Petjades d'un artista: Guillem Soler i Gatvillaró a Girona

Anna Gironella.

D’entre els fons personals custodiats a l’Arxiu Municipal de Girona us volem proposar acostar-nos al de Guillem Soler i Gatvillaró, un artista que va néixer a Tarragona, va viure esporàdicament a Girona i va morir a Barcelona. En podríem dir un artista en majúscula, perquè era pintor professional, pianista vocacional i poeta i traductor ocasional.

Apunts biogràfics

Guillem Soler i Gatvillaró va néixer a Tarragona el 5 de maig de 1905, però va viure i treballar principalment a Barcelona, on va morir el 31 d’octubre de 1971. Al llarg de la seva vida també va residir puntualment a Girona, on l’any 1922 s’havia instal·lat la seva família i on va viure el pas d’estudiant a artista professional. Aquí va realitzar la seva primera exposició de pintures, entre el 25 de desembre de 1926 i el 7 de gener de 1927 al Saló de Descans del Teatre Municipal; i també hi feu alguns concerts, com a pianista, per exemple el març de 1929 a l’Ateneu de Girona. L’any 1932, quan es casà amb Assumpció Amor i Turmo, s’establí definitivament a Barcelona.

Imatge 1                                                                            Imatge 2

Les tècniques pictòriques que dominava eren el fresc, la pintura a l’oli, l’aquarel·la i el gravat. Encara que als anys 30 ja havia fet alguns treballs, també com a professor de dibuix, la seva carrera com a artista professional arrencà definitivament després de la Guerra Civil. A partir de 1939 va començar a rebre successius encàrrecs, majoritàriament per a pintar frescos en esglésies i capelles arreu de Catalunya; també per a decorar hotels, restaurants i altres locals comercials a Madrid o Valladolid, entre d’altres, o fer dibuixos per a publicacions de temàtica religiosa, encara que va il·lustrar els Contes Fantàstics d’Edgar Allan Poe o els Sonnets from the Portuguese d’Elisabeth Barrett Browning.

Guillem Soler a Girona

Una part significativa de l’activitat professional de Guillem Soler es realitzà també a comarques gironines: el 1940 havia pintat la capella del castell de Millàs, a Madremanya, però els contractes se succeïren especialment a partir de l’any 1942, quan instal·là un estudi a Palafrugell per a realitzar les pintures murals de l’església de Sant Martí. A aquest encàrrec el seguiren els treballs pictòrics en altres esglésies del Baix Empordà com Llafranc o Begur o la capella particular de la família Ventosa-Despujol d’Aiguablava. Entre 1946 i 1951 va treballar a Girona: va pintar els frescos de l’església de Santa Susanna del Mercadal (1946-1949), els de l’església de Sant Martí del Seminari (1948-1949) i els de la capella de Sant Cosme i Sant Damià de l’església del Carme (1951). També hi exposà en repetides ocasions: l’any 1945 a Palafrugell, juntament amb els pintors Lluís Medir i Josep Martinell, i l’any 1955 a Girona.

Imatge 3                                                                            Imatge 4

Com a home culte i artista polifacètic que era, va establir contacte i amistat amb nombrosos personatges del món artístic i cultural de l’època. Entre els remitents gironins de la seva nombrosa correspondència destaquen l’escriptor i periodista Josep Pla, el compositor Francesc Civil, el pintor i pianista Jaume Roca-Delpech o les poetesses Maria Assumpció Soler i Maria Castanyer.

Com treballava Guillem Soler?

El seu fons documental conté documentació de tipus personal, familiar i professional, també dels seus avant-passats i sobre exposicions i treballs pòstums que se li van dedicar, per això està datada entre 1860 i 2016. Entre aquests documents volem posar l’accent en aquells que fan referència a l’encàrrec i execució de les seves obres pictòriques i que permeten resseguir part del seu procés creatiu.

Així, per exemple, podem estudiar els motius que dugueren al responsable del Seminari Conciliar de Girona, mossèn Damià Estela, a encarregar-li les pintures de l’absis de l’església de Sant Martí del Seminari a través de la lectura de les cartes que aquest li adreçà entre 1946 i 1948. D’aquest projecte, a més, també se n’han conservat notes esparses sobre les dimensions del mur que havia de pintar.

Imatge 5

El 10 de juliol de 1947 el diari Los Sitios publicava com a notícia el trasllat a Girona de Guillem Soler, des de Palafrugell, per a començar a treballar al Seminari. Recollia també el projecte iconogràfic del pintor i oferia un breu repàs a la seva obra. Curiosament, tot i les lloances del cronista a la figura i pintura de Soler, al títol de la notícia li equivocava el nom: “El insigne artista S. Solés se ha trasladado a Gerona”.

Imatge 6                                                                            Imatge 7

El fons de Guillem Soler inclou també un destacat conjunt de fotografies, tant familiars com professionals. Sobresurten per exemple les plaques de vidre d’algunes de les seves obres pictòriques, entre les quals s’han conservat les fotografies dels frescos de l’església de Sant Martí del Seminari de Girona.

Imatge 8

Per saber-ne més:

• Ll. Brugués, A. Varés. “Guillem Soler, un artista polifacètic” a Revista de Girona, 276 (2013), p. 60-63.
• F. Soler, L.Cornejo, Ll. Brugués. Guillem Soler a Girona. Un artista versàtil entre el sacre i el profà. Girona, 2019 (Llibret de l’exposició organitzada pels Amics del Museu d’Art)

Imatges:

1. Retrat de Guillem Soler i Gatvillaró, 1927. Ajuntament de Girona. CRDI (Fotografia Unal)
2. Catàleg de l’exposició de Guillem Soler al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, 1926-1927
3. Església de Sant Martí, Seminari de Girona, 1947-1948
4. Nota de les dimensions de l’església de Sant Martí del Seminari de Girona
5. Carta del Dr. Estela a Guillem Soler, 3 de març de 1947
6. Los Sitios, 10 de juliol de 1947
7. Nota sobre l’absis de l’església de Sant Martí del Seminari de Girona
8. Església de Sant Martí, Seminari de Girona, 1947-1948