La mirada captiva

David Iglésias.

Els inicis de la història de la fotografia estan íntimament lligats a la invenció del daguerreotip, tant des del punt de vista tecnològic com cultural. La col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), una de les més importants de Catalunya, és el principal objecte de l’exposició "La mirada captiva”, comissariada per Joan Boadas i David Iglésias, que es podrà veure a la Fundació Mapfre de Barcelona entre el 26 de febrer i el 23 de maig d’enguany.

La relació de Girona amb la daguerreotípia es remunta al 1842, any en què es publica l’obra España. Obra pintoresca, una data prou reculada en el temps si tenim en compte que Daguerre va presentar el seu invent l’any 1839. Aquest llibre, publicat per Pi i Margall, volia ser una obra il·lustrada a l’estil de Recuerdos y Bellezas de España, publicada el 1839, però es diferenciava d’aquesta per la presència d’aiguaforts trets de daguerreotips. D’aquest ambiciós projecte només es va publicar el primer volum, dedicat a Cataunya, en el qual hi trobem dues imatges, atribuïdes al fotògraf barceloní Ramon Alabern, que són les úniques imatges daguerreotípiques d’exteriors que es coneixen de Girona.

Pel que fa als retrats, està documentada la visita d’una autora francesa el 1849, Maria Senges, que es va anunciar al diari El Postillón per fer publicitat de la seva activitat com a retratista alhora que oferia formació per a qui volgués introduir-se a la nova tècnica. Però no hi va haver cap galeria fixa, ni es coneix la presència d'altres daguerreotipistes, ja que els preus eren molt elevats i no existia a la ciutat una classe burgesa que constituís una clientela suficient per al manteniment del negoci, més propi d’una societat industrialitzada. La manca de testimonis a Girona evidencia l'exclusivitat de la daguerreotípia com a fenomen metropolità i tant sols es coneixen alguns testimonis aïllats, com el retrat d'Antoni Molar Viñas del fons del cineasta Antoni Varés, o el retrat del notari banyolí Joan Carrera, que connecten el territori amb el descobriment.

Però si bé la presència del daguerreotip a Girona va ser més aviat escassa, sí que va ser important el rol que van assumir determinats personatges gironins en els primers anys de l’invent. El cas més destacat és el del diputat Joan Maria Pou i Camps que va participar en la realització del primer daguerreotip que es va fer a Madrid, el mateix 1839, i que va finançar la traducció del manual de Daguerre feta pel banyolí Joaquim Hysern i Molleras. Amb ell, la ciutat de Girona vinculava el seu nom a un dels descobriments més revolucionaris de l’època contemporània.

La col·lecció del CRDI està formada per daguerreotips que formen part de dos grans conjunts: la col·lecció Ángel Fuentes i la col·lecció Joan Basseda. Són imatges úniques, excepcionals, testimonis d'una època que va marcar el devenir de la nostra cultura. La col·lecció Ángel Fuentes de Cía, un conservador de fotografia navarrès, està formada per 131 imatges:  73 daguerreotips, tres estoigs amb dues imatges daguerreotípiques, 8 ambrotips, 1 estoig amb 3 ambrotips i 1 daguerreotip, 1 ambrotip estereoscòpic, 1 autocrom i 1 visor, 16 ferrotips  i  1 marc amb 4 daguerreotips i 8 ambrotips, i 10 joies contenidores de daguerreotip. La col·lecció Joan Basseda Casas, un joier i col·leccionista de Vallvidrera, està formada per 87 imatges:  24 daguerreotips, 11 ambrotips i 52 ferrotips, alguns dels quals formen part d'un àlbum de gemmes.

Per tant, el conjunt de la col·lecció està formada per 118 daguerreotips, un nombre prou important si el comparem amb altres col·leccions del nostre país. Però més que pel nombre, la importància de la col·lecció rau en les peces que la integren, ja que permeten construir un relat sobre el primers anys de la història de la fotografia, tant des del punt de vista tecnològic com cultural. També és destacable la seva varietat, ja que a més dels encapsulaments característics de l'època, trobem imatges en marc europeu, imatges estereoscòpiques i en diversos artefactes de joiera. Per últim, la col·lecció és també excepcional per la singularitat del personatge que va crear la col·lecció principal, Ángel Fuentes (1955-2014), un conservador de fotografia que va expandir la seva ciència als dos costats de l'Atlàntic i que es va erigir com una figura mundial de primer ordre en el món de la daguerreotípia. Ángel Fuentes va ser una figura molt lligada a la ciutat de Girona, especialment per la seva continuada i destacada participació en els Jornades Imatge i Recerca.

En aquesta exposició, es mosta una selecció d'aquest conjunt i també s'inclouen altres daguerreotips que no formen part de les dues col·leccions esmentades i alguns que provenen de la col·lecció del Museu del Cinema. L'aportació del Museu, no es limita únicament als daguerreotips, sinó que ha cedit alguns objectes que permeten explicar el context històric i la cultura de la imatge de l'època. En qualsevol cas, l'exposició del global de daguerreotips i de la selecció de l'utillatge vinculat a aquesta tècnica fotogràfica, ens brinda l'ocasió per a conèixer com foren els inicis de la fotografia a través d'una de les col·leccions més destacades del nostre país.

Més informació a: La mirada captiva. Fundació Mapfre