Enric Mirambell i Belloc
Records/Retrat/Semblança del cronista
Anna Gironella.
El 6 de març de 2020 morí Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la ciutat de Girona des de l’any 1987. També fou historiador, bibliotecari i arxiver. “Observador callat, de presència discreta i viva mirada”. Un home amb una memòria prodigiosa, que tenia la ciutat i la seva història al cap i al cor, i la vida del qual va “transcórrer íntegrament entre els papers i les pedres”.
Retrat d’Enric Mirambell, 1960-1970
(Autor desconegut)
Biografia
Enric Mirambell i Belloc va néixer a Girona l’any 1922. Els seus pares tenien botiga a la plaça del Molí. Ell estudià al col·legi dels Maristes de la Mercè fins als tretze anys i el batxillerat a l’Insitut de Girona, al carrer de la Força.
Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d’Història, l’any 1945 a la Universitat de Barcelona, el 1954 entrà al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Fou director de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), de l’Arxiu Històric de Girona (1952-1985), del Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980) i de la Casa de Cultura (1966-1982). En la seva dilatada carrera com a professional de la biblioteconomia i l’arxivística cal destacar diverses intervencions que va impulsar i dirigir, com el trasllat de la Biblioteca Pública de l’Institut Vell del carrer de la Força a la Casa de Cultura; l’organització i instal·lació dels fons documentals de l’Arxiu Històric de Girona (l’Arxiu Provincial), del qual en fou el primer director; i la creació d’una xarxa de biblioteques a nivell comarcal i local.
Actes commemoratius del 150è aniversari dels Setges de Girona:
Miquel Oliva Prat, delegat de Belles Arts; Enric Mirambell Belloc, director de Casa de Cultura; i Ramon Guardiola Rovira,
8 de novembre de 1959. Autor: Narcís Sans i Prats.
En l’àmbit de la docència, fou professor de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Girona (1947-1966) i professor i cap d’estudis del Col·legi Universitari de Girona (1969-1974), en la fundació del qual va col·laborar l’any 1969. Mirambell va compaginar la seva professió amb altres càrrecs: fou nomenat comissari provincial d'extensió cultural a Girona (1964-1969), delegat del ministeri de Cultura a la mateixa ciutat (1978-1980) i, entre d’altres, formà part de la Comissió de Monuments de Girona des del 1969.
L’any 1963 es va doctorar amb la tesi Bibliografia gironina des de la introducció de la impremta fins al segle XX, sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona, i va continuar estudiant i escrivint sobre la cultura i història de Girona. En reconeixement a la seva tasca acadèmica i investigadora, fou nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994) i rebé diverses reconeixements: la Comanda de l’orde d’Alfons X el Savi (1967), la Medalla al treball del President Macià de la Generalitat de Catalunya (2001) i la distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona (2002).
Des de l’any 1986 era col·laborador habitual del Diari de Girona, on cada diumenge escrivia un article sobre algun episodi històric de la ciutat, i l’any 1987, ja jubilat, fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Girona.
Acte de nomenament d'Enric Mirambell, com a cronista de la ciutat, al Saló de Sessions de l'Ajuntament,
29 d’octubre de 1987. Autor: Miquel Morillo.
29 d’octubre de 1987. Autor: Miquel Morillo.
Historiador i cronista
Entre les seves monografies destaquen:
Visita de l'ambaixador nord americà, Angier Biddle Duke, a Girona.
Visita a l'arxiu de la biblioteca de la Casa de Cultura de Girona.
El director de la biblioteca, Enric Mirambell Belloc mostra un llibre a l’ambaixador, 10 de maig de 1967. Autor: Narcís Sans Prats
El director de la biblioteca, Enric Mirambell Belloc mostra un llibre a l’ambaixador, 10 de maig de 1967. Autor: Narcís Sans Prats
Enric Mirambell compartiria el títol de cronista oficial de la ciutat amb l’historiador i arxiver Jaume Marquès i Casanovas fins a la mort d’aquest darrer el 1992. En el discurs pronunciat per Marquès, en l’acte de nomenament d’Enric Mirambell com a cronista oficial de la ciutat, celebrat el 29 d’octubre de 1987 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Girona, destacava “el rigor i la claredat” en la feina i les investigacions i el definia com a “mestre d’investigadors i promotor de savis”, a més de “gironí de total la vida”.
El 5 de març de 2021 les seves filles signen la donació del fons documental d’Enric Mirambell a l’Arxiu Municipal de Girona. Es tracta d’un fons personal on predomina la documentació relacionada amb la seva activitat professional i, especialment, amb l’elaboració de treballs i articles sobre la ciutat de Girona. També conté documentació personal i bibliogràfica, predominantment articles i treballs de recerca.
Retrat d’Enric Mirambell, 2002 (Josep
Maria Oliveras)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada