El català a Ràdio Girona a finals del franquisme

Pau Saavedra.

El 7 de novembre de 2005 l’Ajuntament de Girona va signar un conveni amb Ràdio Girona per la cessió del seu fons sonor al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), a més d’altra documentació textual i fotogràfica. Aquest fons sonor està constituït principalment pels enregistraments de les seves emissions en diferents suports, com cintes magnetofòniques, cassets, CDs, cintes DAT i, fins i tot, alguns discos de pissarra. Actualment, la totalitat d’aquests suports s’han digitalitzat i són consultables en línia a través del web del’Arxiu Municipal.


Les emissions de Ràdio Girona van començar l’any 1933 però el material sonor més antic que ha arribat a l’arxiu data de finals dels anys 50 del s. XX, i no trobem programes sencers fins a principis dels 70. Això és degut a diverses raons que tenen a veure, per una banda, amb la inexistència d’una tecnologia assequible per gravar les emissions i, per l’altra, a una menor conscienciació del valor patrimonial dels documents sonors. Així doncs, la informació que mostrem es refereix a la presència del català al fons conservat de Ràdio Girona, però no podem afirmar que no existissin altres programes en català que no s’hagin conservat o no hagin ingressat a l’arxiu.

El registre sonor en català més antic que trobem és un recull de cançons del Pare Mariver, nom radiofònic de mossèn Josep Maria Verdura, que fou guionista i locutor del programa Vocación y progresso, emès per primera vegada el 1949. Al pare Mariver l’acompanyava el seu ajudant Walter, sobrenom amb què es presentava als oients el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó. El pare Mariver també era cantautor. Als anys 50 va gravar un disc en català del qual se’n conserven algunes cançons, però desconeixem si aquestes van ser emeses per antena. (Miquel Gil Bonancia. 50 anys de Ràdio Girona, 1983, p. 69).

Programa Vocación y progreso amb el Pare Mariver

Els programes amb vocació pedagògica foren una constant a la ràdio del tardofranquisme. La Comissaria d’Extensió Cultural, un òrgan depenent del Ministeri d’Educació que tenia entre els seus objectius fomentar l’ús de mitjans audiovisuals en l’educació, va promoure el programa Radio escolar, que s’inicià l’any 1954 i es va allargar durant més de vint anys. El programa volia servir com a reforç en l’educació dels nens i comptava amb la participació de la Diputació de Girona, que pagava la meitat del valor dels aparells que calia lliurar a les escoles per seguir el programa a les aules. Era conduït per Josep Maria Ministral i Ramon Bové, i comptava també amb les veus de Narcís-Jordi Aragó, Josep Maria Capella, Jaume Teixidor, Jordi Soler, Carme Delgado i Josep Maria Tarrés (Gil Bonancia, 1983, p. 105). Amb una estructura i un esperit semblants, es va crear el programa Página abierta, però en aquest cas dirigit al públic adult. Si bé tant Radio escolar com Página abierta eren programes en castellà, als anys 70 es comença a introduir el català en poemes i cançons, així com en les veus dels actors que recreaven personatges de la vida quotidiana, per a il·lustrar aspectes de la geografia, la cultura o les tradicions catalanes. Página abierta 1971ca (àudio)

Altres programes on trobem exemples similars foren Pirineo o Emisión alfa. Pirineo [1970-1975] (àudio)


Narcís Sans Prat. Concurs de Radio escolar, 1970

El primer programa que conservem íntegrament en català és Fòrum cultural, que va néixer el 1974 com un programa d’entrevistes, en el qual es tractaven temes culturals molt diversos com la música polifònica, les lletres catalanes, l’organització territorial o l’arqueologia, per posar alguns exemples, i en el qual es convidaven experts en cadascuna d’aquestes matèries. El programa es realitzava setmanalment des del “Gabinete Audiovisual y de Estudio” de la Casa de Cultura i s’emetia en diferents dies a les quatre emissores de la demarcació: La Voz de Gerona, Ràdio Olot, Ràdio Girona i Ràdio Popular de Figueres.

Entrevista de Francina Boris a Modest Prats

A l’arxiu es conserven un centenar de programes. D’entre les persones entrevistades podem citar alguns noms (malauradament pocs de dones) com Josep Viader, Salvador Dabau, Francesc Civil, Aurora Martin, Isidre Vicens, Emília Xargay, Carles Vivó, Joan Ribas, Lluís Buscarons, Josep Tarrés, Ricard Viladesau, Modest Prats, Miquel Gil, Joaquim Pla Cargol, Josep Maria Nolla, Montse Terradas, Jaume Ministral, Francesc Ferrer, Domènec Fita, Maruja Arnau, Manel Xifra, Enric Mirambell o Narcís Sans, entre altres. 

Recull d'entrevistes del programa Fòrum cultural

Comentaris

  1. Unknown12/2/21 17:42

    Per a mi, des de ben jovenet, soc nat del 1941, la ràdio sempre ha tingut un lloc a la meva vida, a través d'un program de ràdió: Teatro en el aire, em sembla que se'n deia, va nèixer la meva gran afecció al teatre, actualment, als 80 anys, cada matí em plau escoltar les tertúlies, que s'emeten, mentre faig els meus exercicic matinals.
    Capa als anys vuitanta, vaig participar a un programa, de Ràdio Girona, patrocinat per d'una casa de pinsos, posant una cançò en català i recitant un poema meu.
    Us adjunto un poema que vaig escriure l'any 2015, dedicat al "dia de la ràdio" on intento deixar clar el que, per a mi repreenta.
    Dia de la ràdio 2015
    Avui, Dia de la Ràdio,
    ho voldria aprofitar,
    per escriure una glosa,
    que els voldria dedicar.
    Cada matí, en llevar-me,
    tot seguit poso la ràdio,
    per sentir les tertúlies,
    i d’altres programes varis.
    Plau tenir, a casa nostra,
    unes cadenes importants,
    que ofereixen notícies,
    tan bon punt que estan passant.
    A través de bons programes,
    per al lleure i distracció,
    música de tota mena,
    la política i l’esport.
    La seva competidora,
    la Televisió, mai podrà,
    aconseguir eliminar-la,
    els oients ho tenim clar.
    Per tant, gent de la ràdio,
    tant els tècnics, com locutors,
    els que ens plau escoltar-vos,
    us felicitem de tot cor.
    Lluís Torner i Callicó
    Girona, 13 febrer 2015

    Dedicat a tota la gent de la ràdio, de totes les cadenes. però d’una manera especial als que intervenen al programa de: Els Matins de Catalunya Ràdio.


    Dia de la ràdio 2015
    Avui, Dia de la Ràdio,
    ho voldria aprofitar,
    per escriure una glosa,
    que els voldria dedicar.
    Cada matí, en llevar-me,
    tot seguit poso la ràdio,
    per sentir les tertúlies,
    i d’altres programes varis.
    Plau tenir, a casa nostra,
    unes cadenes importants,
    que ofereixen notícies,
    tan bon punt que estan passant.
    A través de bons programes,
    per al lleure i distracció,
    música de tota mena,
    la política i l’esport.
    La seva competidora,
    la Televisió, mai podrà,
    aconseguir eliminar-la,
    els oients ho tenim clar.
    Per tant, gent de la ràdio,
    tant els tècnics, com locutors,
    els que ens plau escoltar-vos,
    us felicitem de tot cor.
    Lluís Torner i Callicó
    Girona, 13 febrer 2015


    Dedicat a tota la gent de la ràdio, de totes les cadenes. però d’una manera especial als que intervenen al programa de: Els Matins de Catalunya Ràdio.

    Bon Dia de La Ràdio,
    Lluís Torner i Callicó
    Girona, 12 de febrer de 2021.




    ResponElimina
    Respostes
    1. SGDAP15/2/21 7:43

      Gràcies pel comentari! Coincidim en la importància de la ràdio i per això hem volgut inaugurar el blog amb una publicació dedicada a a aquest mitjà

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Kinema Grup (1970-1985): El precedent de la televisió local a Girona

Imatge
Pau Saavedra. El 13 de desembre de 1970 es constituí l’associació Kinema Grup gràcies a la iniciativa de tres joves aficionats al cinema: Joan Roura i Fernández (que va idear-ne el nom), Joan Boadas i Busquets, i Josep Maria Planas i Gifreu  [1] . L’acta fundacional de l’agrupació posava el focus en la necessitat de produir i promocionar el cinema com a part del teixit cultural de la ciutat. Amb aquest objectiu, Kinema Grup es proposava funcionar com a productora cinematogràfica i al mateix temps organitzar diverses activitats culturals com la realització de xerrades, cursos i sessions de cinema. Des de ben aviat es va vincular amb l’AFIC (Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona) i va esdevenir una filial d’aquesta que donava cabuda als joves interessats en el setè art. Autor desconegut. Joan Roura, 1986 En el document de constitució de l’entitat s’especificava aquesta dualitat entre companyia productora i associació cultural: Kinema Grup és un grup constituït per produ...
Més informació

La Voz de Gerona: del Banco de Dios al Radio Festival

Imatge
Pau Saavedra. El 22 de gener de 1965 s’inaugurà oficialment l’emissora La Voz de Gerona a l’edifici dels sindicats de la Gran Via de Jaume I. La inauguració comptà amb l’escenografia característica d’aquests tipus d’actes en època franquista: una entrega de medalles al Mèrit al Treball presidida per les autoritats de visita oficial a la província, Pedro Lamata Megías, Secretari General de Sindicats, i José María Gutiérrez del Castillo, Cap Nacional de la l’Obra Sindical "Educación y Descanso”, així com la preceptiva benedicció de les instal·lacions a càrrec del bisbe Narcís Jubany. La nova emissora de ràdio depenia del Sindicat Vertical i la “Secretaría General del Movimiento”, i formava part de la Cadena d’Emissores Sindicals (CES), una xarxa d’emissores de titularitat pública repartides per tota la geografia espanyola. A l’emissora gironina li corresponia el número 14.  Diari Los Sitios de Gerona, 23/01/1965 Retrat de la locutora Montserrat Juvanteny davant d'un micròfon de ...
Més informació

REW, PLAY, FWD, STOP. La irrupció del vídeo domèstic a les nostres contrades

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1981 el transbordador espacial Columbia culminava amb èxit el seu primer vol espacial, es creava el canal MTV de vídeos musicals i s’estrenava als cinemes la pel·lícula A la recerca de l’arca perduda . Aquell mateix any també arribaven a les botigues del nostre país els primers aparells de vídeo domèstic en formats Betamax i VHS que permetien veure pel·lícules i programes de televisió gravats prèviament en una cinta de casset. Televisió de Girona. Anunci de Videoson, 1986 La tecnologia del vídeo havia començat, però, uns anys abans, motivada per la necessitat d’enregistrar de forma electrònica les emissions de televisió. Durant els primers anys de la televisió, si es volia enregistrar un programa emès en directe per emetre’l en diferit, l’única manera era copiar-lo en pel·lícula cinematogràfica de 35 o 16mm a través dels aparells coneguts com a kinescopis. Aquest era un procés costós i la qualitat resultant deixava molt a desitjar. Als anys 50 del segle XX es va...
Més informació