Marcel Prat Prat
Fina Navarrete.
El mes de novembre de 2020 va morir a Girona el fotògraf amateur Marcel Prat Prat. Mesos abans, ell mateix havia donat el seu fons fotogràfic al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), que avui l’homenatja amb la presentació d’un volum dedicat a la seva obra dins la col·lecció Girona Fotògrafs de l'Ajuntament de Girona i Rigau Editors.
Cada any participava en la Lliga Social de l’entitat, i sempre quedava classificat entre els cinc primers, o en segon lloc en diverses ocasions. També sabem que, com a mínim entre 1962 i 1968, es presentà al Concurs Nacional de Fotografia Artística que l’AFIC organitzava anualment, i va ser premiat diversos cops dins la categoria social. Prat, però, no es limitava a participar en els certàmens organitzats per la seva entitat, sinó que, com era habitual en els cercles aficionats de l’època, també es presentà als concursos d’altres agrupacions fotogràfiques del territori. Fou declarat guanyador (primer premi) més d’una vegada, com per exemple en el I Concurs de Setmana Santa de Girona (1963), el VII Concurs Nacional de Fotografia de Salt (1963) o el VI Concurs Provincial de Fotografia organitzat per l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols (1967). A banda de les competicions, exposà obra en diversos salons, com el que se celebrà l’any 1964 a la Bisbal d’Empordà amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Pietat, al costat d’altres personalitats de l’AFIC com Josep Buil Mayral, Josep Mir Maria o Antoni Varés; o l’exposició de les festes mediterrànies de Lloret de Mar de 1965. Però el compromís de Prat amb l’afició fotogràfica no s’acabava amb la participació a concursos i salons; a partir de 1966, com a membre de la Junta de l’AFIC i en qualitat d’entès en fotografia, també exercí de jurat en nombroses ocasions.
La diversitat temàtica i estilística que s’observa en la producció fotogràfica de Prat no té res d’insòlit entre els aficionats a la fotografia, però esdevé totalment comprensible quan revisem els temes que regien les convocatòries dels concursos i lligues socials: ara paisatge, ara retrat, ara fotografia moderna, escenes de Setmana Santa, temàtica sardanista o, fins i tot, imatges d’avions, tècnics i pilots per al concurs fotogràfic Aeroport de Girona–Costa Brava que l’AFIC i la Diputació Provincial van organitzar l’any 1967 en motiu de la inauguració d’aquestes instal·lacions.
Ara bé, no totes les fotografies de Prat obeïen a fins artístics ni estaven destinades a participar en concursos i salons. També trobem entre la seva obra imatges del més pur estil documental, que ens fan pensar en un Prat involucrat amb la vida de la seva ciutat. Sortia al carrer amb la càmera per deixar testimoni gràfic de tot allò que succeïa i que s’escapava de la normalitat. Així doncs, per exemple, tenim imatges espectaculars de les inundacions que assolaren la província de Girona l’octubre del 1962, o la vista en picat d’una concentració ciclista a la plaça del Vi.
La fotografia que es practicava a la dècada dels seixanta en el sí de les agrupacions pot ser perfectament resseguida en la producció fotogràfica de Prat. És per tot plegat —l’eclecticisme estilístic i temàtic de la seva obra, l’avidesa per participar a concursos, la inquietud per documentar la vida de la ciutat, així com la seva total implicació amb l’AFIC— que podem considerar Marcel Prat com un clar i valuós exponent del fotògraf aficionat d’aquella època.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada