El pont que no tenia nom
Pau Saavedra.
El 21 de març de 1996, ara fa 25 anys, unes enormes grues col·locaven les dues peces de ferro de 30 tones cadascuna que formen l’arc del pont de Sant Feliu, davant l’atenta mirada de les desenes de curiosos que s’aplegaven a banda i banda de l’Onyar. El pont, obra dels arquitectes Antoni Blázquez i Boya, Lluís Guanter i Feixas i Pere Solà i Busquets era (i encara és) el més nou dels que travessen el riu Onyar al seu pas per Girona, i havia de servir per connectar el passeig de la Copa amb la plaça de Sant Feliu, és a dir, per donar accés al barri Vell als visitants que entraven pel nord de la ciutat. Si ens remuntem un any enrere, just abans de la pandèmia, recordarem que aquest pont era travessat diàriament per nombrosos grups de turistes arribats en autobusos, que s’aturaven breument a petonejar el Cul de la Lleona abans de visitar la Girona monumental.
En un article publicat al Diari de Girona el 12 de maig del mateix any, Enric Mirambell destacava la importància del fet: “Estrenar un pont no és una oportunitat que es presenti cada dia; és més aviat un fet important que cal remarcar (...) A entrada de fosc, finalitzant ja l'operació, els llampecs dels flaixos i de les soldadures constituïen una mena de focs d'artifici en miniatura, com a cloenda d'aquell acte transcendental”.
Podem resseguir la crònica d’aquell dia a través de la premsa digitalitzada, a la pàgina web de l’SGDAP, però haurem d’evitar fer la cerca mitjançant les paraules “pont de Sant Feliu”, doncs aquell dia el pont encara no tenia nom. Un mes abans, Joan Ribas lamentava que una infraestructura tant important per a la ciutat no tingués un nom a l’alçada d’altres ponts il·lustres: “Es una llàstima que els ponts de la ciutat no tinguin tots un nom clar i conegut per tothom. Com s'ho faria Florència sense anomenar el Ponte Vecchio o Venècia sense assenyalar el Ponte de Rialto? Doncs Girona, que sempre s'ha emmirallat en aquestes ciutats, no pot quedar enrere a l'hora de posar un nom ben assenyalat i escaient als diferents passos que s'han construït per comunicar una riba de l'Onyar i l'altra”. (Joan Ribas. El Punt, 18/02/1996)
En el mateix sentit es pronunciava poc després Narcís-Jordi Aragó, que ja es manifestava a favor del nom amb el qual s’acabaria batejant: “El pont que estem a punt d'estrenar sobre l'Onyar potser no hauria de ser conegut ni com el pont de la Copa ni com el pont de la Lleona, malgrat la proximitat d'aquests dos elements del seu entorn. Al capdavall, la copa del monument homònim no és l'autèntica, sinó un insignificant succedani, i la lleona no passa de ser una reproducció de la que va inspirar la dita popular. La Copa i la Lleona, noms simpàtics i fàcils, són escassament significatius. El pont nou hauria de ser batejat, potser, com el pont de Sant Feliu, perquè desemboca directament a la plaça d'aquest nom, a la base de l'esvelt campanar i al peu de l'escalinata que dóna accés a la façana principal del temple”. (Narcís-Jordi Aragó, El Punt, 08/04/1996)
Amb l’objectiu d’atorgar al pont un nom escaient, es va crear una comissió político-ciutadana i es va endegar una campanya popular per conèixer l’opinió dels ciutadans. En total, l'oficina d'informació ciutadana va rebre quaranta-set propostes i la comissió es va reunir per decidir un nom entre les més votades. A la reunió, hi van assistir l'alcalde, Joaquim Nadal, el tinent d'alcalde, Joan Manuel del Pozo, el regidor d'Administració i Règim Interior, Andreu Otero, el regidor del Barri Vell, Ramon Ceide, el portaveu del grup del PP, Robert Brell, i el d'ERC, Enric Llauger, la coordinadora territorial de Cultura i regidora de CiU, Natàlia Molero, el president de l'Associació de Veïns de Sant Fèlix, Pere Pujolràs, el cronista oficial de la Ciutat, Enric Mirambell, el periodista Narcís-Jordi Aragó, el promotor de la idea, Joan Ribas, el president del Capítol de la Catedral, Gabriel Roura, la directora de l'oficina d'informació ciutadana, Mercè Rovira, i el cap d'àrea de Cultura, cap de publicacions i arxiver municipal, Joan Boadas. Es va decidir per majoria que el nom fos el de pont de Sant Feliu amb 12 vots a favor, mentre que només 2 es van decantar pel de pont de la Lleona.
El pont de Sant Feliu, ja oficialment batejat, es va obrir als vianants el dia 11 de maig de 1996 coincidint amb la inauguració de la 41a exposició Girona Temps de Flors.
Fons Narcís Sans. Construcció del pont de Sant Feliu, 1996 [vídeo]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada