Els primers llibres impresos: els incunables de l'AMGi

Anna Gironella.

Els incunables són els llibres impresos entre que Gutenberg va inventar la impremta i l’any 1500. El mot prové del llatí incunabulum, de cuna o bressol. 

La impremta havia de facilitar i abaratir la realització de les còpies dels llibres i, així, afavorir la seva difusió. Els primers llibres impresos però havien d’assemblar-se al màxim als llibres manuscrits per tal que la gent no els considerés un objecte diferent o estrany, per aquest motiu els caràcters o lletres copiaven l’escriptura que s’usava en els llibres manuscrits, és a dir la gòtica. També es deixaven espais en blanc perquè posteriorment s’il·luminessin a mà les caplletres o es dibuixessin altres ornaments.  

Una altra de les característiques que els llibres impresos compartien amb els manuscrits és el tipus de paper que s’utilitzava. Aquest es fabricava en molins paperers on es trituraven draps o teixits i les làmines resultants es marcaven amb una filigrana o marca d’aigua que permetia identificar la procedència del paper. A més, incorporaven un protocol i un escatocol, al començament i al final del llibre respectivament, que indicaven els motius que havien conduït a la realització d’aquella còpia i també la data, el lloc i la persona responsable de la impressió. 

A l’AMGi custodiem dos incunables: un exemplar del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, i un dels Sermones, de Roberto Caracciolo.

Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis                                 Sermones, de Roberto Caracciolo

Dotzè del Crestià

El Dotzè del Crestià és una de les parts ens què es divideix Lo Crestià, obra de Francesc Eiximenis, franciscà nascut a Girona pels volts de 1330 i mort a Elna el 1409. Estudià a Tolosa, París i Oxford i arribà a ser un escriptor i teòleg afamat que escrivia principalment en català. 

Lo Crestià volia ser una enciclopèdia, o per ser més exactes una summa teològica, en català, impulsada pel rei Pere el Cerimoniós i escrita entre 1379 i 1392. Havia de tenir tretze volums, però Eiximenis només en va escriure quatre, malgrat que algunes de les parts previstes es troben en altres obres seves. Avui es considera un dels primers escrits de literatura pedagògica i teològica en llengua vernacle. 

El volum dotze, el Dotzè del Crestià, també anomenat Tractat de regiment de prínceps e de comunitats, fou escrit entre 1385 i 1392. Consta de nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts on es plantegen els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats. 

 f. 1v                                                                                     f. 2v

Com a tractat de govern o regiment de la cosa pública, tingué una gran difusió. El govern municipal de Girona n’adquirí un exemplar que tenia lligat amb cadenes a la sala on es reunia el Consell de la ciutat. Així ho recull l’inventari de la Casa de la Ciutat de l’any 1498: Ítem I libre d’estampa, apellat Lo Dotzè del Chrestià fet per mestre Eiximenis gornit a mige post, sta en hun faristol ab cadena (d’estampa: imprès; gornit a mige post: amb coberta de fusta). Era un llibre profusament consultat, tal com mostren les anotacions que conté al marge i les gloses o comentaris de diferents èpoques. Diverses pàgines del llibre estan decorades a mà, com la primera caplletra, sota la qual s’hi va dibuixar l’escut de la ciutat de Girona per evidenciar la propietat del llibre, i amb el temps altres lectors hi van afegir dibuixos i ornaments.

                                                      f. 37v                                                                                         f. 46

L’exemplar conservat a l’AMGi prové d’una edició feta a València per l’impremta Lambert Palmart l’any 1484, de la qual se’n conserven 15 còpies en biblioteques d’arreu del món. El de Girona actualment ha perdut la coberta i el relligat i se’n conserven 198 folis solts; quan el contingut del llibre va perdre vigència aquest degué quedar abandonat en algun dipòsit municipal, a mercè de les inclemències climatològiques i la gana d’insectes i rosegadors. L’any 1940 fou restaurat.

Sermones 

Aquest és el títol que consta al primer foli de l’incunable, amb l’afegit de Roberto i de Sanctis. Es tracta de l’obra Sermones de laudibus sanctorum, un recull de sermons sobre vides de sants (sermones de sanctis) escrit en llatí per Roberto Caracciolo. Aquest fou un predicador franciscà originari de Lecce (Itàlia), que va viure entre el 1425 i el 1475. 

L’incunable de l’AMGi fou imprès a Venècia, a la impremta de Bernardinum Benalium, l’any 1490. Aquest exemplar en concret prové del monestir de Sant Domènec de Peralada, tal com constaten diverses anotacions manuscrites al primer foli del llibre, on consta “fra Guillem Palmerola”; a sota i amb lletra diferent “Me l’a donat lo molt reverent pare mestre Joan Guich, sent prior de esta casa, que Déu li done molts anys de vida”;  i encara en una altra lletra: “És de la libreria del convent dels predicadors de Puigerdà”. El volum fou comprat l’any 1880 per Josep Pascual i Prats, metge i publicista gironí, propietari d’una extensa biblioteca que l’any 1931 llegà a l’Ajuntament de Girona juntament amb el seu fons documental.

f. 5

El llibre presenta un bon estat de conservació, si bé l’enquadernació de pell que conserva no és l’original. Els caràcters impresos es disposen en dues columnes i, entremig, tenen diversos espais en blanc deixats expressament per l’impressor perquè les pàgines fossin decorades; no obstant aquests no es van utilitzar i no hi ha ni dibuixos ni caplletres. Consta de 220 folis numerats, però hi ha nombrosos errors en la numeració impresa i també en els títols, per aquest motiu el llibre conté nombroses correccions manuscrites.

f. 149v i 154v