15 Anys de conferències a l'Arxiu Municipal de Girona - (AMGi)
Joan Boadas.
El maig del 2006, iniciàvem una nova oferta de divulgació que de manera genèrica vàrem denominar Conferències a l’AMGi. L’objectiu perseguit era elemental, però creiem que d’un important abast: revisar aquells temes vinculats al nostre passat, posar-los al dia, suggerir, en la mesura del possible, noves vies de recerca i nous enfocaments i presentar-los a la ciutadania de manera rigorosa, però assequible.
El format dels cicles que hem ofert (setze, comptant el que avui s’inicia) segueix, anualment, la mateixa estructura: sis conferències encarregades a persones especialistes en cadascuna de les matèries que es tracten de manera monogràfica y l’elaboració d’un text que de manera molt immediata a la finalització del cicle es publica des del Servei Municipal de Publicacions, en la doble modalitat de paper i en línia.
Una de les característiques de la nostra proposició és que en cadascun dels diferents aspectes abordats, la conferència inicial es destina als fons documentals que permeten la recerca. És evident que sense documents ens seria pràcticament impossible conèixer el nostre passat i, per aquest motiu, volem posar en evidència que, en bona mesura, allò que les posteriors dissertacions ens aportaran pouen directament de la documentació conservada als arxius i, en aquest cas, als arxius de Girona.
Els quinze volums publicats fins avui, han abordat àmbits que considerem molt rellevants del passat de la ciutat. En la primera convocatòria, el 2006, el tema era obligat, perquè vàrem voler commemorar l’aniversari de la Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939) i, tres anys més tard, el 2009, ens vàrem centrar en un dels períodes més sòrdids de la nostra contemporaneïtat: Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats.
En els dos anys anteriors, 2007 i 2008, ens havíem apropat a dues temàtiques que varen generar un interès molt considerable: Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX i, per commemorar-ne el bicentenari es va plantejar el cicle Girona i la Guerra del Francès (1808-1814), un dels episodis que encara segueix fascinant les gironines i els gironins.
Vam
començar la segona dècada d’aquest segle amb la proposta Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle XX
i, a partir d’aleshores els cicles s’han portat a terme abraçant el període de
dos anys: El govern de la ciutat: (I) de
la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII), i (II) de la Guerra del Francès a la fi del
franquisme. Els anys 2012 i 2013 els dedicàrem a conèixer com s’havia
construït la ciutat, de Kerunta a la
crisi baixmedieval i del segle XVI al
segle XXI. Els dos anys posteriors el focus es va centrar a tractar una
altra vinculació indestriable: Girona.
Aigua i ciutat.
La coincidència, el 2017, del vintè aniversari del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) ens va empènyer a valorar l’impacte i l’evolució que havia tingut l’aparició de la fotografia i organitzàrem el cicle Fotografiar Girona. Creació, tècnica i memòria. L’any 2019 ens vàrem centrar en l’estudi d’Elits, "burgesies" i classes mitjanes a la Girona contemporània, la segona part del qual tenim previst per a l’any 2022, mentre que enguany i l’any 2020 hem volgut exposar una de les temàtiques que més han contribuït a configurar l’urbanisme i la societat gironina: Girona. Catedrals, esglésies i convents. Del naixement de l'Església local a l'època moderna.
És cert que aquests quinze anys transcorreguts des que iniciàrem la proposta, han servit per repassar i actualitzar un nombre important d’assumptes vinculats al passat de la ciutat, però ens queden, encara, desenes de temes per tractar. L’excel·lent acollida que tenen les Conferències a l’AMGi és la millor garantia de continuïtat.
Trobareu més informació a: https://www.girona.cat/sgdap/cat/conferencies.php
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada