Entrades

L’estació de França. 50 anys de l’enderrocament de l’antiga estació de trens de la plaça Poeta Marquina

Imatge
Pau Saavedra. Aquests dies es compleixen cinquanta anys de les obres d’enderrocament de l’antiga estació de trens de Girona, la que donava servei a la línia que arribava de Barcelona i es dirigia cap a la frontera francesa. Era el mateix edifici que va veure l’arribada del primer ferrocarril a la ciutat un 3 de març de 1862 i estava ubicat a la plaça Poeta Marquina, abans dita plaça del Carril. Les obres d’enderrocament van començar el 19 d’abril de 1974, pocs mesos després de la inauguració de la nova estació de RENFE amb el viaducte elevat del tren, que va tenir lloc el 7 de juliol de 1973. Narcís Sans Prats. Obres d'enderrocament de l'antiga estació de la RENFE, a la plaça Poeta Marquina. 19/04/1974 Però anem a pams. Com hem dit, el 3 de març de 1862 va arribar a Girona el primer tren procedent de Barcelona. Per celebrar-ho es van programar diversos actes festius que van ser seguits per una multitud de ciutadans, entre els quals música de xarangues, gegants i capgrossos, r

100 anys de cinema familiar

Imatge
Pau Saavedra. L’any 1923 (enguany fa 100 anys) van aparèixer al mercat dos nous formats cinematogràfics que obriren la possibilitat de fer cinema en l'àmbit domèstic: el Pathé Baby en format de 9,5 mm i el Cine-Kodak en format de 16 mm . Tots dos sistemes funcionaven amb càmeres i projectors més lleugers i manejables que els equips professionals en 35 mm, i feien servir pel·lícula en base d’acetat de cel·lulosa, un material més segur que l'altament inflamable nitrat de cel·lulosa. Cartell publicitari Pathé Baby. [1923-1930]. Col·lecció Museu del Cinema En l’àmbit europeu va ser molt més popular el sistema Pathé Baby, amb el format de pel·lícula de 9,5 mm, que alhora era més barat que el 16 mm de Kodak. Les primeres càmeres Pathé Baby eren de proporcions petites i funcionaven amb una manovella que arrossegava la pel·lícula, tot i que pocs anys després s'incorporaria un motor. El projector permetia veure a casa les pel·lícules filmades per un mateix en pel·lícula verge, pe

La passió pels segells de Julià Maroto Molleda

Imatge
Sebastià Villalón. Coincidint amb l’aniversari de l’establiment de la Unió Postal Universal a Berna el 1874, cada 9 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Correu. Per commemorar aquest fet, des de 1969 molts països organitzen exposicions filatèliques i emeten nous segells. Enguany, l’Arxiu Municipal de Girona vol contribuir-hi parlant de la col·lecció filatèlica de Julià Maroto Molleda, ingressada el 10 de gener de 2023, que ja es troba a disposició de totes aquelles persones interessades en consultar-la. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Marisa Morillo). Julià Maroto consultant a casa seva un llibre sobre rellotges de butxaca (1990). El doctor de la filatèlia gironina Julià Maroto Molleda és una de les figures més importants de la filatèlia gironina, com ho acredita el seu palmarès de premis, amb quatre medalles d’or nacionals, la Medalla de Plata del Mèrit Filatèlic a la millor trajectòria com a col·leccionista de l’Estat espanyol de 2001 i altres guardons aconseg

El Trofeu Antoni Varés de Cinema Amateur

Imatge
Pau Saavedra. Antoni Varés i Martinell està considerat com el pioner del cinema amateur a Girona. Els seus films documentals i de ficció  - que es remunten a principis dels anys 30 del segle passat -  eren ben coneguts pel públic gironí, ja que es podien veure amb assiduïtat en les sessions cinematogràfiques que es feien a les seus del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província (AFIC), així com en bona part dels cineclubs de l’entorn i en diversos concursos de cinema amateur. Algunes de les seves pel·lícules com Niños , Roc o L’home del sac van resultar premiades en aquests mateixos certàmens. Antoni Varés. Niños , 1951-1953 Antoni Varés va morir prematurament el 2 de març de 1966, als 56 anys, quan estava treballant en la seva pel·lícula més ambiciosa, una adaptació de la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. Els seus companys del GEiEG i l’AFIC (entitats de les quals havia format part des dels seus inicis) plorav