estudiar les possibilitats urbanístiques d’aquest espai.

Narcís Sans Prats. Acte de comiat de soldats al pati de la Caserna Álvarez de Castro. 01/11/1975

Joan Comalat Vila / El Punt. Signatura del conveni de la cessió de les casernes. 29/10/1985

Però entre l’abandonament dels militars i l’arribada de les màquines de demolició l’indret no va romandre en silenci, ben al contrari, ja que les casernes es van convertir, com diu Xavier Castillón, “en l’escenari del pop i el rock en directe a la ciutat de Girona” [2]. Durant cinc anys, entre 1988 i 1992, van actuar a les casernes els principals grups musicals del moment i es van sentir alguns dels primers temes del que més endavant s’etiquetaria com a rock català.

Pep Iglésias Trias / Diari de Girona. Concert dels Pets, Sangtraït, Umpah-Pah, Barri Baix i Karda Fàstic. 03/04/1992

En la seva sèrie d’articles titulats “Aquelles casernes” el perodista Xavier Castillón fa un repàs dels principals grups que van actuar en aquest recinte [3] [4] [5]. El primer a fer-ho va ser El último de la fila, el 15 de juliol de 1988, que presentava el seu disc Como la cabeza al sombrero. El van succeir Los Rebeldes (22 de juliol), Loquillo y Los Trogloditas (28 de juliol) i Duncan Dhu (13 d’agost). El mateix any per Fires hi van actuar Siniestro Total (29 d’octubre), La Frontera (31 d’octubre) i Los Toreros Muertos (4 de novembre). De l’any següent (1989) va destacar un altre concert de Loquillo y Los Trogloditas (20 de juny) que va tenir com a teloners als gironins Sopa de Cabra i va reunir entre 15 i 20 mil persones segons les fonts. Aquell mateix estiu Mecano va protagonitzar un altre concert massiu, en aquest cas envoltat de polèmica, ja que dues mil persones es van quedar fora tot i haver comprat l’entrada.

Dani Duch Dausà / Diari de Girona. Concert de Loquillo y los Trogloditas a les casernes. 20/06/1989

Núria Santiago Egea / El Punt. Concert de Mecano a les casernes. 07/07/1989

Les casernes també van ser l’escenari on es van donar a conèixer molts grups de les comarques gironines. Als ja esmentats Sopa de Cabra hi podem afegir grups com Kitsch, Isis, Sui Generis, Barri Baix, Sangtraït, Parriana o Umpah-Pah, entre altres. Un dels últims concerts va tenir lloc el 30 de maig de 1992 amb els grups Código Neurótico, Kitsch i Cicatriz que van aplegar 1.500 persones. El concert tenia una finalitat benèfica: recaptar diners per a la població nicaragüenca de Quilalí. La crònica del diari El Punt [6] relata que finalitzat el concert hi va haver aldarulls i enfrontaments entre el públic i la policia municipal.

Marisa Morillo / Diari de Girona. Concert d’Umpah-Pah a les casernes. Desembre de 1991

El 9 de juliol de 1992 hi va actuar el grup vallisoletà Celtas Cortos i uns dies després es va suspendre el concert que s’havia programat per al mes de setembre amb la mítica banda de rock Ramones, a causa d’una fractura al braç del baixista Dee Dee Ramone i d’un problema de laringitis aguda del cantant Joey Ramone. També es va haver de suspendre el concert que havia d’oferir Lax’n’Busto el 26 de setembre, en aquest cas degut a les inclemències meteorològiques.

Pocs dies abans, l’Ajuntament ja havia anunciat que no programaria cap concert a les casernes durant les Fires de Sant Narcís, amb l’argument que l’espai no reunia les condicions adequades i que era preferible celebrar aquest tipus d’esdeveniments en un lloc cobert com el Palau Firal, tot esperant que l’any següent es poguessin fer al nou pavelló de Fontajau que en aquells moments s’estava construint.