L'incendi a la fàbrica Grober de 1939
Fina Navarrete.
La
fàbrica Grober va ser fundada el 1890 per part de l’empresari piemontès Cristòfor Grober Viotti, i fins al tancament definitiu a finals dels anys 70 del segle
passat va ser la principal indústria de la ciutat de Girona. Instal·lada al
barri del Mercadal, entre el carrer Nou i el carrer de la Premsa, compartia
espai amb altres empreses com la paperera La Gerundense, la fundició Planas, o
la fàbrica de gas Barrau. Es dedicava a la fabricació de trenyelles i cordons
de seda, llana i cotó, així com altres elements de passamaneria com els botons
de nou d’ivori, amb un domini total del marcat nacional i una forta presència
al mercat internacional.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, l’empresa va ser intervinguda pels Comitès de Control obrers i posteriorment es col·lectivitza. Un cop superat el desordre inicial, i amb la voluntat d’intentar recuperar certa normalitat, els obrers van continuar treballant fins a esgotar les existències de matèries primes. Amb l’avanç de la guerra es va anar abandonant l’activitat.
Quan els exèrcits de la IV Divisió de Navarra van entrar a Girona el 4 de febrer de 1939, es van trobar amb una ciutat que no va oferir resistència, desolada, castigada per les bombes de l’aviació feixista i amb columnes de fum dels incendis que els republicans derrotats havien provocat durant la retirada cap a l’exili.
Entre els edificis incendiats, les instal·lacions de la fàbrica Grober. La versió més extensa parla d’un incendi intencionat, tot i que el gerent de la fàbrica, Emili Portabella, va exposar al Consell d’Administració el 14 de març de 1939 que va tractar-se d’un incendi per propagació. Els republicans en retirada van incendiar la paperera La Gerundense i els magatzems Llenas, i el foc es va propagar cap a la fàbrica Grober provocant un incendi que va cremar durant dies i va destruir tot l’edifici central i la maquinària.
L’estat de les instal·lacions després de l’incendi i les obres de reconstrucció de l’edifici va quedar documentades en un reportatge de 27 imatges excepcionals fetes pel fotògraf gironí Valentí Fargnoli.
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
El reportatge s’inicia el 4 de maig de 1939. Acabat el conflicte bèl·lic el Consell d’Administració es va centrar en la reconstrucció dels edificis i la recuperació del negoci. Les imatges ens mostren l’estat en què es troben les naus i l’estructura, amb la maquinària apilonada, inservible. La sala de fabricació de trenyelles està completament devastada i la tintoreria, emplaçada als pisos superiors, s’ha ensorrat. De la façana del carrer Nou en resta només un mur que aguanta parcialment i l’edifici central es troba en tan mal estat que s’haurà d’enderrocar.
En un informe elaborat pocs mesos després del sinistre es va avaluar el cost de les pèrdues: els danys en immobles foren de 1.641.029,21 ptes (9.800 €), els de maquinària de 2.976.535,50 ptes (17.900 €), i finalment, les pèrdues en mercaderies existents a la fàbrica de 2.588.530,05 ptes (15.600 €). En total les pèrdues ascendien a 7.206.094,76 ptes (43.300 €).
Tot i així el consell d’administració va decidir reconstruir les instal·lacions de forma immediata i al mateix lloc. El pla de reconstrucció es va encarregar als arquitectes Isidre Bosch, de Girona, i Lluís Planas, de Barcelona, i va ser dut a terme per les constructores Quera S. A i Bartolí. Es va aprofitar la nova obra per distribuir de forma més racional les diferents instal·lacions i per edificar una planta més en alçada. El Banco Español i el Banco Urquijo van concedir crèdits per poder finançar els treballs i també es va sol·licitar un ajut oficial en concepte de devolució per danys de guerra.
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
Les imatges del 17 de juny de 1939 mostren com han avançat les tasques de desenrunament. S’ha enderrocat l’edifici central i els materials que es poden aprofitar s’apilonen al solar buit.
Paral·lelament a la reconstrucció, es van iniciar els treballs de reparació de la maquinària que es podia aprofitar i es va començar a construir la nova. La intervenció, sota la direcció de Miquel Solé i Vernet es centrava en garantir l’entrada en funcionament de la fàbrica el més aviat possible.
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
El dia 14 de juliol de 1939, durant els actes commemoratius del primer aniversari del Glorioso Alzamiento Nacional, l’aleshores governador civil de Girona, Antonio Federico de Correa y Veglison va visitar les obres de reconstrucció, que avançaven a bon ritme. Disposar de la central hidroelèctrica de Bescanó, que subministrava l’energia a la fàbrica, va permetre que s’instal·lessin uns potents focus, comprats a Alemanya, que van permetre treballar ininterrompudament les 24 hores del dia. A les imatges, preses el mateix dia de la visita, es pot veure com comencen a aixecar-se els pilars que serviran de base per a la construcció del primer pis.
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
El 26 d’agost es demanarà formalment la llicència d’obres per la reconstrucció de l’edifici i l’ampliació d’un pis de l’edifici de l’encreuament dels carrers Nou i Cristòfor Grober, així com la condonació dels impostos derivats de la construcció d’un pis més. La Comissió Gestora de l’Ajuntament de Girona va concedir la llicència d’obres el 31 d’agost, refusant la condonació dels drets municipals de construcció. En les imatges de finals d’agost podem veure que les obres ja estan molt avançades, s’ha construït una planta i reformat part de la façana del carrer Nou que havia restat dempeus.
El governador civil de Girona, Paulino Coll, va tornar a visitar l’edifici, que avançava molt ràpid, el 8 de setembre de 1939.
A les imatges preses a finals de setembre podem veure que l’edifici principal ja té tres plantes enllestides i s’han iniciat els treballs de construcció de l’edifici de planta baixa del carrer Cristòfor Grober que queda emplaçat al centre del solar.
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli Iannetta). Fons Fàbrica Grober
El reportatge finalitza el 22 de novembre amb l’estructura de l’edifici principal aixecada pendent dels treballs de finalització dels interiors. L’edifici de planta baixa ja té construïda la coberta i hi podem veure alguns homes treballant a la teulada d’un altre edifici.
Ajuntament de Girona. CRDI (Carlos Pérez de Rozas). Fons Fàbrica Grober
Les imatges documenten com les obres avancen a un ritme trepidant, i així va ser com, just un any després de l’incendi, el 4 de maig de 1940, es van inaugurar les noves instal·lacions. En el fons també es conserven 3 imatges del fotògraf Carlos Pérez de Rozas corresponents a aquest dia on podem veure el gerents de la fàbrica, Emili i Joan Portabella, acompanyats per les autoritats fent un recorregut per les instal·lacions de la fàbrica amb els treballadors formant a banda i banda. Hi assistiren pel Capità General de Catalunya, Luís Orgaz, el bisbe Josep Cartañà, que es va encarregar de la benedicció de les noves instal·lacions, el governador civil de Girona, Paulino Coll, el president de la Diputació de Girona, Miquel Ordis i l'alcalde Albert de Quintana i Vergés. Un cop finalitzat l’acte es va servir un dinar per a 150 persones i un berenar per als treballadors de l’empresa, a qui se’ls va abonar 3 jornals.
A mitjans de 1940 l’activitat fabril estava recuperada a nivells d’abans del conflicte bèl·lic. La reconstrucció en temps rècord de la Fàbrica Grober va passar a ser un símbol del renaixement de tota una ciutat, una pretesa tornada a la normalitat després de la Guerra Civil que les autoritats es van encarregar de pregonar com a exemple del Nou Estat que volien construir.
A la web "Bombers en guerra" estan documentats els bombers gironins protagonistes entre 1936-1939:
ResponEliminahttp://bombersenguerra.cat/base-de-dades-bombers-de-girona/