Més trens de via estreta: la línia de Girona a Flaçà, camí de Palamós

Fina Navarrete.

El 26 de juny de 1921 es va inaugurar la línia de tren que unia Girona i Flaçà. El recorregut s’afegia al ferrocarril que des del 23 de març de 1887 connectava Flaçà amb Palamós; era el primer carrilet que circulava a comarques gironines i constituïa l’anomenat Tramvia del Baix Empordà, projectat el 1884. El 1928 la línia es completà amb un segon ramal que des del Pont Major anava fins a Banyoles i que era conegut com el Tren Petit o el Tren Pinxo de Banyoles. El 29 de febrer de 1956 el tren feu el seu darrer viatge.

1944, AMGi. Fons Ajuntament de Girona (Obres d’infraestructura i serveis)
Pas del tren a Pedret, 1937, Ajuntament de Girona. CRDI (Francesc Riuró Llapart)

El ferrocarril Palamós-Girona-Banyoles era un tren amb motor a vapor que circulava sobre una via de 0,75 m. d’amplada construïda sobre la carretera i que, en la majoria del seu traçat, compartia la calçada amb la resta de vehicles. El tren havia de facilitar el transport de mercaderies, especialment de la producció surera de les comarques gironines, fins al mar, en aquest cas fins a Palamós. Oportunament el primer tram que s’havia construït era el que connectava aquesta vila costanera amb Flaçà, és a dir enllaçava amb la línia del ferrocarril de Barcelona a França.

Locomotora de la línia Banyoles-Girona-Palamós a l’estació de Palafrugell, 1920-1930.
Ajuntament de Girona. CRDI (Eurofer Amics del Ferrocarril, ed.)

Barri de Sant Pere, a l’esquerra l’estació de Pedret, 1930-1940.
Ajuntament de Girona. CRDI (Foto Lux)

L’estació del tren, a Girona, estava situada al barri de Pedret, a tocar de la porta de França. Durant la dècada de 1920 la línia va viure la seva màxima esplendor, però a partir de l’any 1931 l’empresa que la gestionava va entrar en crisi. El 7 de març de 1938 es produí un greu accident a l’alçada del Pont Major, on un comboi de passatgers va xocar amb un camió carregat de gasolina que es va incendiar i va cremar el tren i algunes cases properes a la via, a més de provocar diverses víctimes mortals.

Proposta de tranvia de Girona a Banyoles i ramal a Flaçà, 1910-1920. AMGi.
Fons Ajuntament de Girona (Obres d’infraestructura i serveis)

Estació del ferrocarril al barri de Pedret. Girona, 1950-1956.
Ajuntament de Girona. CRDI (Salvador Crescenti Miró)

Després de la Guerra Civil la crisi de la línia s’agreujà: durant el conflicte havia estat requisada per les autoritats militars i algunes de les seves estacions, com les de Palamós i la Bisbal d’Empordà, foren completament destruïdes pels bombardejos. Als anys 1940 es reprengué la circulació dels trens, però les autoritats estatals la consideraren una línia obsoleta i sense interès i finalment el consell de ministres de 23 de desembre de 1955 en decretà la seva clausura definitiva, que es feu efectiva l’any següent.

Pas del tren a Pont Major, 1947. Ajuntament de Girona. CRDI (Martí Massafont Costals)

Aquesta era una de les tres línies que, juntament amb les de Girona-Olot i Girona-Sant Feliu de Guíxols, connectaven la capital de província amb el territori de forma modesta però eficaç. Aquesta xarxa de ferrocarrils de via estreta que havia estat establerta a les dues darreres dècades del segle XIX, gràcies a diferents iniciatives privades, no va poder arribar a final de la dècada del 1960 com a conseqüència dels interessos de la indústria automobilística.

El 10 d’abril del 1969, va realitzar el darrer trajecte des de Sant Feliu el tren que havia fumejat des del 27 de juny del 1892. Aquell dia, quan arribà a Girona, la premsa local no se’n feu massa ressò; no en va aquella era una iniciativa promoguda i impulsada pels industrial suro-tapers guixolencs, i de manera significativa per Joan Casas i Enric Heriz, que acabà tenint un cost de tres milions de pessetes. Durant els primers anys d’entrada del servei, el suro, que arribava a Girona en planxa des d’Andalusia o d’Extremadura (representava el 40 % del total de les mercaderies transportades), es distribuïa gràcies al tren a Cassà, Llagostera i Sant Feliu. Un cop manufacturat, els taps es reexpedien pel mateix mitjà de transport.

El tren d’Olot, que també va fer el darrer viatge el 1969, va tenir uns inicis lents, complicats i per fases: 1895, de Salt a Amer; 1898, de Salt a Girona; el 1900 arribà a les Planes d’Hostoles i el 1902 a Sant Feliu de Pallerols. Finalment, el 14 de novembre del 1911, la locomotora arribava a l’estació d’Olot: la construcció d’una vuitantena de ponts permetia fer els 55 km del trajecte. La línia fou suprimida el juliol de 1969.

1953. Ajuntament de Girona. AMGi (Fons Ferrocarril Olot-Girona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur

100 anys de cinema familiar

La passió pels segells de Julià Maroto Molleda