El cementiri de Girona l’any 1932: crònica de la secularització
Anna Gironella.
El subsòl gironí guarda nombroses i antigues necròpolis; durant segles, els principals llocs de sepultura de gironins i gironines foren les parròquies i convents de la ciutat. El 1787 una cèdula reial va prohibir els enterraments dins les àrees urbanes i va ordenar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis habitats.
Després de descartar moltes propostes d’emplaçament i la necessitat de construir algun fossar provisional, el cementiri general de Girona fou construït el 1829, sota el fort dels Caputxins, dins el terme municipal de Sant Daniel. També es va constituir una junta encarregada de la seva administració, presidida pel bisbe i amb la participació d’un regidor de l’Ajuntament de Girona com a vocal municipal. El 1850 s’erigí la capella neoclàssica i entre el 1917 i 1919 una façana projectada per Rafael Masó que havia de limitar el nou perímetre del recinte, que ja havia superat l’original i encara seria ampliat repetides vegades.
La secularització del cementiri
Ja el 1931, l’Ajuntament de Girona va començar a
interessar-se per l’origen i propietat del cementiri general de Girona. El 7 de
gener de 1932 Pere Cerezo, vocal municipal a la Junta del Cementiri, va emetre
un informe on concloïa, a diferència del que pocs mesos abans havia escrit el
secretari de la junta, Carles de Bolós, “que
de fet el Cementiri de Girona és de domini públic. Les lleis i costums de
l’època de la construcció designaven que l’administració era a càrrec d’una
Junta Mixta designada de comú acord entre el governador civil i l’autoritat
eclesiàstica, junta que la constituïa el poble (...) i això sens dubte pel
privilegi que l’iglesia tenia en les lleis de l’Estat. Avui els privilegis han
sigut enderrocats (...) l’Estat no té religió. Davant d’aquests fets i per
considerar que el Cementiri de Girona és del domini públic, entenc que
l’Administració del Cementiri perteneix exclusivament a l’Ajuntament”.
Proposava que la comissió corresponent comprovés el seu dictamen i que personal
competent “cerqui tots els antecedents
que existeixen en els nostres arxius i en els altres arxius que es cregui
oportú (...) i de com està inscrita en el Registre de la Propietat, la
propietat del Cementiri de Girona”. També plantejava “que es requereixi a la Junta de Cementiris perquè faci entrega a
l’Ajuntament de l’administració del Cementiri”. La qüestió, de seguida va generar
suspicàcies amb l’Ajuntament de Sant Daniel, municipi on estava emplaçat el
cementiri, i l’11 de gener de 1932 el seu alcalde protestava per la pretensió
de l’Ajuntament de Girona d’administrar el Cementiri de Girona i el de Pont
Major.
Els interessos de l’Ajuntament de Girona es van veure
recolzats per l’aprovació de la Llei de secularització de cementiris de 30 de
gener de 1932, que decretava la desaparició del caràcter confessional dels
cementiris, l’obligatorietat de tots els municipis de tenir un “cementiri
municipal”, la supressió dels cementiris particulars i l’expropiació dels
parroquials. També s’ordenava l’eliminació de la separació entre cementiris
catòlics i civils.
Entre l’11 i el 15 de febrer de 1932 l’alcalde de Girona,
el governador de la província, el bisbe de Girona i l’alcalde de Sant Daniel es
van intercanviar diverses cartes sobre la incautació del Cementiri General de
Girona. L’alcalde gironí esgrimia que calia complir el que manava la Llei de
secularització, i que les claus i els documents del cementiri s’havien de
lliurar a l’Ajuntament de Girona; però el bisbe i l’alcalde de Sant Daniel
s’oposaven a la incautació. El governador va resoldre s’havia de complir la
petició de l’alcalde de Girona.
El 16 de febrer l’Ajuntament de Girona va fer recepció de
les claus, del reglament i l’aranzel del cementiri. Aquell mateix dia l’alcalde
va publicar un ban sobre com havien de ser els enterraments al cementiri en
virtut de la Llei de secularització, motiu pel qual es limitaven els rituals funeraris de qualsevol culte i s’ordenava que a partir d’aquell dia cap cotxe del
servei de conducció de cadàvers podria sortir del cementiri sense
l’autorització prèvia d’Alcaldia. L’endemà se signava l’acta de lliurament dels
llibres d’administració del cementiri entre l’alcalde i el secretari de la
Junta de Cementiris; entre la documentació lliurada hi havia un llibre “dels
anomenats dissidents”, un llibre diari de defuncions, llibres registres de
nínxol, un llibre de panteons i tombes, tres llibres de pàrvuls, uns quants
impresos i altres documents.
En els dies següents, l’Ajuntament encarregà un informe
sobre l’estat del cementiri a l’arquitecte municipal, Ricard Giralt i Casadesús,
que en dibuixà diversos plànols, i un inventari de les imatges, objectes de
culte i altres béns de la capella del cementiri. Aquell mateix any, sense que
en sapiguem la data exacte, s’encarregà un reportatge fotogràfic del cementiri
al fotògraf Josep Jou i Parés.
L’Ajuntament de Girona havia assumit la gestió plena del cementiri, però la qüestió sobre la seva propietat, disputada amb l’Ajuntament de Sant Daniel, i els termes de l’expropiació, disputats amb el bisbat, quedaven pendents de resolució i s’allargarien durant els anys trenta. El desenllaç arribà el 1939, després de la derrota republicana a la Guerra Civil: el cementiri va recuperar el caràcter confessional i l’Ajuntament acabà adquirint-ne la propietat.
- Antiga façana del cementiri de Girona, 1877. Ajuntament de Girona. CRDI (Joan Martí Centelles)
- Projecte d’ampliació del cementiri de Girona, 1884. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Serveis funeraris
- Ban sobre la secularització del cementiri, 16 de febrer de 1932. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Bans i edictes
- Document de lliurament dels llibres i objectes del cementiri a l’Ajuntament de Girona, 17 de febrer de 1932. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Serveis funeraris
- Façana del cementiri de Girona, 1932. Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Jou Parés)
- Reglament dels cementiris general de Girona i barriada de Pont Major, 1935. AMGi. Fons Ajuntament de Girona. Serveis funeraris.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada