El català a Ràdio Girona a finals del franquisme

Pau Saavedra.

El 7 de novembre de 2005 l’Ajuntament de Girona va signar un conveni amb Ràdio Girona per la cessió del seu fons sonor al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), a més d’altra documentació textual i fotogràfica. Aquest fons sonor està constituït principalment pels enregistraments de les seves emissions en diferents suports, com cintes magnetofòniques, cassets, CDs, cintes DAT i, fins i tot, alguns discos de pissarra. Actualment, la totalitat d’aquests suports s’han digitalitzat i són consultables en línia a través del web del’Arxiu Municipal.

Les emissions de Ràdio Girona van començar l’any 1933 però el material sonor més antic que ha arribat a l’arxiu data de finals dels anys 50 del s. XX, i no trobem programes sencers fins a principis dels 70. Això és degut a diverses raons que tenen a veure, per una banda, amb la inexistència d’una tecnologia assequible per gravar les emissions i, per l’altra, a una menor conscienciació del valor patrimonial dels documents sonors. Així doncs, la informació que mostrem es refereix a la presència del català al fons conservat de Ràdio Girona, però no podem afirmar que no existissin altres programes en català que no s’hagin conservat o no hagin ingressat a l’arxiu.

El registre sonor en català més antic que trobem és un recull de cançons del Pare Mariver, nom radiofònic de mossèn Josep Maria Verdura, que fou guionista i locutor del programa Vocación y progresso, emès per primera vegada el 1949. Al pare Mariver l’acompanyava el seu ajudant Walter, sobrenom amb què es presentava als oients el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó. El pare Mariver també era cantautor. Als anys 50 va gravar un disc en català del qual se’n conserven algunes cançons, però desconeixem si aquestes van ser emeses per antena. (Miquel Gil Bonancia. 50 anys de Ràdio Girona, 1983, p. 69).

Programa Vocación y progreso amb el Pare Mariver

Els programes amb vocació pedagògica foren una constant a la ràdio del tardofranquisme. La Comissaria d’Extensió Cultural, un òrgan depenent del Ministeri d’Educació que tenia entre els seus objectius fomentar l’ús de mitjans audiovisuals en l’educació, va promoure el programa Radio escolar, que s’inicià l’any 1954 i es va allargar durant més de vint anys. El programa volia servir com a reforç en l’educació dels nens i comptava amb la participació de la Diputació de Girona, que pagava la meitat del valor dels aparells que calia lliurar a les escoles per seguir el programa a les aules. Era conduït per Josep Maria Ministral i Ramon Bové, i comptava també amb les veus de Narcís-Jordi Aragó, Josep Maria Capella, Jaume Teixidor, Jordi Soler, Carme Delgado i Josep Maria Tarrés (Gil Bonancia, 1983, p. 105). Amb una estructura i un esperit semblants, es va crear el programa Página abierta, però en aquest cas dirigit al públic adult. Si bé tant Radio escolar com Página abierta eren programes en castellà, als anys 70 es comença a introduir el català en poemes i cançons, així com en les veus dels actors que recreaven personatges de la vida quotidiana, per a il·lustrar aspectes de la geografia, la cultura o les tradicions catalanes. Página abierta 1971ca (àudio)

Altres programes on trobem exemples similars foren Pirineo o Emisión alfa. Pirineo [1970-1975] (àudio)

Narcís Sans Prat. Concurs de Radio escolar, 1970

El primer programa que conservem íntegrament en català és Fòrum cultural, que va néixer el 1974 com un programa d’entrevistes, en el qual es tractaven temes culturals molt diversos com la música polifònica, les lletres catalanes, l’organització territorial o l’arqueologia, per posar alguns exemples, i en el qual es convidaven experts en cadascuna d’aquestes matèries. El programa es realitzava setmanalment des del “Gabinete Audiovisual y de Estudio” de la Casa de Cultura i s’emetia en diferents dies a les quatre emissores de la demarcació: La Voz de Gerona, Ràdio Olot, Ràdio Girona i Ràdio Popular de Figueres.

Entrevista de Francina Boris a Modest Prats

A l’arxiu es conserven un centenar de programes. D’entre les persones entrevistades podem citar alguns noms (malauradament pocs de dones) com Josep Viader, Salvador Dabau, Francesc Civil, Aurora Martin, Isidre Vicens, Emília Xargay, Carles Vivó, Joan Ribas, Lluís Buscarons, Josep Tarrés, Ricard Viladesau, Modest Prats, Miquel Gil, Joaquim Pla Cargol, Josep Maria Nolla, Montse Terradas, Jaume Ministral, Francesc Ferrer, Domènec Fita, Maruja Arnau, Manel Xifra, Enric Mirambell o Narcís Sans, entre altres. 

Recull d'entrevistes del programa Fòrum cultural